Consum d'alcohol i salut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Consum d'alcohol per capita, en litres d'alcohol pur[1]

Els efectes del consum d'alcohol i la salut varien des de possibles efectes beneficiosos en el cas de consumir baixes quantitats d'alcohol a perjudicis molt greus per la salut en cas d'abús crònic de l'alcohol. Els alts nivells de consum d'alcohol estan correlacionats amb risc de desenvolupar alcoholisme, malaltia cardiovascular, malabsorció, pancreatitis crònica, cirrosi deguda a l'alcohol, i càncer. Danys al sistema nerviós central i al sistema nerviós perifèric poden passar per un consum sostingut d'alcohol.[2][3] Un consum excessiu d'alcohol a llarg termmini pot danyar gairebé qualsevol òrgan i sistema del cos.[4] El cervell adolescent que està encara en desenvolupament és particularment vulnerable als efectes tòxics de l'alcohol.[5]

Històricament els metges han promogut l'alcohol pels seus visibles efectes beneficiosos i més recentment per a protecció contra la malaltia coronària del cor. Hi ha proves d'efectes cardiovasculars beneficiosos pel fet de beure alcohol una o dues vegades per dia, tanmateix els efectes beneficiosos per la salut de beure amb moderació estan controvertits. La preocupació sobre això se centra en que les indústries farmacèutiques i les empreses de begudes alcohòliques han exagerat els efectes beneficiosos de l'alcohol. L'alcohol s'hauria de veure com una droga recreativa amb efectes potencialment adversos sobre la salut i no es recomana pas per la protecció del cor reemplaçant els mètodes tradicionals i segurs com són una dieta equilibrada, l'exercici i la farmacoteràpia.[6][7]

Alguns experts argumenten que els beneficis d'un consum moderat d'alcohol poden quedar ultrapassats per l'increment d'altres risc, incloent lesions, violència, danys fetals, certes formes de càncer, cirrosi i hipertensió arterial. Com que els beneficis aparents per la salut d'un consum moderat d'alcohol, estan limitats a poblacions amb risc baix de malalties cardiaques, altres experts demanen precaució en recomanar un consum moderat pel perill d'incrementar l'abús d'alcohol, especialment entre els joves.[8] Els beneficis del consum moderat d'alcohol són superats pels riscos del seu consum moderat.[9]

Estudis científics[modifica | modifica el codi]

Els efectes adversos del consum d'alcohol a llarg termini són similars als que s'observen amb altres hipnòtics sedants i els síndromes d'abstinència són gairebé idèntics.[10]

L'alcohol a nivells moderats té efectes positius i negatius sobre la salut. Entre els negatius s'inclouen l'increment de risc de malalties del fetge càncer orofaringi i pancreatitis. Entre els positius hi ha efectes contra la gastritis i colelitiasi.[11] L'abús de l'alcohol té efectes sobre la salut física i mental. La dependència de l'alcohol i l'excés crònic porta a malalties neurològiques i neuropsiquiàtriques, cardiovasculars, del fetge i neoplasmes malignes. En psiquiatria associada a l'alcoholisme es donen la depressió major, distímia, mania, hipomania, pànic fòbies, ansietat generalitzada, trastorns de la personalitat, esquizofrènia, suïcidi, dèficits neurològics, problemes de memòria, emocions, funcions executives i danys al cervell. La dependència de l'alcohol està associada amb hipertensió arterial, malalties coronàries, i infart isquèmic, càncer del sistema respiratori i del sistema digestiu, del fetge i d'ovaris. Beure molt alcohol s'associa amb malalties del fetge com la cirrosi.[12]

Màxima quantitat recomanada[modifica | modifica el codi]

És variable segons els països, per a la majoria la quantitat màxima d'alcohol per homes és de 140g—210g per setmana i per dones entre 84g—140g per setmana. La majoria dels països recomanen abstinència total d'alcohol en embarassades i dones en la lactància.

