Consultes sobre la independència de Catalunya

Resultats de les consultes

Consulta sobre la independència del 13D. Butlleta del Sí

Taula amb les diferents butlletes per votar a la consulta d'Arenys de Munt

Les consultes sobre la independència de Catalunya són un conjunt de consultes d'àmbit municipal no vinculants sobre la independència de Catalunya, de les quals la consulta d'Arenys de Munt va ser la primera.

Consulta del 13-S: Arenys de Munt

Pancarta de la consulta d'Arenys de Munt durant la diada de l'11 de setembre de 2009

Tot va començar el dia 4 de juny de 2009, quan el consistori d'Arenys de Munt va donar suport a una moció presentada per les CUP que defensava l'organització d'una consulta per la independència de Catalunya. L'ajuntament havia de cedir espais per poder fer la consulta i facilitar-ne l'organització, però una sentència judicial va anul·lar l'acord del plenari, de manera que el consistori ja no podia donar suport a la comissió organitzadora. Els organitzadors van llogar el Centre Moral del poble per poder fer-hi la consulta. Malgrat tot, i tot i acatar la sentència judicial, l'ajuntament sempre va donar suport a la iniciativa, especialment l'alcalde, Carles Móra. La consulta d'Arenys de Munt va ser la detonant del seguit de consultes sobre la independència d'arreu de Catalunya i va ser la primera consulta municipal de la història sobre la independència de Catalunya que es va celebrar als Països Catalans.

Resultats de la consulta popular del 13S a Arenys de Munt

La consulta del 13-S

En aquesta primera consulta del 13 de setembre de 2009 es va formular, exclusivament als veïns d'aquesta vila, la pregunta següent: «Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?». Malgrat el caràcter extraoficial de la consulta, la participació va ser significativa, ja que es va situar en el 41%, superant la participació en les eleccions europees i el referèndum de la Constitució Espanyola, i una mica per sota dels resultats de participació en el referèndum de l'estatut de 2006, però en nombre de vots més alta que no la que va obtenir l'estatut en el referèndum del 2006. El «sí» va guanyar amb un 96,2% dels vots vàlids, i el «no» en va obtenir un 2,3%.

Arenys de Munt Arenys de Munt, 13-9-2009 Resultat: Sí Població: 8.023 A favor: AM2000 (4), ERC (3), CiU (3) i CUP (1) Data de la decisió: 4 de juny del 2009 En contra: ningú Data de la consulta: 13 de setembre del 2009 Abstenció: PSC (2) Resultats: Participació: 41% A favor: 96,2% Vots vàlids: 2.659 En contra: 2,3% Electors: 6.517 Blanc: 1,1%

Reaccions posteriors a la consulta d'Arenys de Munt

La consulta d'Arenys de Munt va ser un precedent històric i molts partits polítics, organitzacions i plataformes hi van mostrar el seu acord.

• Partits com ERC, les CUP i alguns polítics destacats de CDC i ICV van donar ple suport a la consulta.
• D'altra banda, formacions com el PP, Ciutadans, UDC i un gran sector del PSC van mostrar-s'hi clarament en desacord.
• Alguns membres del PSC i d'Unió Democràtica de Catalunya van treure importància a la consulta.

La mateixa nit de la consulta, ja hi havia ajuntaments d'arreu de Catalunya que estaven interessats a seguir la iniciativa d'Arenys de Munt, com ara Argentona o Seròs.

En general, la iniciativa va ser molt criticada des de l'Estat espanyol, tant pel PSOE com pel PP, i arran de la votació es va obrir un conflicte entre els dos partits, ja que els populars acusaven els socialistes d'haver permès una consulta il·legal.

Internacionalment el ressò també va ser força important: tres-cents periodistes es van acreditar per seguir la jornada, i diverses televisions van ser a Arenys de Munt per seguir de prop l'esdeveniment.

El 25 de novembre, al Ple del Parlament Europeu, l’eurodiputada nacionalista gal·lesa Jill Evans, del grup d’els Verds, va demanar als líders de la UE que tinguin en compte, en la seva pròxima cimera, les consultes sobre la independència que se celebraran a Catalunya el pròxim 13 de desembre en 160 municipis.

