Nau de la Cooperativa, amb arcs parabòlics
Vista actual de l'edifici
La Cooperativa Obrera Mataronense, actualment coneguda com a Nau Gaudí, és una fàbrica situada a Mataró, obra de l'arquitecte modernista català Antoni Gaudí.
Fou una de les primeres obres de Gaudí, testimoniant el seu apropament al socialisme utòpic durant aquella època. La Cooperativa havia estat creada el 1864 a Barcelona per l'industrial Salvador Pagès i Anglada, però en 1874 es traslladà a Mataró, encarregant-se de las obres l'enginyer Joan Brunet i Alsina.,[1] i Gaudí rebé en 1878 l'encàrrec de construir la seu social, formada per un conjunt de fàbrica, barri de cases econòmiques, un casino amb jardí i un edifici de serveis.
Gaudí realitzà els plànols entre 1878 i 1882, encara que finalment tan sols es construí la fàbrica, l'edifici de serveis i una nau, primer lloc on Gaudí utilitzà els arcs parabòlics muntats amb perns, dissenyats per Philibert de l'Orme,[2]tan freqüents en la seva obra posterior. A l'edifici de serveis va emprar rajoles de ceràmica, altre dels segells característics de la seva obra. Gaudí també va dissenyar l'ensenya de la Cooperativa, amb la figura d'una abella, símbol de la laboriositat.
Abandonada i adquirida pel municipi a finals del segle XX, es va iniciar la seva restauració per tornar-li l'aspecte original. La restauració, amb el nom de Nau Gaudí fou inaugurada el 26 de setembre de 2008. Acull un centre d’informació i orientació professional per a joves menors de 25 anys.[3] Des de novembre de 2010 és la seu provisional del Museu d'Art Contemporani de Catalunya amb el fons de la col·lecció de Lluís Bassat.[4]
Una de les últimes intervencions que Antoni Gaudí va realitzar a la Cooperativa Obrera Mataronense, va ser el disseny, l'any 1984, de l'estendard de la societat. De l'original només es conserva l'abella que coronava l'ensenya i que es conserva al Museu de Mataró pel llegat de l'artista mataroní Jordi Arenas i Clavell. Sabem per diverses cròniques de l'època que l'estendard presidia les festes i actes solemnes que es celebraven a la Obrera Mataronense. En la descripció que el periòdic La Voz del Litoral va fer d'una festa literària celebrada a finals de juliol de l'any 1885 explica:
| « |
Lucian además vistosas macetas de variadas flores que envolvían el rico y artístico estandarte de la sociedad, destacándose en el centro y ostentando en el extremo superior del asta, no el acero bruñido de los antiguos estandartes, sino el delicado contorno de una abeja, emblema del trabajo y de la indústria |
» |
| — La Voz del Litoral.[5] |
Enllaços externs [modifica]
|
Antoni Gaudí |
|
| Obres d'Antoni Gaudí |
|
| Astorga |
|
Gaudí al 1878, fotografiat per Pau Audouard |
|
| Barcelona |
|
|
| Comillas |
|
|
| Lleó |
|
|
| La Pobla de Lillet |
|
|
| Mataró |
Cooperativa Obrera Mataronense
|
|
| Monistrol de Montserrat |
|
|
| Santa Coloma de Cervelló |
|
|
| Sitges |
|
|
|
|
Aquest és un article sobre un edifici. Per ésser complet, li manca una taula d'edifici que n'estandarditzi el contingut.
El nom de la plantilla és Plantilla:Edifici. |
Coord.: 41° 32′ 02″ N, 2° 26′ 33″ E / 41.533981,2.442506
