Convent de Sant Agustí Vell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Claustre del convent de Sant Agustí Vell
Plànol de començaments del s. XVII, abans de la seva destrucció

El Convent de Sant Agustí Vell va ser un convent de l'Orde de Sant Agustí situat al barri de la Ribera de Barcelona. La seva construcció s'inicià l'any 1349.[1] Després del setge de 1713-1714, i degut la construcció de la Fortalesa de la Ciutadella, els agustins van haver de traslladar-se al barri del Raval, al carrer Hospital, on entre 1728 i 1750 edificaren el nou convent i l'església de Sant Agustí Nou.[2] La major part de l'antic convent del barri de la Ribera fou convertit en una caserna, i actualment acull el Centre Cívic de Ciutat Vella, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i el Museu de la Xocolata.[3] El monestir gòtic de Sant Agustí Vell, construït entre els segles XIV i XV, conserva elements de l'antic convent, com l'ala de ponent del claustre (1473-1478), que va ser restaurada, i una part lateral de l'església.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Façana del Museu de la Xocolata ubicat a l'edifici
Claus de volta del claustre
Detall del claustre

Tradicionalment s'ha considerat que a Barcelona s'hi va establir la primera comunitat agustina, degut al pas per la ciutat de sant Paulí de Nola, ordenat sacerdot el 393. Hauria deixat una comunitat, de la que es tenen notícies des d'abans de la invasió musulmana, i haurien residit a Sant Pau del Camp.[1]

L'any 1309 els agustins van establir-se al carrer del Comerç en uns terrenys cedits per Jaume Basset en l'indret conegut actualment com a Sant Agustí Vell.[1] El primer prior va ser fra Bonanat Zaguals. L'església va començar a edificar-se el 1349[1] i la construcció de les dependències conventuals va allargar-se fins al segle XVIII. Durant quatre segles el convent va ser el centre vertebrador del barri de Sant Agustí Vell.[2] Els agustins va tenir dificultats per obtenir donacions, a causa de la presència de la propera parròquia de Santa Maria del Mar i d'altres ordes establerts a la ciutat.[1] Amb el pas del temps el convent va adquirir importància. L'any 1393 van participar en la fundació del convent d'Igualada. El 1529 els agustins varen patir la pesta, atengueren malalts i perderen 7 monjos.[1] El convent fou durant molts anys la seu del Gremi de Flequers de Barcelona, entitat fundada el 1368. Al convent hi va ser enterrada la serventa de Déu Madrona Clarina i Colomer (1688-1744).

Durant el setge de Barcelona de 1713-1714 el convent va ser un dels principals punts d'enfrontament i l'11 de setembre de 1714 patí bombardejos i quedà molt malmès. L'any 1716, Felip V d'Espanya va ordenar enderrocar el convent degut a la construcció de la fortalesa de la Ciutadella. Els agustins es varen traslladar al carrer Hospital, al barri del Raval, on el 1727 van prendre possessió del nou indret i el 1728 iniciaren les obres del nou convent i de l'església de Sant Agustí Nou, malgrat l'oposició d'altres ordes ja establertes allí. El nou convent es va inaugurar el 1750.[1]

Les restes del convent del barri de la Ribera van ser refetes per Pere Bertran entre 1738 i 1748.[1] La major part de restes van ser enderrocades per construir-hi una caserna militar. Es va conservar una part lateral de l'església i l'ala de ponent del claustre gòtic, del segle XV, que s'integraren dins el nou edifici.[2] Fou usat com a forn de pa, i l'any 1750 com a caserna.[1]

La seva església, actualment desapareguda, tenia a l'altar major el valuós retaule de Sant Agustí (1462-1475), obra de Jaume Huguet i els seus ajudants, encarregada pel Gremi de Blanquers i que es conserva parcialment al MNAC i al Museu Marès.[1]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Antoni Marquès, frare agustí, orador i teòleg del segle XVII, fou ordenat en aquest convent.
Galeria de l'antic claustre gòtic del convent de Sant Agustí Vell (segle XIV), actualment pati interior del Centre Cívic

Intervencions arqueològiques[modifica | modifica el codi]

