Contragambet Albin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Contragambet Albin
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 pd e5 pd f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.d4 d5 2.c4 e5
ECO D08–D09
Naixement Salvioli vs. Cavallotti, Milà 1881
Origen del nom Adolf Albin
Classificació Gambet de dama
Sinònim(s) Gambet Albin
Explorador d'obertures de Chessgames.com

El Contragambet Albin és una obertura d'escacs que comença amb els moviments:

1.d4 d5
2.c4 e5

i la continuació habitual és:

3.dxe5 d4

L'obertura és en realitat una defensa poc comuna contra el gambet de dama. A canvi del peó de gambet, les negres tenen una basa central a d4 i algunes possibilitats d'atac. Sovint les blanques trien de retornar el peó en el moment oportú per obtenir avantatge posicional.

A l'Encyclopaedia of Chess Openings el Contragambet Albin hi té assignats els codis D08 i D09.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que l'obertura fou jugada originalment per Cavallotti contra Salvioli al torneig de Milà de 1881, deu el seu nom a Adolf Albin, qui la va jugar contra Lasker a Nova York el 1893. Malgrat que no és massa jugada a alt nivell, el Gran Mestre rus Aleksandr Morozévitx n'ha fet ús amb èxit recentment.

Variants[modifica | modifica el codi]

Parany de Lasker[modifica | modifica el codi]

El peó negre de d4 és més fort del que sembla. La jugada poc curosa 4.e3? pot conduir al parany de Lasker. Després de 4...Ab4+ 5.Ad2 dxe3 6.Axb4?? és un greu error: 6...exf2+ 7.Re2 fxg1=C+ i les negres guanyen. El parany de Lasker és notable perquè és difícil de veure una promoció menor en partides reals.

Variant Spasski[modifica | modifica el codi]

A la variant Spasski les blanques fan 4.e4 per obtenir avantatge del fet que una captura en passant s'ha de fer immediatament després que el peó enemic avanci. Així, després de 4...Ab4+ 5.Ad2 la captura en passant ...dxe3 ja no estaria disponible per les negres.

Línia principal[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 nd d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pl f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pd e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Línia principal després de 3...d4 4.Cf3 Cc6

La línia principal continua 4.Cf3 Cc6 (4...c5 permet 5.e3 ja que les negres ja no disposen de l'escac d'alfil) i ara les principals opcions de les blanques són 5.a3, 5.Cbd2, i 5.g3. Probablement l'opció més segura per tal que les blanques obtinguin avantatge és fianquetar el seu alfil de rei amb 5.g3 seguit d'Ag2 i Cbd2. Les negres sovint enroquen al flanc de dama. Una continuació típica és 5.g3 Ae6 6.Cbd2 Dd7 7.Ag2 0-0-0 8.0-0 Ah3.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]