Convergència Democràtica de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:45, 24 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
«CDC» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Centres per al Control i Prevenció de Malalties».
Infotaula d'organitzacióConvergència Democràtica de Catalunya
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCDC Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític català
Ideologia políticacentrisme, liberalisme, socialdemocràcia, socioliberalisme, nacionalisme català, independentisme català
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
FusióGrup d'Acció al Servei de Catalunya (1974)
Grup d'Independents (1974)
Acció Obrera (1974)
Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) (1978)
Unió Democràtica de Catalunya (UDC) (1974-1976)
Esquerra Catalana (1993)
Reagrupament Independentista (RI) *
* Acord d'associació
ReemplaçaEsquerra Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Creació17 de novembre de 1974 (plataforma)
març de 1976 (partit)
FundadorJordi Pujol i Soley Modifica el valor a Wikidata
Fusionat aPacte Democràtic per Catalunya (1977-1979)
Convergència i Unió (1978-2015)
Junts pel Sí (2015-Actualitat)
Democràcia i Llibertat (2015-2016)
Data de dissolució o abolició8 de juliol de 2016 (Final activitat política)
Reemplaçat perPartit Demòcrata Català
Activitat
Membre dePartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Internacional Liberal Modifica el valor a Wikidata
Membres2.400 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJacint Borràs
Coordinador generalFrancesc Sánchez Vera (en funcions)
JoventutsJoventut Nacionalista de Catalunya (JNC)
Afiliació internacionalInternacional Liberal
Afiliació europeaPartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Diputats al
Parlament
Diputats al
Congrés
7 / 350
Senadors al
Senat
8 / 264
Eurodiputats al
Parlament Europeu
1 / 736
Indicador econòmic
Ingressos totals8.626.329,9 € (2015) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwww.convergencia.cat
Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona.

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley. La formació és l'antecessora de l'actual Partit Demòcrata Català (PDC), partit polític fundat després del darrer congrés de CDC dels dies 8 al 10 de juliol de 2016. Tot i que Convergència ja no té activitat política, el partit segueix existint amb una mínima estructura jurídica lligada al PDC i presidida per l'històric líder convergent, Jacint Borràs.[1] Juntament amb Unió Democràtica va formar la federació Convergència i Unió. La seva situació en l'eix esquerra/dreta pot resultar polèmica. Si bé en els seus inicis es declarà de centreesquerra, amb els anys ha anat evolucionant cap a posicions de centre liberal. De fet, hom ha considerat ideològicament Jordi Pujol influït pel personalisme francès d'Emmanuel Mounier, l'espiritualisme d'Enric Prat de la Riba i el misticisme de Raimon Galí i Herrera, connectant nacionalisme i cristianisme (Charles Péguy) i donant importància a la responsabilitat i l'ètica (Antoine de Saint-Exupéry), per tal d'elaborar un nacionalisme humanista, ètic i espiritual.

Història

Fundació

El partit fou fundat en la I Assemblea fundacional al santuari de la Mare de Déu de Montserrat el 17 de novembre de 1974, en una reunió semiclandestina aprofitant el 75è aniversari del FC Barcelona, organitzada per Miquel Sellarès i Perelló i Miquel Esquirol i Clavero.[2] En ella hi participaren 125 persones, entre ells Joan Granados i Duran, mossèn Marc Taxonera i Comas, Jordi Pujol i Soley i Anton Cañellas, endemés d'un grup de persones properes a Jordi Pujol, com Jaume Casajoana i Roca, Xavier Polo, Rafael Pradas, Josep Oriol Panyella i Cortès i Lluís Maria Sunyer. La majoria eren professionals independents, alguns sindicalistes i membres de moviments confessionals propers a UDC. En la reunió Jordi Pujol definí fer país com a formar una determinada moral, transformar les mentalitats i construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, expandir la cultura catalana, refermar les tradicions i crear una nova mentalitat econòmica. La reunió acabà amb el suport a la defensa de la democràcia i de la llibertat, així com de la participació social, de l'autogovern i de la projecció europea de Catalunya.

