Cooficialitat lingüística
La cooficialitat lingüística és l'oficialitat simultània de dues o més llengües en un determinat territori multilingüe, en igualtat de condicions legals.[1] Per exemple, aquesta condició es dona al Paraguai amb el guaraní i el castellà,[2] a Suïssa amb l'alemany, el francès, el romanx i l'italià,[3] i al Canadà, on les institucions federals tenen com a oficials l'anglès i el francès.[4] També passa a alguns països africans, en què una llengua autòctona conviu amb una d'introduïda per la colonització.[5] En aquest sentit, a Kenya tenen el mateix estatus legal el suahili i l'anglès.[6] Aquest fenomen té lloc igualment a sis comunitats autònomes espanyoles: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Galícia, el País Basc i Navarra.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «cooficialitat». Termcat. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Ley de Lenguas de Paraguay se hace trilingüe tras incorporación del nivaclé» (en castellà). La Vanguardia, 08-06-2016. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ Garayzábal Heinze, Elena; García Hernández, Yolanda «Análisis contrastivo de la política educativa lingüística en Suiza y en España: el plurilingüismo a debate» (en castellà). Tonos digital: revista de estudios filológicos. Universitat Autònoma de Madrid, 10, novembre 2005. ISSN: 1577-6921 [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ Munroe, Susan. «What Are the Official Languages of Canada?» (en anglès). ThoughtCo.com, 12-04-2018. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ Tchindjang, Mesmin; Bopda, Athanase; Ngamgne, Louise Angéline «Languages and Cultural Identities in Africa» (PDF) (en anglès). Museum International, 60, 3, setembre 2008, pàg. 42. ISSN: 1350-0775 [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Impulsen un projecte per millorar l’aprenentatge del swahili a les escoles de Kenya». Universitat Rovira i Virgili, 08-05-2019. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «Els territoris amb llengua pròpia aposten per la cooficialitat sobre la base de «l'acord i la convivència lingüística»». dBalears, 20-11-2019. [Consulta: 22 febrer 2024].