Constitució de Weimar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Constitució de Weimar (en alemany: Weimarer Verfassung, i oficialment: Verfassung des Deutschen Reichs) fou una constitució d'Alemanya sancionada l'11 de novembre del 1919, que va establir una república federal amb nou estats i l'elecció d'un president per votació popular, qui tenia la facultat d'escollir el canciller perquè formés un govern. El president podia dissoldre el gabinet i vetar les lleis del poder legislatiu. Les seves facultats incloïen la facultat d'intervenir als estats federals, amb l'objectiu de prevenir problemes d'ordre social.

Aquesta constitució, juntament amb la Constitució de Mèxic, sancionada dos anys abans, van donar origen al constitucionalisme social, que establí l'estat del benestar i va reconèixer els drets dels treballadors.

La Gran Alemanya[modifica | modifica el codi]

Malgrat tot el poder del president, la República de Weimar mantingué principis democràtics conservadors. A més a més, van establir-se els colors negre, vermell i daurat com a símbols de la Gran Alemanya, que en teoria havia d'incloure-hi Àustria, tot i que això no es féu immediatament, ja que el Tractat de Versalles no ho permetia.

La República de Weimar va estar sempre molt ocupada tractant de mantenir en ordre els bolxevics, mentrestant, els socialdemòcrates s'anaven aliant amb els veterans de la guerra. La República de Weimar va tenir una votació del 38%, molt bona, però no era prou per emprendre accions en contra dels partits extremistes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constitució de Weimar