Conte d'été
  |
|
|---|---|
 Pòster francès del film |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Éric Rohmer |
|
|
|
| Producció: | Françoise Etchegaray Margaret Menegoz |
|
|
|
| Guió: | Éric Rohmer |
|
|
|
| Música: | Philippe Eidel |
|
|
|
| Fotografia: | Diane Baratier |
|
|
|
| Muntatge: | Mary Stephen |
|
|
|
| Protagonistes: | Melvil Poupaud Amanda Langlet Gwenaëlle Simon Aurelia Nolin Aimé Lefèvre Aimé Lefèvre Evelyne Lahana Yves Guérin |
|
Dades i xifres |
|
| País: | França |
| Data d'estrena: | 1996 |
| Gènere: | Comèdia |
| Duració: | 120 min. |
|
|
|
| Pàgina sobre “Conte d'été” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
Conte d'été (Conte d'estiu) és una pel·lícula francesa dirigida l'any 1996 per Éric Rohmer.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Tercer conte de les "quatre estacions" de Rohmer. El jove Gaspard arriba de vacances al balneari francès de Dinard. La seva idea és trobar-se allà amb Lena, la noia que el té boig. Però en aquells dies assolellats i calmats coneix una altra noia, una morena atractiva i sensual que li suggereix nous rumbs al seu cor. Tanmateix, potser la resposta no estigui en ella, sinó a Margot, la dolça cambrera amb qui Gaspard fa amistat sense adonar-se'n.
Anàlisi [modifica]
La indecisió i la incompleció de Gaspard en fan un objecte adaptable a tots els desigs. Pertany a l'edat precedent, el dels Contes morals i de la majoria de les comèdies i proverbis en el moment que precedeix la formació dels desigs, quan aquests són presos en l'instant. Pel·lícula de vacances com Pauline à la plage o Le Rayon vert, és un de les pel·lícules més físiques de Rohmer.[1]
Repartiment [modifica]
- Melvil Poupaud: Gaspard
- Amanda Langlet: Margot
- Gwenaëlle Simon: Solène
- Aurelia Nolin: Lena
- Alain Guellaff: l'oncle Alain
- Evelyne Lahana: La tia Maiwen
- Yves Guérin: L'acordionista
- Franck Cabot: Un cosí
Referències [modifica]
- ↑ Cahiers du cinéma 503, juny de 1996
Enllaços externs [modifica]
- Conte d'été a Internet Movie Database (anglès)
