Campionat del Món de Motociclisme de velocitat
| Categoria | Velocitat |
|---|---|
| Àmbit | Internacional |
| Entitat | FIM |
| Precedents | C. d'Europa: 1924 - 48 |
| 1a Temporada | 1949 |
| Campió (2012) | |
| Campió de constructors | |
| Web oficial | www.fim-live.com |
| Darrera revisió: 12/03/2013 | |
El Campionat del Món de Motociclisme de velocitat regulat per la FIM (en anglès: Grand Prix motorcycle racing FIM World Championship o FIM Road Racing World Championship Grand Prix), és la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat, disputada d'ençà de 1949.
Taula de continguts |
Fórmules dels motors [modifica]
El campionat es va inaugurar amb 5 categories: 500cc, 350cc, 250cc, 125cc i Sidecars. La temporada de 1962 s'hi afegí la de 50cc. A causa de l'augment progressiu dels costos, diversos fabricants varen anar-se'n retirant progressivament, fins que al final de la temporada de 1968 la FIM va dictar unes normes restrictives que limitaven les caixes de canvi a 6 velocitats, els motors de 50 cc a un sol cilindre, els de 125 i 250 cc a dos i els de 350 i 500 cc a quatre. La categoria de 350cc es va suspendre el 1982 i dos anys més tard es va canviar la de 50cc per la nova de de 80cc, la qual fou discontinuada el 1989.
El 2002 es reemplaçà la categoria de 500cc per la nova de MotoGP, inicialment amb motors de quatre temps fins a 990 cc. El 2010, la de 250cc es canvià per la de Moto2, amb motors de quatre temps fins a 600 cc. Finalment, el 2012 s'instaurà la categoria de Moto3, amb motors de quatre temps i 250 cc, que substituí a l'antiga de 125cc. Aquell mateix any, s'augmentà la cilindrada màxima de MotoGP fins als 1.000 cc.
Els Sidecars tenien motors de 600 cc els dos primers anys, essent substituïts després per motors de 500 cc. El 1979, la FIM creà una categoria per a prototipus de sidecar, anomenada B2B, diferenciada dels tradicionals B2A. Els prototipus van ser prohibits el 1980 i es van tornar a permetre a partir de 1981, aquesta vegada sense separar-los en una categoria específica.
Campionat del Món de pilots [modifica]
El Campionat del Món de pilots s'atorga al corredor més reeixit de la temporada, segons el total de punts obtinguts en els Grans Premis en funció del barem establert per la FIM. Les marques de motocicleta que apareixen en aquest quadre corresponen a les que pilotava cada campió del món, i no coincideixen necessàriament amb la marca guanyadora del Campionat del Món de constructors d'aquella temporada. Per als campions en sidecars, el nom del passatger es llista en cursiva.
Per temporada [modifica]
De 1949 a 1961 (500, 350, 250, 125, Sides) [modifica]
De 1962 a 1978 (+50) [modifica]
1979 (+B2A/B2B) [modifica]
| Any | 500cc | 350cc | 250cc | 125cc | 50cc | Sidecar B2A | Sidecar B2B |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | (Yamaha) |
(Kawasaki) |
(Kawasaki) |
(Minarelli) |
(Kreidler) |
(Schmid-Yamaha) |
(LCR-Yamaha) |
De 1980 a 1982 (-B2A/B2B) [modifica]
| Any | 500cc | 350cc | 250cc | 125cc | 50cc | Sidecar |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1980 | (Yamaha) |
(Yamaha) |
(Kawasaki) |
(MBA) |
(Iprem) |
(Windle-Yamaha) |
| 1981 | (Suzuki) |
(Kawasaki) |
(Kawasaki) |
(Minarelli) |
(Motul Bultaco) |
(LCR-Yamaha) |
| 1982 | (Suzuki) |
(Kawasaki) |
(Yamaha) |
(Garelli) |
(Kreidler) |
(Seymaz-Yamaha) |
De 1983 a 1989 (-350) [modifica]
De 1990 a 1996 (-80) [modifica]
| Any | 500cc | 250cc | 125cc | sidecar |
|---|---|---|---|---|
| 1990 | (Yamaha) |
(Yamaha) |
(Honda) |
(LCR-Krauser) |
| 1991 | (Yamaha) |
(Honda) |
(Honda) |
(LCR-Krauser) |
| 1992 | (Yamaha) |
(Honda) |
(Aprilia) |
(LCR-Krauser) |
| 1993 | (Suzuki) |