El 1993 es va dur a terme una intervenció arqueològica a l'edifici. Aquesta intervenció va comportar la realització tant de l’estudi històrico-arquitectònic de l’edifici, com una prospecció arqueològica al sector de l’antic convent per tal de comprovar l’existència d’un segon claustre en aquesta zona, tal com feien referència els documents. D’aquesta manera la intervenció tenia com a objectiu identificar les estructures del convent que es conservaven tant en alçat en l’edifici actual, com al subsòl; conèixer la seqüència constructiva, les fases d’edificació i transformació del conjunt; i per últim, saber de l’existència de testimonis anteriors que resten al subsòl i constitueixen el substrat de l’edifici. Per assolir aquests objectius, la intervenció es va organitzar en 5 àmbits definits per diferents unitats estructurals de l’antic convent. Així, el primer àmbit s’ubicava a la zona més meridional de l’actual parcel·la, i estava definit pel pati i estructures annexes a l’antic Refectori, antigament ocupat pel claustre renaixentista. El segon àmbit s’ubicava entre els dos claustres que existiren al convent, que coincidiria amb l’antic Refetor. El tercer àmbit estava definit pel antic claustre, i aquest anava des de la galeria conservada a ponent, fins al seu tancament oriental original (línia del carrer Comerç), i des de l’antiga església fins al refetor. El quart àmbit estava compost per les capelles laterals situades al límit septentrional de la parcel·la. El cinquè àmbit el constituïen dependències ubicades a la zona occidental de l’antic convent, on anteriorment es trobava la porteria del convent. A nivell arquitectònic es va realitzar diverses cales en els murs i a les estructures dels diversos àmbits. A nivell arqueològic, es van practicar diverses cales, sondejos i rases tot seguint les directrius que marcaven la informació històrico-documental. Amb aquest objectiu es va practicar una excavació de 44,92 m² a l’àmbit del Pati per tal de determinar l’existència d’un segon claustre en aquesta zona. A la zona de l’antic claustre es van realitzar 4 cales, més una altra a la volta del claustre. D’aquesta manera, la intervenció va determinar la inexistència de restes arqueològiques anteriors a la construcció del convent, almenys a la zones on es van realitzar les cales. Només es va recuperar fragments molt minsos de ceràmica romana aportada amb les terres que formaven els estrats de reompliment. A nivell documental es van confirmar les dades de la construcció del convent vers el segle XIV, cronologia que també fou reafirmada per la intervenció arqueològica, la qual, a més a més, va evidenciar l’ús de les galeries del claustre com a àrea d’enterrament. Es tractava tant, de modestes osseres excavades en estrats de terra, com en cista construïda amb carreus ben treballats (descobert en el sondeig preliminar a l’ala oest del claustre). Durant el segle XV es va continuar realitzant diverses construccions al voltant del pati conventual. Les obres continuaran durant tot el segle XVI, concretament al 1580 es va iniciar la construcció d’un nou claustre d’estil renaixentista. Durant el segle XVII, les obres van anar encaminades a articular l’espai nou que es va crear al voltant del claustre nou, reformar les anteriors i continuar les obres a l’església. És en aquest segle que es va documentar un recreixement del nivell del sòl del pati i la remunta de les estructures del pou. A nivell arqueològic es van documentar diversos estrats amb restes de ceràmica blava-catalana amb caligrafiats de “S. Agustí”.

En el segle XVIII, les restes tan històric-arquitectòniques com arqueològiques van posar de manifest una transformació radical de l’espai monacal amb la destrucció de bona part del convent i amb la instal·lació al 1720 de l’Acadèmia de Matemàtiques enderrocant-se les ales del claustre antic. Posteriorment és el propi Ajuntament que va implantar, en l’espai que ocupava l’antiga església, un forn o fleca municipal. La darrera transformació va tenir lloc el 1759 amb l’enderroc total del claustre renaixentista i un escurçament del Refectori per tal de poder alinear la façana del carrer Comerç, amb motiu de la instal·lació de la caserna militar. Durant els dos cents anys següents es va procedir a adequar les estances a les necessitats de la caserna (cavallerisses, cuines...). No obstant, la intervenció va permetre documentar vestigis de l’antic refetori medieval a nivell de planta baixa; l’existència en els murs laterals de les impostes, així com les empremtes de l’antiga volta de creueria del refectori. Del claustre es va poder documentar, a més a més de la galeria oest tal com s’esmentava als documents, els murs de tancament de las galeries nord i sud. Per últim, es va poder identificar la datació concreta de tres de les cinc capelles laterals de l’església del convent.[4]

