Contracció gramatical
Una contracció és una versió escurçada de la forma escrita o parlada d'una paraula, síl·laba o grup de paraules creada per l'omissió de lletres internes.[1] En la gramàtica tradicional, la contracció pot formar una nova paraula des d'una paraula o grup de paraules, per exemple per elisió.
En l'anàlisi estricta, les contraccions no s'han de confondre amb les abreviacions o els acrònims, amb els quals comparteix algunes funcions semàntiques i fonètiques.[1] També es distingeix la contracció de l'omissió del principi o final de les paraules.
Taula de continguts |
Contraccions en català [2] [modifica]
Entre les contraccions gramaticals en català es troben les formes asil·làbiques del masculí dels articles definit i personal que es contreuen gràficament amb ca (reducció de casa), i també, en el cas del definit, amb les preposicions a, de, per, quan s’hi posposen: al punt, als afores; del dia, dels nostres; pel dret, pels volts; cal veí, cals cosins can seixanta.
Les formes a, de, per i ca damunt dites i l’article salat es contreuen en as, des, pes i cas en topònims (Sant Llorenç des Cardassar) o en contacte amb topònims (anar as Trenc, passar pes Vedrà).
En canvi no es fa la contracció: a) Quan l’article es pot apostrofar amb el mot següent: a l’ombra, de l’època, per l’estil, ca n’Amat. b) Quan l’article forma part d’un nom propi no toponímic: Està subscrit a L'Avenç. c) Quan l’article forma part d’un nom propi no català: el desert d’El Álamo.
Contraccions en anglès [modifica]
Hi ha contraccions informals, freqüents al parlar i esriure, en la qual una síl·laba es substitueix per un apòstrof i/o una altra manera d'elisió, per exemple, can't de "cannot", won't de "will not". Aquestes contraccions són sovint negacions amb not o combinacions de pronoms amb verbs auxiliars, per exemple, I'll de "I will".
Una contracció de dues paraules que és comuna en anglès i que no es troba en les categories citades anteriorment és let's, que és una contracció de "let us" que es fa servir en la forma imperativa de la primera persona del plural (per exemple, "Let's go [a algun lloc]"). Fer servir la forma sense contraure "let us" típicament comporta un significat completament diferent, per exemple, "Let us go [free]".
Les contraccions en anglès no són generalment obligatòries, com sí que passa en alguns altres idiomes.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Roberts R et al.. New Hart's Rules: The handbook of style for writers and editors. Oxford University Press, 2005. ISBN 0198610416. :p.167
- ↑ iec, gramàtica
Enllaços externs [modifica]
- ZoomAstronomy.com, Common English contractions.
