Contenidor
Un contenidor és un envàs terciari utilitzat per al transport intermodal eficient de mercaderies. És un element clau del comerç internacional i compta amb unes mides estandarditzades.[1] Pot ser transportat tant per grans vaixells portacontenidors, com amb trens de mercaderies i camions.
Taula de continguts |
Història [modifica]
La introducció de contenidors data dels anys 1950. Malcolm McLean, un empresari americà s'estranyava de l'ineficàcia i del temps d'espera durant la carrega i descarrega de mercaderies. Desenvolupava la idea de transportar mercaderies de detall embolicades en un envàs llarg, que podria fàcilment transbordar-se d'un mitjà de transport a l'altre. La idea era senzilla, però els armadors 'seriosos' rigueren. Més tard, McLean van fundar la seva pròpia companyia i va fer transformar dos petroliers segons el seu concepte. El primer viatge amb el vaixell Ideal X tingué lloc el 26 d'abril de 1956 entre Newark (Nova Jersey) i Houston (Texas). El resultat era persuasiu per l'enorme estalvi de costs i de temps, però l'immobilisme del sector i la necessitat d'adaptar tota la infraestructura portuària feia que va durar deu anys, fins que el 6 de maig de 1966 el primer portacontenidor, el Fairland, va arribar a Europa, al port de Bremen a Alemanya.[2]
Repercussions [modifica]
Això ha permès disminuir molt els costos del transport a llarga distància, gràcies al transport massiu en gran vaixells cada vegada més llargs i en ports cada vegada més automatitzades. El que va afavorir alhora un gran increment del comerç internacional: transportar, per exemple, un ampolla de vi des de Xile no costa gaire més que un transport intraeuropeu. A costat de l'envàs bàsic també van desenvolupar-se contenidors especialitzats com cisternes o refrigerats.
Avui en dia aproximadament un 90% de la càrrega mundial que no és a granel (com els combustibles, minerals o cereals) és transportada en contenidors mitjançant rutes marítimes.[3] Després d'una recessió el 2009, al qual el transit va baixar a 469.635.008, el 2010 el trànsit ja era superior al nivell de 2008 amb 538.283.754 dels quals un 26% són productes elaborats a la Xina.[4]
Mides estandarditzades [modifica]
Els contenidors intermodals es troben estandarditzats seguint diversos estàndards ISO, determinats per la seva llargada (6,1; 12,2; 13,7; 14,6 i 16,2 metres), l'amplada és de 2,4 metres i l'alçada de 2,6. La capacitat dels contenidors se sol expressar en una unitat de volum anomenada TEU (twenty-foot equivalent units, capacitat equivalent a la d'un contenidor de 20x8x8,5 peus).
La capacitat màxima d'un contenidor de 6,1 metres és de 24.000 kg de càrrega seca, mentre que un de 12,2 m arriba fins als 30,480 kg. Reduint-se les càrregues habituals a pes de 22.000 i 27.000 kg respectivament.[5]
- Vegeu també
Referències [modifica]
- ↑ «Contenidor». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Kristina Lasker, «Ein Kerl und seine Kisten. Leere Schiffscontainer sind in Deutschland knapp, weil die Firmen so viele Waren exportieren.» (alemany), en Süddeutsche Zeitung, 24 de gener de 2013, pàgina 18 (en català: Un home i els seus envasos. Contenidors vuits són rars a Alemanya, per què les societats exporten tant.)
- ↑ Ebeling, C. E.. «Evolution of a Box». Invention and Technology, vol. 23, 4, Winter 2009, p. 8–9. ISSN: 8756-7296.
- ↑ «Tráfico marítimo de contenedores (TEU: unidades equivalentes a 20 pies)» (castellà), Banc mundial (en català: Tràfic marítim de contenidors (TEU: unitats equivalents a 20 peus)
- ↑ «Shipping containers». Emase. [Consulta: 2007-02-10].