Legalització

El gener del 1975 Jordi Pujol va fer una conferència a ESADE, on va convidar els seus partidaris a fer política.[3] Així pel juny s'adheriren a l'Assemblea de Catalunya i el novembre celebraren la II Assemblea, on es decideix pactar amb Convergència Socialista de Catalunya per tal de fer una pinya a l'hora de negociar amb el Govern d'Espanya. El desembre de 1975 ingressaren en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.

El 16 de gener de 1976 es va constituir com a partit polític, de la unió del Grup d'Acció al Servei de Catalunya de Jordi Pujol i Soley, del Grup d'Independents de Miquel Roca i Junyent i del grup Acció Obrera. Pel març va celebrar la III Assemblea, on es va aprovar un programa social-demòcrata de centreesquerra i nacionalista. Jordi Pujol en fou escollit secretari general i Miquel Roca secretari general adjunt. L'ideari del partit abandona el federalisme per a centrar-se en el fet nacional i el dret a l'autodeterminació, amb la pretensió d'aconvertir-se en el pal de paller del nacionalisme català.

Pel gener del 1977 celebrà el IV Congrés, en el que decidí presentar-se a les primeres eleccions democràtiques generals espanyoles, el 15 de juny de 1977 forma part de la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, juntament amb Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) de Ramon Trias Fargas i el PSC-Reagrupament de Josep Verde i Aldea, alhora que rebien el suport del Front Nacional de Catalunya i d'Estat Català. La coalició va obtenir 522.060 vots (11 diputats i 5 senadors). Jordi Pujol i Pere Pi-Suñer s'incorporen al Consell Executiu de la Generalitat Provisional de Josep Tarradellas, que havia tornat de l'exili per reactivar les institucions.

Coalició amb Unió

Article principal: Convergència i Unió

L'abril de 1978 va celebrar el V Congrés, en el qual s'aprova un ideari nacionalista de contingut social-demòcrata per tal de constituir-se en alternativa de centreesquerra. Així, el maig va absorbir Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), cosa que suposà l'ingrés al partit de Ramon Trias Fargas, Macià Alavedra i Joan Guitart. Tanmateix, el PSC-Reagrupament preferí unificar-se amb el PSC-Congrés per a formar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

El 19 de setembre de 1978 es va coalitzar amb Unió Democràtica de Catalunya formant "Convergència i Unió", aliança que el 2 de desembre de 2001 es va transformar en federació. CiU va guanyar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980 i va governar de manera continuada fins al 2003. Alhora, Miquel Roca i Junyent va participar en l'elaboració de la Constitució Espanyola de 1978, que ell considerava com a model no acabat, dinàmic, ambigu i susceptible de diverses interpretacions. A les eleccions generals espanyoles de 1979 la coalició CiU va obtenir 484.154 vots, cosa que es traduí en 8 diputats i un senador, que a les eleccions generals espanyoles de 1982 augmentaren a 772.673 vots (12 diputats i 5 senadors).

En el VII Congrés celebrat el 1985 es va aprovar una nova estratègia. Miquel Roca va fundar a nivell espanyol el Partit Reformista Democràtic (PRD) de caràcter centrista, per tal de participar en la política global espanyola (anomenada operació Roca). A les eleccions generals espanyoles de 1986 CiU va obtenir 1.012.054 vots, 18 diputats i 8 senadors, però el PRD només 194.538 i cap escó. Tot i això, en el VIII Congrés de CDC Jordi Pujol fou escollit president i Miquel Roca continuà com a secretari general fins al IX Congrés del 1992.

En retirar-se Pujol, Artur Mas va ésser proclamat candidat de CiU (2002). La candidatura de la federació va ésser la que va obtenir més diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya 2003 i 2006, però CiU va restar a l'oposició en tots dos casos per la formació del pacte tripartit entre PSC, ERC i ICV.[2]

El 2007, Artur Mas assumí una nova estratègia en la qual intentà aglutinar diversos sectors del sobiranisme polític sota l'eslògan de "La Casa Gran del Catalanisme".[3][2]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, el candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya per CiU, Artur Mas i Gavarró, tornà a guanyar les eleccions aconseguint 62 escons. Tot i no disposar de majoria absoluta al Parlament, Artur Mas va ésser investit 129è President de la Generalitat de Catalunya en segona volta gràcies a l'abstenció del PSC-PSOE, que li donà la majoria simple necessària per poder ser-ho. Finalment, Artur Mas va prendre possessió del seu càrrec el 27 de desembre de 2010 al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.

