Constitució Espanyola de 1812

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exemplar de la Constitució de Càdiz de 1812
Decret del rei Ferran VII que abolí la Constitució de Cadis i tots els decrets de les Corts de Cadis que atemptaven als drets i prerrogatives reials.
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a Velència, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis fou la norma fonamental d'Espanya redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders,[1][2] la limitació dels del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres. El text definia Espanya com a Estat confessional catòlic, prohibia de manera expressa a l'article 12 qualsevol altra religió,[3] i el rei ho continuava essent "por la gracia de Dios y la Constitución".[4] De la mateixa manera, aquest text constitucional no va reconèixer cap dret per a les dones, ni tan sols el de ciutadania[5] La pròpia paraula "dona" apareix escrita una sola vegada, dins una cita accessòria de l'article 22.

Constitució efímera[modifica | modifica el codi]

La Constitució de Cadis fou promulgada per la regència el 19 de març de 1812. Revocada pel rei el 4 de maig de 1814 i restablerta per el general Riego el 1820; el 1823 els francesos (Cent mil fills de Sant Lluís) van ajudar a la seva derogació. El 1836 es va restablir després dels successos de La Granja del 13 d'agost de 1836 i va estar vigent fins al 24 d'octubre de 1836 en què el govern va presentar el 18 de juny la Constitució Espanyola de 1837.

Contingut[modifica | modifica el codi]

  • La sobirania resideix en la nació.
  • Monarquia hereditària
  • Religió catòlica única religió de l'estat
  • Proposta de divisió provincial
  • Poder legislatiu per les corts
  • Poder executiu al rei
  • Poder judicial als tribunals
  • Corts unicamerals elegides per sufragi limitat indirecte cada 2 anys
  • Dret de veto del rei
  • Rei inviolable
  • El Rei nomena els secretaris responsables davant les corts
  • Consell d'estat, espècie de consell reial, de caràcter consultiu
  • Unificació del codi civil a tot el territori

Els diputats catalans que signaren la Constitució Espanyola de 1812[modifica | modifica el codi]

L'historiador Román Piña Homs (Los diputados catalanes y mallorquines, dins Cortes y Constitución de Cádiz. 200 años)[6] senyala que els delegats catalans, fora d'Antoni de Capmany, Ramon Llàtzer de Dou, el raccionari Jaume Creus, i el molt catalanista Felip d'Aner d'Esteve, tenien dificultats d'expressió en castellà. Així mateix assenyala que els diputats catalans tenien el mandat de defensar mesures econòmiques proteccionistes per a la indústria i el comerç català, els privilegis dels gremis catalans, el manteniment de les institucions de govern autònom de Catalunya (la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya), i quan sorgí l'anomenat El Arreglo de Provincias sobre la configuració territorial, els diputats catalans havien de procurar per restituir les Constitucions catalanes abolides per Felip V el 1714:

« debe Cataluña no solo conservar sus privilegios y fueros actuales,
sino también recobrar los que disfrutó en el tiempo en que ocupó
el Trono Español la Augusta Casa de Austria
»
« Nadie es capaz de hacer que los catalanes se olviden de que son catalanes »
« hasta el año 1714, en que las armas de Felipe V, más poderosas que las leyes,
hicieron callar todas las instituciones libres en Cataluña, y Barcelona recibió un ayuntamiento
bajo la planta aristocrática de las demás ciudades de Castilla.
»
« A Catalunya se la trata como provincia conquistada »
  • 7.José Espiga i Gadea, eclesiàstic castellà nascut a Palenzuela (Palència); escollit diputat per Catalunya el 1810 substituint a Josep Vidal (canonge); signà la Constitució de 1812
  • 8.Ramon de Lladós, eclesiàstic tradicionalista, escollit diputat per Catalunya el 1810; signà la Constitució de 1812
  • 9.Francesc Morrós i Cibila, eclesiàstic tradicionalista, escollit diputat per Catalunya el 1810; signà la Constitució de 1812
  • 10.Fernado Antonio Navarro, militar castellà nascut a Piedrahita (Ávila); escollit diputat per Tortosa el 1810; signà la Constitució de 1812
  • 11.Francesc de Papiol i Padró, eclesiàstic tradicionalista, escollit diputat per Catalunya el 1810; signà la Constitució de 1812
  • 12.Joan Baptista Serres, advocat conservador favorable als gremis, escollit diputat per Catalunya el 1811 substituint a Josep Joaquim Milà de Roca; signà la Constitució de 1812
  • 13.Joan de Montserrat olim. Pérez de Suelves, marquès de Tamarit d'Altafulla, conservador favorable a preservar els seus privilegis feudals sobre Altafulla; escollit diputat per Catalunya el 1811 substituint a Francisco de la Dueña; signà la Constitució de 1812
  • 14.Ramon Utgés, catedràtic de Cervera, escollit diputat per Catalunya el 1810; signà la Constitució de 1812
  • 15.Joan del Valle i Adroer, advocat, escollit diputat per Catalunya el 1810 substituint al mort Joan Gispert (diputat); signà la Constitució de 1812
« los diezmos enfitéuticos de Cataluña no son como las tercias de Castilla
y los de los reinos de Aragón, Navarra, Granada y Valencia.
»


Les pressions dels diputats catalans, que uniren les seves forces amb els diputats aragonesos, valencians, mallorquins per reclamar els furs abolits per Felip V el 1714, conjuntament amb els navarresos que aspiraven a defensar els seus furs vigents, provocaren la irritació del diputat extremeny Diego Muñoz Torrero que cridà:[7]

