Contrafagot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Contrafagot

El contrafagot és un aeròfon, un instrument musical de vent-fusta, de la família de l'oboè. És similar al fagot, però força més gran. El seu ús en l'orquestra sempre ha estat excepcional. Està construït totalment de fusta, exceptuant-ne el tudell i el pavelló. Té un tub de més 5,90 m de longitud i pesa uns 10 kg. Com el tub és tan llarg es doblega tres vegades sobre si mateix, i d'aquesta manera l'instrument només assoleix una altura d'1,60 m. A causa del seu excessiu pes, per tocar-lo cal recolzar-lo en una pica de ferro.

Aquest instrument que es troba en totes les grans orquestres modernes, només es diferencia del fagot per la seva mida, aproximadament el doble, i pel seu diapasó que és una octava més greu. El tub d'aquest instrument és de la categoria dels anomenats instruments de 32 peus, com el contrabaix, i com aquest, sona l'octava greu del so indicat en el pentagrama. El so més greu de l'instrument és un Si bemoll. Tot i així, els models més moderns de l'instrument són capaços de generar notes encara més greus.

Repertori[modifica | modifica el codi]

Com a instrument solista s'usa rarament. Beethoven l'empra amb efecte admirable en l'escena de la presó a l'òpera "Fidelio", a més d'utilitzar-lo també al final de les seves Simfonies núm. 5 i núm. 9, però com a simple reforç dels baixos. En les "Variacions sobre un tema d'Haydn" de Brahms, exerceix així mateix un paper important.

Altres exemples del seu ús els trobem en la Salomé de Richard Strauss, el "Nen i els Sortilegis" i "La meva Mare l'Oca" de Maurice Ravel, així com en nombroses obres de compositors del segle XX.

En l'actualitat existeixen verdaders virtuosos del contrafagot, doncs el sistema de claus actual fa possible que el toquin amb una sorprenent agilitat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contrafagot Modifica l'enllaç a Wikidata