El març de 2012 Convergència va celebrar el seu 16è congrés a Reus, on es marcà com a objectiu "assolir la plena sobirania, l’Estat propi". Uns mesos després arran de la Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», Artur Mas va proposar un pacte fiscal que aspirava a superar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, fortament retallat dos anys abans. En no aconseguir-ho, convocarà anticipadament les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 en les quals Convergència i Unió va perdre representació respecte als anteriors comicis.[2]

El 2014 després de la retirada d'Oriol Pujol i Ferrusola per una presumpta implicació en una trama corrupta, es va decidir un canvi d'estructura organitzativa, en la qual Josep Rull i Andreu ocuparia l'organització general.[2] Aquell mateix any es destaparia l'anomenat Cas Pujol en el qual l'expresident de la Generalitat de Catalunya va admetre tenir diners a Andorra, presumptament provinents d'una herència no declarada del seu pare.[4] En saber-se aquest fet Pujol va ser apartat de tots els seus càrrecs honorífics a Convergència i els nous dirigents cridaren a una refundació del partit.[5]

Després de CiU

El 18 de juny de 2015 Convergència Democràtica de Catalunya va anunciar la fi de Convergència i Unió, la federació amb Unió Democràtica de Catalunya arran de profundes discrepàncies sobre el procés sobiranista català.[6] Convergència va presentar-se per primer cop des de 1978 sense UDC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015. En aquella cita electoral, els convergents van anar en coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya sota el nom Junts pel Sí,[7] la coalició independentista que actualment governa Catalunya amb el convergent Carles Puigdemont com a 130è President de la Generalitat de Catalunya. A més, CDC va presentar-se a les eleccions espanyoles de 2015 en coalició amb Demòcrates de Catalunya sota el nom Democràcia i Llibertat,[8] i completament sola amb les seves sigles per primer cop a la història a les eleccions espanyoles del 26 de juny de 2016.[9]

Cap a la refundació

El 23 de novembre d'aquell mateix any, el coordinador del partit Josep Rull va anunciar la celebració, en un termini de quatre a cinc mesos, d'un congrés per a integrar CDC en una nova plataforma ampla de centre i sobiranista.[10] No obstant, la impossibilitat de formar govern a Espanya després de les eleccions generals del 20 de novembre de 2015, van forçar una nova una convocatòria electoral el 26 de juny de 2016. Davant d'aquesta situació, CDC va haver d'anar ajornant el Congrés que decidiria sobre el seu futur. Finalment, la direcció va decidir convocar el Superdissabte, que es portaria a terme el 21 de maig. A la consulta, la militància havia de decidir si refundar Convergència o crear una nova formació política.[11] Amb un 67% dels vots, els militants de CDC es van decantar per portar a terme un nou projecte polític, que es constituirïa al congrés del partit que se celebraria entre els dies 8 i 10 de juliol de 2016.[12] Finalment, el Congrés celebrat entre els dies 8 i 10 va donar lloc al naixement de la formació política que agafava el relleu de Convergència Democràtica de Catalunya: el Partit Demòcrata Català.

Federacions

Convergència Democràtica de Catalunya s'organitza territorialment en nou federacions: Barcelona Ciutat, Comarques de Barcelona, Comarques Centrals, Girona, Catalunya Nord, Comarques de l'Alt Pirineu, Terres de l'Ebre, Lleida i Tarragona.

L'any 2006 el Bloc Català, en el seu congrés de refundació, va decidir integrar-se a CDC com a federació regional autònoma. El 2008 CDC va obtindre 15 regidors a la Catalunya Nord entre els quals un regidor a la vila de Perpinyà i dos batlles. L'octubre de 2012 CDC de la Catalunya Nord i la federació de la UMP als Pirineus Orientals van oficialitzar un acord electoral. CDC va aclarir que l'acord és per a un projecte territorial per a la Catalunya Nord, amb l'obtenció d'una llei per a les llengües regionals. CDC també va expressar la seva voluntat per desenvolupar la francofonia al territori administrat per la Generalitat de Catalunya.[13]

Líders destacats

Secció juvenil

La seva organització juvenil és la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), fundada l'abril de 1980.[14]

