Convent del Carme (Barcelona)
El convent del Carme, actualment desaparegut, ocupava un extens territori entre els carrers del Carme i dels Àngels al barri del Raval de Barcelona. Va ser fundat el segle xiii com a seu de l'orde carmelita. Com a fites històriques, es pot destacar que l'any 1323 s'hi va hostatjar el rei Jaume el Just i que el 1838 els edificis van passar a mans de l'ajuntament, que els va utilitzar per instal·lar-hi provisionalment la universitat, tot just restablerta a Barcelona, fins que es va traslladar al nou edifici bastit a propòsit (1872). Llavors l'Ajuntament vengué els edificis, i finalment, l'any 1874 es van enderrocar i el solar es va urbanitzar de nou amb l'obertura dels carrers del Doctor Dou i del Pintor Fortuny.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «Convent de la Mare de Déu del Carme de Barcelona». monestirs.cat.
Bibliografia[modifica]
- Barraquer, Gaietà «Capítulo sexto. Carmelitas calzados». Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Imprenta Francisco J. Altés y Alabart, pàg. 381-480.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «Convent de la Mare de Déu del Carme de Barcelona». monestirs.cat.
- «Convent mare de déu del Carme». Barcelona entre muralles. Francesc Font.