(Yamaha) |
(Honda) |
(LCR-Krauser) |
| 1994 | (Honda) |
(Aprilia) |
(Aprilia) |
(LCR-Swissauto) |
| 1995 | (Honda) |
(Aprilia) |
(Honda) |
(Windle-ADM) |
| 1996 | (Honda) |
(Aprilia) |
(Honda) |
(Windle-ADM) |
A partir de 1997 (-Sides) [modifica]
Per pilot [modifica]
Campions en categories diferents al mateix any [modifica]
| Temporades | Pilot | Títols |
|---|---|---|
| 1968 - 1972 | 10 (5 x 500 cc, 5 x 350 cc) | |
| 1958 - 1960 | 6 (3 x 500 cc, 3 x 350 cc) | |
| 1956, 1959, 1960 | 6 (3 x 250 cc, 3 x 125 cc) | |
| 1962, 1963 | 4 (2 x 350 cc, 2 x 250 cc) | |
| 1966, 1967 | 4 (2 x 350 cc, 2 x 250 cc) | |
| 1978, 1979 | 4 (2 x 350 cc, 2 x 250 cc) | |
| 1951 | 2 (1 x 500 cc, 1 x 350 cc) | |
| 1953 | 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc) | |
| 1961 | 2 (1 x 500 cc, 1 x 350 cc) | |
| 1963 | 2 (1 x 125 cc, 1 x 50 cc) | |
| 1968 | 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc) | |
| 1972 | 2 (1 x 125 cc, 1 x 50 cc) | |
| 1976 | 2 (1 x 350 cc, 1 x 250 cc) | |
| 1981 | 2 (1 x 350 cc, 1 x 250 cc) | |
| 1985 | 2 (1 x 500 cc, 1 x 250 cc) | |
| 1988 | 2 (1 x 125 cc, 1 x 80 cc) |
Per nacionalitat [modifica]
| Nacionalitat | MotoGP/500cc | 350cc | Moto2/250cc | Moto3/125cc | 80cc/50cc | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 20 | 8 | 22 | 23 | 2 | 75 | |
| 17 | 13 | 9 | 4 | 1 | 44 | |
| 3 | 8 | 6 | 6 | 23 | ||
| 15 | 2 | 17 | ||||
| 2 | 8 | 3 | 4 | 17 | ||
| 9 | 6 | 15 | ||||
| 8 | 1 | 1 | 1 | 11 | ||
| 1 | 6 | 4 | 11 | |||
| 1 | 5 | 2 | 8 | |||
| 1 | 3 | 4 | 8 | |||
| 4 | 4 | 8 | ||||
| 2 | 6 | 8 | ||||
| 3 | 2 | 5 | ||||
| 2 | 2 | 4 | ||||
| 2 | 2 | 4 | ||||
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 2 | 1 | 3 | ||||
| 3 | 3 | |||||
| 1 | 1 | 2 | ||||
| 1 | 1 | 2 | ||||
| 2 | 2 | |||||
| 1 | 1 | |||||
| 1 | 1 | |||||
| 1 | 1 | |||||
| Totals | 64 | 34 | 64 | 64 | 28 | 254 |
- Notes:
- El total de títols imputats als Països Catalans correspon a la suma dels aconseguits per pilots de Catalunya (11), País Valencià (8) i Illes Balears (4).
- No s'hi compten els aconseguits per pilots dels Països Catalans.
- No s'hi compten els aconseguits per pilots occitans.
Rècords [modifica]
- Valentino Rossi és l'únic pilot que ha guanyat mundials en quatre categories diferents: 125 cc, 250 cc, 500 cc i MotoGP.
- Mike Hailwood fou el pilot més dominant en una temporada, guanyant 10 curses de 10 a 250 cc la de 1966.[1]
- John Surtees és encara l'únic pilot que ha guanyat títols de Campió del Món de motociclisme (en 350 cc i 500 cc) i de Fórmula 1.
- Eddie Lawson (1988 i 1989) i Valentino Rossi (2003 i 2004) són els dos únics pilots a haver guanyat el Campionat dos anys consecutius amb diferents marques de motocicleta.
- Freddie Spencer (1985), Tetsuya Harada (1993), Manuel Poggiali (2003) i Dani Pedrosa (2004) són els únics que han guanyat el Campionat del Món de 250 cc al primer any de participar-hi. El 1990, Loris Capirossi guanyà el de 125 cc a la primera temptativa.
- Emili Alzamora és l'únic pilot que ha guanyat el mundial de 125 cc sense vèncer en cap Gran Premi (1999). Manuel Herreros guanyà el de 80 cc el 1989 també sense cap victòria en GP.
Vegeu també [modifica]
- Campionat del Món de constructors
- Llista de sistemes de puntuació del Campionat del Món de Motociclisme de velocitat
- Llista de Grans Premis de motociclisme
- Llista de guanyadors de Grans Premis de motociclisme de velocitat
Referències [modifica]
- ↑ Woollett, Mick. Honda (en anglès). Temple Press, 1983. ISBN 0 600 34994 2.
- «Statistics; The Official MotoGP Website». MotoGP. [Consulta: 13 novembre 2009].
Enllaços externs [modifica]
- Web oficial de MotoGP (anglès)
|
||||||||