Consultes posteriors a la d'Arenys de Munt

Durant la mateixa nit de la consulta d'Arenys de Munt, molts municipis de Catalunya van mostrar-se a favor de fer consultes com la que havia organitzat aquest poble del Maresme. Els dies següents, diversos consistoris van començar a aprovar mocions de suport per fer consultes sobre la independència promogudes per entitats de veïns dels pobles. Moltes organitzacions independentistes van donar suport a les consultes, fins que va aparèixer la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència, que s'encarregaria d'organitzar-les en conjunt. D'aquesta manera es van començar a perfilar unes consultes en tot l'àmbit català que se celebrarien en diferents fases.

Impulsors i organitzadors

Diferents organitzacions van impulsar la convocatòria de consultes populars per la independència arreu de Catalunya. Entre aquestes hi havia associacions locals, però també d'abast nacional, com ara:

• Centre Cultural Solidaritat Internacional
• Federació d'Entitats de la Mediterrània-Mare Nostrum
• Plataforma pel Dret de Decidir
• Plataforma Sobirania i Progrés
• Catalunya Estat Lliure
• Deu Mil per l'Autodeterminació
• Decidim!
• Sobirania i Justícia

Molts membres d'aquestes associacions participaven en la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència, que s'encarregava d'organitzar les consultes a tot Catalunya, i també assessoraven les entitats municipals per aconsellar-los la millor manera de fer una consulta al seu poble.

Les diferents onades de consultes

•  Municipis on ha sortit sí.
•  Municipis on ha sortit no.

Les consultes sobre la independència de la nació catalana, s'han portat o es duran a terme en diferents etapes:

1. 13 de setembre del 2009: Primera consulta de la història a Arenys de Munt.
2. 12 i 13 de desembre del 2009: Primera onada de consultes a 167 municipis. Aquesta fase es va fer en dos dies:
   • 12 de desembre del 2009: Segona consulta de la història a Sant Jaume de Frontanyà.
   • 13 de desembre del 2009: Consultes a 166 municipis d'arreu de Catalunya.
3. 28 de febrer del 2010: Segona onada de consultes a 80 municipis.
4. 24 i 25 d'abril del 2010: Tercera onada de consultes a 211 municipis. Aquesta fase es farà en dos dies:
   • 24 d'abril del 2010: Consulta a Esparraguera.
   • 25 d'abril del 2010: Consultes a 210 municipis d'arreu de Catalunya, i a Països Baixos, Irlanda, Quebec, Suïssa i Hamburg.
   • 30 de maig del 2010: Consulta a Sabadell.
5. 20 de juny del 2010: Quarta onada de consultes 48 municipis d'arreu de Catalunya.
   • 18 de juliol del 2010: Consultes a Puigcerdà i a Mollet de Peralada.
   • 26 d'agost del 2010: Consulta a Bell-lloc d'Urgell.
6. Octubre del 2010: Consultes a Estats Units el dia 9, i a L'Ametlla de Mar, Tarragona, Rubí i Gavà.
7. Fases prèvies a la consulta de Barcelona:
   • 12 de desembre de 2010: Recollida de vot anticipat al barri de La Barceloneta
   • 19 i 20 de febrer de 2011: 24h de recollida de vot anticipat al barri de Gràcia
   • 20 de febrer de 2011: festa dels voluntaris al barri de Sants
   • 12 de març de 2011: Recollida de vot anticipat al barri de Nou Barris
8. 10 d'abril del 2011: Consulta a Barcelona.

Primera onada, el 13-D

Castell per la independència a Sant Cugat

Esdeveniments previs

Davant d'aquesta primera onada de consultes, es va plantejar la possibilitat que l'Advocacia General de l'Estat les recorregués una per una per impugnar la decisió dels governs municipals que cedissin espais públics com a col·legis electorals, tal com es va fer a la consulta d'Arenys de Munt. Tal com va informar la Delegació del Govern espanyol a Catalunya el dilluns 7 de desembre, l'Advocacia no va detectar «cap anomalia» en les actes de suport a les noves consultes, malgrat que no havia acabat d'examinar-les totes. Així doncs, el canvi d'actitud d'aquest òrgan legitimava legalment la cessió dels equipaments als organitzadors de les votacions. Fins al dia en què l'Advocacia es va manifestar al respecte, únicament els ajuntaments de Sant Pere de Torelló, Tiana i Sant Jaume de Frontanyà havien expressat públicament la voluntat de cedir dependències municipals per cooperar amb la celebració de les consultes locals, tot i que altres municipis també havien pres acords en aquest sentit.

