Constitució Espanyola de 1931
De Viquipèdia
La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola d'agost]], i el debat va durar des del 27 d'agost fins la promulgació el 9 de desembre.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Contingut
Aquestes són les principals característiques de la constitució espanyola de 1931:
- República democràtica [2]
- Estat integral: terme nou i ambigu que pretenia aproximar els republicans unitaristes i els federalistes. [3]
- Sobirania popular.
- Sufragi universal masculí (el vot de les dones va ser aprovat en una llei posterior del 1932[4])
- Estat aconfessional: punt que comporta un debat intens en el moment de la seva redacció, perquè els diferents partits polítics no es posaven d'acord.
- Parlament unicameral (congrés dels diputats).
- Drets fonamentals: novetat llei de divorci i matrimoni civil, inviolabilitat de domicili, llibertat d'expressió, d'unió, d'associació.
- Possibilitat de socialitzar la propietat.[5]
[modifica] Vegeu també
- Constitució de Cadis de 1812
- Constitució Espanyola de 1978 (l'actual)
[modifica] Enllaços externs
[modifica] Referències
- ↑ Vera Santos, José Manuel. La reforma constitucional en España (en castellà). La Ley, 2007, p.128. ISBN 8497258630.
- ↑ Constitució espanyola de 1931, extreta de Cervantes Virtual
- ↑ Chernichero Díaz, Carlos Alberto. (en castellà). Servicio Publicaciones UCA, 2007, p.43. ISBN 8498281466.
- ↑ Peña González, José. Historia política del constitucionalismo español (en castellà). Librería-Editorial Dykinson, 2006, p.340. ISBN 8497729064.
- ↑ Las reformas administrativas de la II República (en castellà). Instituto Nacional de la Administració Pública, 2009, p.59. ISBN 8473512871.
  |
Açò és un esborrany sobre Espanya. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
