Convent de Santa Magdalena (Palma)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Convent  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palma (Mallorca) | |||
| ||||
| Catàleg | 04/35 (Catàleg de patrimoni de Palma, , ) | |||
El convent de Santa Magdalena és un convent a la plaça de Santa Magdalena, núm. 2, de la ciutat de Mallorca. Consta d'un claustre amb dues plantes. La de baix és configurada per arcs rebaixats amb columnes que alternen fusts salomònics i llisos. En el segon pis hi ha columnes octagonals, i la sala capitular presenta enteixinat de cassetons i un arc rebaixat central. Així mateix disposa d'una església annexa del mateix nom. L'edifici conventual és d'estil gòtic amb transformacions posteriors (principi de segle XIV), mentre que el temple és de mitjan segle xviii i d'estil Barroc final.
Història[modifica]
A principi del segle xiv s'hi instal·laren les monges de la Penitència de Santa Maria Magdalena. L'any 1533 aquestes religioses varen adoptar la regla de Sant Agustí.
Arquitectura[modifica]
L'Església de Santa Magdalena es troba a la plaça de Santa Magdalena, núm. 4, de Palma, a l'illa de Mallorca, just al costat del convent de Santa Magdalena. Es reconstruí completament el 1740. És d'estil barroc final.
Té planta d'una nau amb tres capelles laterals. El creuer té els braços reduïts i el presbiteri és un tram rectangular amb una absidiola semicircular. La coberta és de volta de creueria gòtiques arcaïtzants, en la nau principal i en les capelles laterals. Té planta d'una nau amb tres capelles laterals. Els braços del creuer tenen una coberta de volta de canó. El creuer és cobert per una cúpula sobre trompes coronada per un llanternó amb vuit arquets. La seva entrada és de forma d'arc de mig punt sostingut per pilastres de fusts estriats i capitells toscans. En la zona d'ingrés s'aixeca la tribuna. El retaule barroc és presidit per la titular de l'església.
La façana principal consta d'un portal amb llinda coronat per un nínxol de mig punt, protegit per un trencaaigües semicircular amb la figura de Maria Magdalena amb una calavera a la mà. Hi ha també un rosetó central, quatre finestres rectangulars a la part superior, i un coronat en forma de testera mixtilínia amb dues torres quadrangulars als extrems.
L'element més destacable d'aquest temple és el panteó de Santa Catalina Thomàs (Valldemossa, 1533 - Palma, 1574). El cos incorrupte de Santa Catalina està dipositat en una urna d'argent i vidre, que està situada en un absis al fons d'un recinte de planta quadrangular emmarcat per vuit grans columnes corínties. La coberta presenta un enteixinat de cassetons, i a l'absis, una volta d'un quart d'esfera. El sepulcre d'aquesta popular Beata (canonitzada l'any 1929) fou patrocinat pel cardenal Despuig. Fou enllestit l'any 1815 i és d'estil neoclàssic. De 1993 ençà hi reposen les restes del cardenal Despuig.
Bibliografia[modifica]
- Valero, Gaspar (1993). Itineraris pel centre històric de Palma. Palma, Ajuntament de Palma. ISBN 84-87159-49-4