Campanya

Guardiola per col·laborar amb una donació al cost de la consulta a Sant Cugat

Cues per entrar a votar al Club muntanyenc de Sant Cugat

El dia 27 de novembre hi va haver l'acte de presentació de la campanya de les consultes a Perpinyà. El dia 29 hi va haver l'acte central a l'auditori del Fòrum de Barcelona, al qual van assistir 3.500 persones. Hi van intervenir Miquel Calçada, representants locals i altres personalitats. El dia 11 de desembre es va fer l'acte de cloenda de la campanya a Vic, en el qual va participar el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta.

Diversos partits polítics van decidir fer campanya pel sí, com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) Convergència i Unió (CiU) i Reagrupament.

Altres partits, com Ciutadans - Partit de la Ciutadania, van decidir fer campanya per demanar el vot negatiu. Dins dels actes d'oposició a les consultes, estava prevista una concentració a la plaça Urquinaona de Barcelona el dia 13 de desembre, que la Conselleria d'Interior no va autoritzar per evitar desordres públics, tot i que sí que permetia fer-les el dia abans, vigília de la jornada de celebració de la majoria de consultes. El 7 de desembre Ciutadans va anunciar, a través del seu president, Albert Rivera, que la formació política no participaria en l'acte per «evitar coincidir tant amb els independentistes com amb els "extremistes de dretes"», però va mantenir la seva participació en altres activitats, com ara una botifarrada popular a Molins de Rei.

Transcurs de la jornada

El 12 de desembre, un dia abans que la resta, Sant Jaume de Frontanyà, un dels municipis de menys població de Catalunya de només 24 electors, inicià la ronda de consultes sobre la independència. Finalment, el 13 de desembre es celebraren un total de 166 consultes municipals en les 29 comarques catalanes diferents que representen exactament 700.024 electors. Tanmateix, hi hagué dotze comarques on en aquesta jornada del 13-D no es celebrà cap consulta en el seus municipis. En aquesta jornada, es necessitaren un total de 15.000 voluntaris repartits en els 252 col·legis electorals i 564 meses.

Resultats

Resultats 13D

Catalunya, primera onada	Resultat: Sí
Data de la consulta: 13 de desembre del 2009 Resultats: (en detall) Participació: 27,41% A favor: 94,89% Vots vàlids: 192.460 En contra: 3,21% Electors: 702.072 Blanc: 1,54%

Segona onada de consultes, 28-F

Cartell anunciant la consulta del 28F

El diumenge 28 de febrer de 2010 es va donar la segona onada de consultes independentistes, 300.000 catalans de 80 municipis, 25 comarques, estaven cridats a les urnes. La participació als dos municipis més grans va ser, a El Vendrell, va ser del 9,1 % i a Molins de Rei del 21,14 %.

Resultats

Resultats 28F

Catalunya, segona onada	Resultat: Sí
Data de la consulta: 28 de febrer del 2010 Resultats: (en detall) Participació: 21.1 % A favor: 92.0 % Vots vàlids: 61.232 En contra: 4.9 % Electors: 289.225 Blanc: 2.8 %

Tercera onada de consultes, 25-A

Exemple d'un cartell de foment de la participació a l'Ametlla del Vallès

El diumenge 25 d'abril de 2010 (24 d'abril del 2010 a Esparraguera) es va produir la tercera onada de consultes independentistes, on més de 1.200.000 catalans de 211 municipis, 34 comarques, estaven cridades a les urnes. La participació als dos municipis més grans va ser, a Girona, va ser del 27,0 % i a Reus del 17,4 %.

