Coordinadora Obrera Sindical
La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987. Es defineix com: «Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans».
L'any 1987 la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya fou formalment dissolta per integrar-se en la Confederació Sindical Catalana, però una part de la seva militància va fundar la Coordinadora Obrera Sindical[1] (COS) que va obtenir el suport dels grups de l'Esquerra Independentista. S'hi van integrar el Col·lectiu d'Obrers en Lluita.[2]
L'organització va celebrar el seu primer congrés el 1990. El 1992 va entrar en crisi que no va superar fins el 1999. Els darrers anys ha experimentat un lleuger creixement. És considerada la sectorial laboral per tota l'Esquerra Independentista.[3]
Forma part del Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya juntament amb altres sindicats.[4]
Fou un dels quatre sindicats (juntament amb CGT, CNT i Solidaritat Obrera) que convocà a la vaga general, el 27 de gener de 2011 a Catalunya, en protesta per l'allargament de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys.[5] Aquests acord fou sotscrit per la patronal, el govern espanyol (PSOE) i els sindicats afins (CCOO i UGT).[5]
Des de l'any 2012 la COS hi té presència a Transpots Metropolitans de Barcelona i la Universitat de Barcelona
Referències [modifica]
- ↑ «Història». Intersindical-CSC. [Consulta: 3∕9∕2011].
- ↑ Meronyo, Pere. «Nacionalitzar el sindicalisme, sindicalitzar l'independentisme». Lluita, n.204, desembre 2008, p.9.
- ↑ «El sindicalisme de classe i nacional al segle XXI». IV Escola Sindical de Tardor de la COS. [Consulta: 24/12/2011].
- ↑ «Jornades de formació per l'organització de Punts d'Informació Laboral». COS, 7 d'abril de 2010. [Consulta: 24/12/2011].
- ↑ 5,0 5,1 Milers de manifestants a Barcelona per la vaga, Vilaweb.cat, 27 de gener de 2011 (consulta:28-1-11).
Enllaços externs [modifica]
|
||||||||||||||||||||