Morts relacionades amb l'alcohol[modifica | modifica el codi]

El consum excessiu d'alcohol lidera les causes de mort prevenibles al món.[13] Segons un estudi l'alcohol està relacionat amb una de cada 25 morts al món i que el 5% dels anys viscuts sota discapacitat s'atribueixen al consum d'alcohol.[14][15]

A Rússia el consum excessiu d'alcohol, especialment en homes, causa la meitat de les morts en la franja dels 15 als 54 anys.[16]

A Escòcia el 2003 es va estimar que una de cada 20 morts es podia atribuir a l'alcohol.[17]

Als Estats Units l'alcohol era la tercera causa de morts lligades a l'estil de vida.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Global Status Report on Alcohol 2004
  2. Müller D, Koch RD, von Specht H, Völker W, Münch EM. «[Neurophysiologic findings in chronic alcohol abuse]» (en german). Psychiatr Neurol Med Psychol (Leipz), vol. 37, 3, March 1985, pàg. 129–32. PMID: 2988001.
  3. Testino G. «Alcoholic diseases in hepato-gastroenterology: a point of view». Hepatogastroenterology, vol. 55, 82-83, 2008, pàg. 371–7. PMID: 18613369.
  4. Caan, Woody. Drink, Drugs and Dependence: From Science to Clinical Practice. 1st. Routledge, 11 April 2002, p. 19–20. ISBN 978-0415278911. 
  5. Mellon, RD.; Simone, AF.; Rappaport, BA.. «Use of anesthetic agents in neonates and young children.». Anesth Analg, vol. 104, 3, Mar 2007, pàg. 509–20. DOI: 10.1213/01.ane.0000255729.96438.b0. PMID: 17312200.
  6. Sellman, D.; Connor, J.; Robinson, G.; Jackson, R.. «Alcohol cardio-protection has been talked up.». N Z Med J, vol. 122, 1303, 2009, pàg. 97–101. PMID: 19851424.
  7. Sinkiewicz, W.; Weglarz, M.. «[Alcohol and wine and cardiovascular diseases in epidemiologic studies]». Przegl Lek, vol. 66, 5, 2009, pàg. 233–8. PMID: 19739580.
  8. [enllaç sense format] http://pubs.niaaa.nih.gov/publications/arh24-1/05-11.pdf
  9. «Health Risks and Benefits of Alcohol Consumption» (en anglès). Alcohol Research & Health, Vol. 24, n.1, 2000 [Consulta: 31/5/2012].
  10. Gitlow, Stuart. Substance Use Disorders: A Practical Guide. 2nd. USA: Lippincott Williams and Wilkins, 1 October 2006, p. 101–103. ISBN 978-0781769983. 
  11. Taylor B, Rehm J, Gmel G. «Moderate alcohol consumption and the gastrointestinal tract». Dig Dis, vol. 23, 3-4, 2005, pàg. 170–6. DOI: 10.1159/000090163. PMID: 16508280.
  12. Cargiulo T. «Understanding the health impact of alcohol dependence». Am J Health Syst Pharm, vol. 64, 5 Suppl 3, March 2007, pàg. S5–11. DOI: 10.2146/ajhp060647. PMID: 17322182.
  13. Lopez AD, Mathers CD, Ezzati M, Jamison DT, Murray CJ. «Global and regional burden of disease and risk factors, 2001: systematic analysis of population health data». Lancet, vol. 367, 9524, May 2006, pàg. 1747–57. DOI: 10.1016/S0140-6736(06)68770-9. PMID: 16731270.
  14. BBC Alcohol link to one in 25 deaths
  15. Jürgen Rehm, Colin Mathers, Svetlana Popova, Montarat Thavorncharoensap, Yot Teerawattananon, Jayadeep Patra Global burden of disease and injury and economic cost attributable to alcohol use and alcohol-use disorders The Lancet, Volume 373, Issue 9682, Pages 2223 - 2233, 27 June 2009 doi:10.1016/S0140-6736(09)60746-7
  16. IARC Alcohol causes more than half of all the premature deaths in Russian adults
  17. BBC Alcohol 'kills one in 20 Scots' 30 June 2009
  18. Centers for Disease Control and Prevention Alcohol and Public Health

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]