Resultats

Resultats 25A

Catalunya, tercera onada	Resultat: Sí
Data de la consulta: 24 i 25 d'abril del 2010 Resultats: (en detall) Participació: 17,5 % A favor: 92,1 % Vots vàlids: 231.030 En contra: 4,96 % Electors: 231.704 Blanc: 2,26 %

Quarta onada de consultes, 20-J

Vot anticipat a Mataró

El diumenge 20 de juny de 2010 es va donar la quarta onada de consultes independentistes, 70.000 catalans de 48 municipis, 25 comarques, van anar a les urnes. La participació va ser del 14,1 %. La participació als dos municipis més grans va ser, a Mataró, del 23,7 % i a Cornellà de Llobregat del 10,6 %.

Cornellà, va assolir el rècord de vots negatius, amb un 19,6%. La jornada va transcorre amb normalitat, amb només un incident a Mataró, quan dos falangistes van assaltar un col·legi electoral, sense cap dany personal.Participació del 14% al 20-J, la més baixa de totes les onades Vilaweb, 20-6-2010

El 27 de juny de 2010 es va fer la consulta als Alamús (Segrià) amb un 43,64% de participació, un 92% de vots afirmatius i un % de vots negatius.

Pel 18 de juliol estan previstes consultes a Puigcerdà i a Mollet de Peralada, i se’n preparen a Tarragona, Rubí i Gavà per a l'octubre.

Resultats

Resultats 20J

Catalunya, quarta onada	Resultat: Sí
Data de la consulta: 20 de juny del 2010 Resultats: (en detall) Participació: 14.1 % A favor: 88.8 % Vots vàlids: 61.232 En contra: 8.0 % Electors: 68.178 Blanc: 2.2 %

Consulta a Barcelona, 10-A

Xapa del 10-A

El dia 10 d'abril de 2011 se celebrà la consulta a la capital catalana.

Catalunya, cinquena onada	Resultat: Sí
Data de la consulta: 10 d'abril de 2011 Resultats: (en detall) Participació: 21,37 % A favor: 89,7 % Vots vàlids: 257.645 En contra: 8,8 % Electors: 1.143.000 Blanc: 1,5 %

Per facilitar el vot, des del 2010 es va recollir vot anticipat en meses situades en alguns punts de la ciutat. Igualment, en alguns barris, se celebren jornades per fomentar el vot anticipat:

Recollida de vot anticipat a la Barceloneta

El dia 12 de desembre de 2010 va arrencar la campanya de Barcelona decideix amb la primera jornada de recollida de vot anticipat.

• 14 urnes repartides pel barri
• 20,2% de vot anticipat recollit sobre el cens del barri.

24h de recollida de vot anticipat a la Vila de Gràcia

Aquesta segona recollida de vot anticipat es va fer els dies 19 i 20 de febrer de 2011.

• 30 urnes
• Més de 300 voluntaris
• 33,6% de vot anticipat recollit sobre el cens del barri.

Marató de recollida de vot anticipat a Nou Barris

El 12 de març hi havia prevista una recollida de vot anticipat a Nou Barris, però es va haver d'aplaçar per al dia 26 del mateix mes a causa de les males condicions climatològiques del dia 12.

• 61 urnes
• 317 voluntaris
• 11,27% de vot anticipat recollit sobre el cens del barri.

Consulta

El procés va estar verificat per una cinquantena d'observadors internacionals. A part de Barcelona, una vintena de municipis més també van organitzar una consulta per mateix dia. Vallgorguina (Vallès Oriental) la va celebrar el dia abans, 9 d'abril.

Galeria d'imatges

• 

  Bandera 10-A en un balcó de Barcelona

• 

  Enganxina del 10-A de Barcelona

• 

  Full informatiu del 10-A a Barcelona

Consultes internacionals

S'han fet consultes el 25 d'abril de 2010 a Països Baixos, Irlanda, Quebec, Suïssa i Hamburg, 455 catalans, van anar a les urnes. Estan previstes consultes a Sardenya, el 30 de maig del 2010, i als Estats Units, el 9 d'octubre de 2010.

Resultats

Món	Resultat: Sí
Data de la consulta: 25 d'abril del 2010 Resultats: (en detall) Vots a favor: 416 A favor: 97,7 % Vots vàlids: 440 En contra: 3.0 % Electors: 455 Blanc: 2.6 %

Reaccions a les consultes

Reaccions a favor

Diferents col·lectius d'immigrants residents a Catalunya van expressar el seu suport a les diverses consultes sobre la independència a través d'un manifest en el qual aplaudien la iniciativa de donar dret a vot a persones extracomunitàries i de la resta de la Unió Europea, fet suposava un total de 125.000 nous possibles sufragis per a les consultes programades el 13-D. La declaració estava signada inicialment per col·lectius com el Casal Argentí de Barcelona, la Xarxa ArgenCat i l'Associació ImmiCat, i va ser la base que va permetre l'adhesió de l'Assemblea d'Immigrants pel Dret a Decidir.