« estamos hablando como si la Nación Española no fuese una, sino que tuviera Reinos y Estados diferentes. Es menester que nos hagamos cargo que todas estas decisiones de provincias, deben desaparecer, y que en la Constitución actual deben refundirse todas las leyes fundamentales de las demás provincias de la monarquía. La comisión se ha propuesto igualarlas a todas, pero para esto, lejos de rebasar los Fueros, por ejemplo, de los navarros y aragoneses, ha elevado a ellos a los andaluces, castellanos, etc., igualándoles de esta manera a todos juntos para formar una sola familia con las miasmas leyes y gobierno. Si aquí viniera un extranjero que no nos conociera, diría que aquí había seis o siete naciones [..] Y quiero que nos acordemos que formamos Una sola Nación, y no un agregado de varias naciones. »
El 2012 el diputat Jordi Cañas es lamentà que no s'homenatgés institucionalment els diputats catalans a les Corts de Càdiz, fent especial menció de Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, un diputat català que va preservar el dret civil català particular i diferenciat de l'espanyol, i es posicionà contrari a la llibertat de premsa i en favor de la Inquisició.[8]

Els diputats catalans que varen participar en les Corts de Cadis foren majoritàriament, o bé, defensors d'idees conservadores, o bé directament reaccionàries i tradicionalistes. Els més significats van ser Felip Aner d'Esteve, Jaume Creus, Joan del Valle, Ramon Utgés i Francesc Papiol, i els que tingueren un paper destacat sobremanera foren Antoni de Capmany i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols (1742–1832); Llàtzer de Dou era catedràtic de dret civil català a Cervera, jurista, polític i economista; la seva intervenció a les Corts va ser clau per evitar l'abolició del dret civil català diferenciat del general espanyol, i també va mantenir posicions reaccionàries en temes com la llibertat de premsa, manifestant-se obertament contrari a la dissolució de la Inquisició.

Commemoració del 2012[modifica | modifica el codi]

L'any 2012, amb motiu dels 200 anys de la Constitució de Cadis, el diputat del partit Ciutadans-Partit de la Ciutadania Jordi Cañas es lamentava que no es retés cap homenatge institucional als 16 diputats catalans que signaren la Constitució espanyola de 1812; Jordi Cañas Pérez afirmà que calia prendre a aquells diputats catalans de 1812 com a exemplars de l'ideari del seu partit, i que Ciutadans-Partit de la Ciutadania prenia aquells diputats catalans de 1812 com a model a seguir i homenatjar.[8][9] En la mateixa línia el portaveu de Ciutadans-Partit de la Ciutadania Ángel Guillén va manifestar que aquells diputats catalans de 1812, d'ideologia conservadora o directament reaccionària i tradicionalista que tenien en les seves instruccions restituir les constitucions i privilegis de Catalunya abolits el 1714, defensar els gremis i el proteccionisme econòmic de la indústria catalana, en realitat, segon el portaveu de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, ni parlaren de drets històrics, ni de tracte fiscal diferenciat per a Catalunya, ni de la defensa de les competències autònomes de la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya;[10] el portaveu Ciutadans-Partit de la Ciutadania va dir que tot és una manipulació del nacionalisme català, i va alabar aquells diputats catalans de 1812, aquells que votaren en bloc en favor de mantenir la Inquisició, per la seva notable tasca esdevenint un model a seguir pel seu partit.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ALVARADO, Javier, «Monarquía mixta, cuerpos intermedios, separación de poderes: para una teoría sobre los orígenes triestamentales de la moderación del poder», en id., De la ideología trifuncional a la separación de poderes, Madrid, UNED, Aula abierta 74, 1993.
  2. MARCUELLO BENEDICTO, Juan Ignacio, «División de poderes y proceso legislativo en el sistema constitucional de 1812», Revista de Estudios Políticos, nº 93, 1996, págs. 219 a 231.
  3. L'article en qüestió diu: "“La religión de la Nación española es y será perpetuamente la católica, apostólica, romana, única verdadera. La Nación la protege por leyes sabias y justas y prohíbe el ejercicio de cualquier otra”. Sobre aquest aspecte veure A. Barrero Ortega, "El constituyente profeta", comunicación al X Congreso de la Asociación de Constitucionalistas de España, Cádiz, gener de 2012. Aquest article és una de les majors mostres d'intolerància de tot el text.
  4. "Constitución de 1812", en "Constituciones Españolas 1812-1978", Congreso de los Diputados.
  5. Sobre aquests aspectes veure, per exemple, I. Castells Oliván y E. Fernández García, “Las mujeres y el primer constitucionalismo español (1810-1823)”, a Historia Constitucional (revista electrónica), n. 9, 2008 (amb bibliografia abundant a la nota 1), o C. Ruiz-Rico Ruiz, “La Constitución de 1812 desde una perspectiva de género”, comunicación al X Congreso de la Asociación de Constitucionalistas de España, Cádiz, gener de 2012.
  6. Cádiz (1812) y Catalunya
  7. DEBATES BERCIANOS EN CORTES DE CÁDIZ
  8. 8,0 8,1 C's - Jordi Cañas Rueda de Prensa 19-03-2012
  9. Jordi Cañas: 'Es lamentable que en Cataluña ninguna institución ni partido político ha conmemorado la Constitución de 1812'
  10. Visca la Pepa! Una Constitución con influencia catalana
  11. Visca La Pepa!

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]