Òrgans de direcció

Direcció Nacional

La nova direcció del partit va ésser escollida en el 16è Congrés de CDC, que es va celebrar els dies 23, 24 i 25 de març de 2012 a Reus.[15]

Comitè de Direcció

El comitè de Direcció és un òrgan creat el 2014 per dirigir el partit de forma col·legiada. Compta amb 11 membres.[16]

Consell Nacional

El Consell Nacional és un òrgan de debat i presa de decisions sobre l'orientació política del partit. Està format per 500 membres i li corresponen totes les funcions de direcció que no estan reservades especialment al Congrés del partit.[17]

Moviments interns

Entre els corrents i moviments a l'òrbita del partit s'hi troba:[18][19]

Anteriorment hi havia els següents moviments:

Resultats al Parlament de Catalunya

Any eleccions Coalició Diputats +/-
1980 CiU
43 / 135
1984 CiU
72 / 135
 Augment 29
1988 CiU
69 / 135
 Disminució 3
1992 CiU
70 / 135
 Augment 1
1995 CiU
60 / 135
 Disminució 10
1999 CiU
56 / 135
 Disminució 4
2003 CiU
46 / 135
 Disminució 10
2006 CiU
48 / 135
 Augment 2
2010 CiU
62 / 135
 Augment 14
2012 CiU
50 / 135
 Disminució 12
2015 JxSí
62 / 135
 Augment 12

Referències

  1. ↑ «El histórico Jacint Borràs pilotará Convergència durante la "hibernación"» (en castellà). La Vanguardia, 08-07-2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Història de CDC». Convergents.cat. [Consulta: 20 juliol 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Mas assumeix el sobiranisme en el catalanisme del futur». Diari Avui, 20-11-2007 [Consulta: 20 juliol 2015].
  4. ↑ «Comunicat del Sr. Jordi Pujol i Soley». Diari Ara, 25-07-2014. [Consulta: 25 juliol 2015].
  5. ↑ ACN Barcelona «Rull crida a la "refundació" de CDC després de la confessió de Jordi Pujol». Diari Ara, 27-07-2014 [Consulta: 25 juliol 2015].
  6. ↑ «Convergència i els crítics d'Unió donen per trencada la federació nacionalista». 324.cat, 18-06-2015 [Consulta: 18 juny 2015].
  7. ↑ «Junts pel Sí». Junts pel Sí. [Consulta: 8 setembre 2016].
  8. ↑ BARCELONA, FIDEL MASREAL /. «CDC concurrirá a las generales bajo el nombre de Democràcia i Llibertat», 06-11-2015. [Consulta: 8 setembre 2016].
  9. ↑ «Convergència anirà sola a les eleccions del 26-J i ho farà amb les seves pròpies sigles» (en català). CCMA, 13-05-2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
  10. ↑ «CDC es dissoldrà en un ‘nou partit de centre sobiranista’». Vilaweb.cat, 23-11-2015 [Consulta: 23 novembre 2015].
  11. ↑ «CDC celebrarà la consulta el 21 de maig i el Congrés, del 8 al 10 juliol» (en català). El Periódico, 08-09-2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
  12. ↑ «La militancia echa el cierre a CDC y confía en Homs para el 26J» (en català). La Vanguardia, 21-05-2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
  13. ↑ “No ens llencem a cap dinàmica ni autonomista ni independentista” a El Punt Avui; 9 d'octubre de 2012
  14. ↑ «30 anys de JNC». jnc.cat. [Consulta: 21 juliol 2015].
  15. ↑ «Direcció Nacional». convergents.cat. [Consulta: 21 juliol 2015].
  16. ↑ «Comitè direcció». convergents.cat. [Consulta: 21 juliol 2015].
  17. ↑ «Consell Nacional». convergents.cat. [Consulta: 21 juliol 2015].
  18. ↑ La pugna entre les famílies convergents en la renovació del partit, VilaWeb.
  19. ↑ Un centenar de quadres de CDC fan costat a la jornada de debat impulsada per la confluència de Turull, Buch i Munté, Ara.
  20. ↑ Llibergència

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convergència Democràtica de Catalunya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Convergència_Democràtica_de_Catalunya&oldid=17516444»