Reaccions internacionals a favor

Els eurodiputats del Partit Gal·lès, el Partit Nacional Escocès, la Nova Aliança Flamenca, el Partit de la Nació Corsa, Pels Drets Humans en una Letònia Unida i el Sinn Féin van donar suport a les consultes sobre la independència de Catalunya. També els partits Corsica Libera i Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna van mostrar el seu suport a les consultes. El 25 de novembre, l'eurodiputada del Plaid Cymru gal·lès, Jill Evans, va fer arribar les consultes al Parlament Europeu preguntant-los a Durão Barroso i a Van Rompuy com tenia previst respondre la Unió Europea al procés de consultes independentistes catalanes.

Reaccions en contra

Falange Española y de las JONS expressà la seva intenció de manifestar-se el dia de les consultes amb quaranta o cinquanta persones a cada municipi, tot i que el Departament d'Interior va fer avançar les concentracions al dia 12 per evitar aldarulls. Finalment, renunciaren a concentrar-se públicament degut al poc marge de temps per reaccionar a la decisió del Departament d'Interior de fer avançar les protestes, tal i com assenyalà el seu secretari general Norberto Pico. En aquesta ocasió, el partit declinà presentar un recurs, com va fer pel dia de la consulta d'Arenys de Munt, degut a l'elevat cost econòmic que suposaria.

El partit nacionalcatòlic Alternativa Española (AES), hereus de la figura de Blas Piñar, president honorífic de l'entitat, va convocar una concentració en contra de les consultes amb el lema «Ante los secesionistas referendos catalanes, da un Sí a España», programada pel 13 de desembre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Finalment, els organitzadors canviaren de format i organitzaren una concentració a plaça d'Espanya on assistiren 110 persones, segons la Guàrdia Urbana. La convocatòria va transcórrer sense incidents, tot i que els participants exhibiren nombroses banderes espanyoles i simbologia falangista.

Alianza Nacional (AN), grup ultra espanyolista, va convocar per al mateix dia una manifestació a Barcelona amb el lema «Por la unidad de España», que volia anar de plaça Urquinaona a plaça de la Universitat, on tenia previst acabar amb un acte polític. La manifestació s'inicià a les 12h al lloc previst però finalitzà a l'Arc de Triomf, en un dels extrems del passeig de Lluís Companys. A la convocatòria assistiren unes 60 persones, segons la Guàrdia Urbana, i s'onejaren desenes de banderes espanyoles i alguna de catalana, a la vegada que s'entonaren consignes a favor de la unitat de l'Estat espanyol.

Observadors internacionals

Alguns organitzadors de les consultes, van demanar al Parlament Europeu que, en el transcurs de les consultes, hi haguessin observadors internacionals. Es preveu que, durant la celebració dels referèndums del dia 13 de desembre de 2009, n'hi assisteixin una trentena. Entre aquests, hi ha les eurodiputades Frieda Brepoels i Jill Evans, els eurodiputats François Alfonsi i Oriol Junqueras, el diputat de l'Assemblea de Còrsega Jean-Guy Talamoni, el diputat del Parlament Federal Belga Jean Jamboni, el senador friülès Elio di Anna, Kristopher White del Partit Nacional Escocès i Joe Reilly del Sinn Féin.

El 23 d'octubre de 2009 el director executiu de la plataforma Osona Decideix, Alfons López Tena, presentà una carta en català i traduïda a l'anglès a Manel Camós, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, apel·lant a la intervenció de l'entitat per a revisar la fiabilitat del sistema electoral i destinar observadors per a exercir llurs tasques. Aquesta mateixa petició fou lliurada a d'altres organismes públics i entitats privades de caràcter internacional com la divisió de suport electoral del secretariat de l'ONU, el Centre Carter de Londres, l'OSCE i el grup de suport electoral conjunt de la CE i el PNUD.

