Constitució Apostòlica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Constitució Apostòlica (llatí Constitutio Apostolica) és el més alt nivell de decret publicat pel Papa de l'Església catòlica. L'ús del terme 'constitució' prové del llatí Constitutio, que definia qualsevol llei important publicada per l'Emperador romà, i es conserva en documents de l'Església a causa de l'herència que la llei canònica de l'Església catòlica va rebre de la llei romana.

Per la seva naturalesa, les constitucions apostòliques són públiques i, com a tals, exposades a tota l'Església. Les constitucions genèriques utilitzen la Constitució Apostòlica com a títol, i tracten sobre les matèries més solemnes de l'Església, com ara la promulgació d'estatuts o d'ensenyaments definitius. De vegades s'utilitzen els termes Constitució dogmàtica o Constitució pastoral, en referència al propòsit del document, però són el mateix decret diplomàtic.

Les Constitucions Apostòliques es publiquen com Butlles Papals a causa de la seva forma solemne. La categoria més alta després d'aquesta és la Constitució Apostòlica, una Encíclica.

Introducció[modifica | modifica el codi]

Les Constitucions Apostòliques sempre s'escriuen en llatí i són segellades. S'haurà d'incloure el nom del Papa, seguida de les paraules "Papa" o "bisbe" (Episcopus), i possiblement el nombre de sèrie. La segona línia està marcada com "servent dels servents de Déu" (Dei servus servorum), utilitzat des del Papa Gregori I (590-604). La salutació varia, però la frase "per a la memòria eterna" (rei memoriam ad perpetuam) s'utilitza amb més freqüència. Així Regimini Ecclesiae Universae es presenta així: Les Constitucions genèriques contenen la següent introducció:

  • Paulus PP. VI
  • Servus servorum Dei
  • Ad perpetuam rei memoriam

Les Constitucions Apostòliques, teòricament, poden tractar tots els assumptes:

  • En la dogmàtica: Munificentissimus Deus (1 de novembre de 1950) en la qual Pius XII va proclamar el dogma de l'Assumpció;
  • En la litúrgia: Divini cultus (20 de desembre de 1928) de Pius XI;
  • En la sacramental: Auctorem fidei (23 d'agost de 1794) que regula la unció dels malalts;
  • En matèria administrativa: Aeterni Patris (15 de novembre de 1621) sobre l'organització del conclave o Regimini Universae Ecclesiae (15 d'agost de 1967, relativa a l'organització de la Cúria Pontifícia.

De 1909 a 1976, 1681 constitucions apostòliques s'han promulgat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Huels, John M. "Una teoria dels documents jurídics sobre la base dels cànons 29-34", Studia Canonica, 1998, vol. 32, no. 2, pp. 337-370.