Més endavant el 1994 es va dur a terme una segona intervenció: La memòria recull els resultats de dues intervencions portades a terme durant els anys 1994 i 1996. En el decurs de la primera, any 1994, es va efectuar el seguiment de les obres de consolidació i restauració que es realitzaven en tot el conjunt d’edificis que configuren el convent i caserna de Sant Agustí. Aquestes obres van consistir en el repicat de les parets de les estructures del convent i en el reforç de la fonamentació mitjançant micropilotatges, riostes i banquetes de formigó armat. També es va procedir a l’excavació d’alguna de les voltes de l’ala del claustre gòtic conservada. La intervenció de 1996 va consistir en una prospecció arqueològica mitjançant la realització de 10 cales a tot el pati de l’antic claustre. A la vegada, es va fer el seguiment de les obres de restauració d’alguna de les estructures de l’antic convent, així com, de la instal·lació de determinats serveis que implicava moviments de terres que afectaven al subsòl.

Aquestes dues intervencions van posar de manifest l’existència de nivells arqueològics en totes les zones prospectades. Aquests s’ubiquen cronològicament entre els segles XIV i XVIII i es trobaven relacionats amb les diferents etapes de la vida del convent. D’aquesta manera, la intervenció de l’any 1994 va confirmar la conservació en el subsòl de gran part de les plantes dels dos claustres, tot i que només es va poder realitzar la documentació gràfica sense procedir a la seva excavació com a tal. La intervenció de l’any 1996 va permetre documentar una àrea d’enterraments molt densa (12 individus i una ossera) localitzada en tota l’extensió que es conservava del pati del claustre gòtic. Aquests enterraments es van datar entre finals del segle XVII o principis del segle XVIII, coincidint amb els darrers anys de funcionament del convent abans de passar a ser una caserna militar. També es va poder documentar la conservació de diverses estructures pertanyents a l’antic convent, com era el cas del Refetori o de la fonamentació de les diferents ales del claustre gòtic.[5]

El 1998 es va dur a terme una nova intervanció: La intervenció arqueològica a l’ala oest del claustre gòtic va permetre posar al descobert algunes parets d’antigues dependències del convent, les quals responien a reformes realitzades durant l’època moderna, s.XVI-XVII. Les obres d’adequació es realitzaven en l’espai contigu a l’ala oest del claustre gòtic, així com també a l’exterior d’aquest espai, que limitava amb el carrer Tantarantana i la plaça de l’Acadèmia. Els moviments de terres afectaven, bàsicament, l’espai interior, en el qual s’havia de fer un rebaix d’uns 50 cm., mentre que a l’exterior, els rebaixos van ser només superficials. Cal esmentar també, el fet que la fonamentació es va realitzar mitjançant micropilotatges que no superaven els 20 cm. de diàmetre, per la qual cosa es va considerar innecessari dur a terme el seguiment arqueològic. Les restes documentades responien a parets de petites dimensions i de factura poc acurada, que per la seva situació a la banda externa de l’ala oest del claustre gòtic, es va suposar que deurien formar part d’antigues dependències del convent. Gràcies a la documentació conservada sobre les reformes dutes a terme al convent en època moderna es va poder corroborar la relació de la paret localitzada a l’eix del solar excavat amb les edificacions existents al plànol i anomenades Botica del Convento. L’altra estructura localitzada estava definida per una paret que feia de contrafort al claustre i un paviment. Per la tipologia d’aquestes estructures es va situar la seva construcció en època moderna, entre els segles XVI i XVII. No obstant, a causa de l’escassetat de materials arqueològics en els estrats relacionats a aquestes estructures, no es va poder precisar més llur cronologia. Per últim, cal esmentar l’estructura documentada que era fruït de les reformes que patí el convent quan fou transformat en caserna militar, a partir del segle XVIII. Es tractava d’una cambra subterrània que pels materials constructius usats es va situar entre el segle XIX i principis del segle XX.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 monestirs.cat, Convent de Sant Agustí
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 poblesdecatalunya.cat, Església de Sant Agustí Nou (Barcelona - Hospital - Barcelonès)
  3. barcelonaturisme.com, Museu de la Xocolata
  4. «Convent de Sant Agustí Vell». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  5. «Convent de Sant Agustí Vell». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  6. «Convent de Sant Agustí Vell». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent de Sant Agustí Vell

Coord.: 41° 23′ 14″ N, 2° 10′ 54″ E / 41.387122°N,2.181686°E / 41.387122; 2.181686