El 4 de desembre, el director del Centre Carter, David Carroll, respongué la petició per carta on manifestà la no disposició a intervenir en la consulta ja que el criteri usat prioritzava els països que estaven en un moment crític, on la presència de l'entitat pogués ser decisiva i que la petició l'hagués elaborat un dels partits majoritaris o l'autoritat electoral. Tot i així, Caroll recalcà el poc temps disponible per organitzar un contingent d'observadors per avaluar la situació electoral, més si tenim en compte les importants tasques que realitzaven en aquells moments en països com Sudan, Bolívia, Costa d'Ivori, Nepal i Palestina.

El 13 de desembre de 2009, trenta-quatre eurodiputats, juristes i altres personalitats varen formar part de la delegació d'observadors internacionals que vetllà pel desenvolupament de les consultes. La seva procedència era Escòcia, Itàlia, Còrsega, Bèlgica, Canadà i País de Gal·les entre altres.

El 30 de març de 2010, en la consulta realitzada a Sabadell hi assistí com a observador internacional Pavlos Filipov Voskopoulos, de la minoria macedònia a Grècia.

El 25 d'abril de 2010, més de cinquanta observadors internacionals assistiren a diverses consultes. Entre ells Edgardo Vázquez Rivera, director de la campanya de Barack Obama a Puerto Rico, així com diferents representants polítics de Flandes, Escòcia, Còrsega, Sardenya i Euskadi, entre altres.

El 20 de juny de 2010, hi assistiren una cinquantena d'observadors internacionals.

•  Municipis on l'ajuntament s'hi ha manifestat a favor.
•  Municipis on l'ajuntament s'hi ha manifestat en contra.

•  Comarques on el Consell Comarcal s'hi ha manifestat a favor.
•  Comarques on el Consell Comarcal s'hi ha manifestat en contra.

Suport institucional

Les consultes han estat dutes a terme per la societat civil, i les implicacions de les institucions públiques per a les seves organitzacions no van ser autoritzades per la justicia. No obstant això diversos ajuntaments i consells comarcals han aprovat mocions en favor de què aquests referèndums siguin convocats per una organització civil, recolzant-les d'aquesta manera sense transgredir les lleis espanyoles.

Ajuntaments

Ja són més de 200 els ajuntaments que s'hi han declarat a favor, cobrint una població superior a la de 1.300.000 habitants. Hi ha municipis on es faran consultes i on l'ajuntament no hi ha donat suport. Malgrat tot, no és incompatible, ja que les consultes són promogudes per entitats dels pobles i no pels ajuntaments.

En contra s'hi han manifestat 36 municipis, cobrint una població d'1.200.000 persones. La diferència de xifres (una sisena part de municipis però quasi la mateixa població) és explicada per què la majoria d'aquesta ajuntaments són de les zones de la costa i àrea metropolitana, molt més poblades que les zones de l'interior de Catalunya.

Consells comarcals

Paral·lelament, vuit consells comarcals s'hi han manifestat a favor i un en contra, cobrint una població de 700.000 i 10.000 habitants respectivament.

Reaccions en la premsa

La premsa internacional es va fer ressò de les consultes sobre la independència de Catalunya.

Vegeu també

• Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt
• Resultats de les consultes sobre la independència de Catalunya
• Independentisme català
• Referèndum d'independència

Enllaços externs

Portal de Catalunya

• Coordinadora per la consulta sobre la independència
• Vull votar, portal informatiu de les consultes sobre la independència.
• Catalunya Decideix, informació sobre les consultes sobre la independència.
• Consultes independentistes, especial de Directe!cat sobre les consultes sobre la independència.
• Consultes sobre la independència, especial de l'Avui sobre les consultes per la independència.
• 13-D: Tot sobre la consulta per la independència, especial d'El Punt sobre les consultes per la independència.
• Consultes per la independència, especial del Singular Digital sobre les consultes per la independència.
• La consulta popular per la independència comarca a comarca, especial de Llibertat.cat amb informació actualitzada sobre l'organització de les consultes.
• Catalunya Decideix, especial de Crònica amb notícies sobre les consultes.
• Comissió Organitzadora de la Consulta per la independència d'Arenys de Munt