Cop d'Estat a la Unió Soviètica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cop d'Estat a la Unió Soviètica
Cop d'Agost
Августовский путч
Caiguda del Bloc Comunista, Guerra Freda i Dissolució de la Unió Soviètica
Data 19-21 d'agost de 1991
Localitat Moscou i Leningrad (Unió Soviètica)
Resultat Fracàs del Cop d'Estat
Precipitació del col·lapse de la Unió Soviètica
Bàndols
Unió Soviètica Comitè Estatal de l'Estat d'Emergència
Exèrcit Roig Exèrcit Soviètic:

KGB Comitè de Seguretat de l'Estat de la Unió Soviètica

Repúbliques que donaven suport al cop:
República Socialista Soviètica de Bielorússia Bielorússia[1]
República Socialista Soviètica de Geòrgia Geòrgia[1]
República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan Azerbaidjan[1]
República Federada Socialista Soviètica d'Ucraïna Ucraïna[1]

Rússia Rússia:

Manifestants anticomunistes a les repúbliques desafiant l'Exèrcit Roig
Repúbliques contràries al cop:[1]
Estònia Estònia
Letònia Letònia
Lituània Lituània
República Socialista Soviètica de Moldàvia Moldàvia
Suport politic passiu:
Unió Soviètica Unió Soviètica (Mikhaïl Gorbatxov)[3]
Suport internacional:
Estats Units d'Amèrica Estats Units
Unió Europea Parlament Europeu

Comandants en cap
Unió Soviètica Gennadi Ianaiev
Unió Soviètica Dmitri Iazov
Unió Soviètica Vladimir Kriutxkov
Rússia Boris Ieltsin
Rússia Alexander Rutskoi
Rússia Konstantin Kobets

El Cop d'Estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels propis militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika. Les destitucions d'alts càrrecs conservadors com a part de la perestroika, la retirada de la guerra d'Afganistan, la incapacitat de controlar els brots nacionalistes al Caucas i l'abandonament de tot el model defensiu soviètic a l'Est d'Europa havien estat cops molt difícils d'encaixar.

El cop d'Estat contra Gorbatxov intentat el 19 d'agost va ser tan indecís com el conjunt de la situació política de l'URSS. Els impulsors del cop, que formaven part de l'equip de govern format per Gorbatxov mig any abans, creien que el desprestigi acumulat pel líder entre la gran massa de població civil era de tanta envergadura que n'hi hauria prou d'arrestar-lo i ocupar militarment els carrers per assegurar-se el poder.

La massa de població que va sortir al carrer a protestar contra el cop només representava una petita fracció de la població total de Moscou. Però l'intent va fracassar per la imatge poc convincent de la junta colpista i la desídia dels comandaments mitjans, la tropa, la KGB i la fracció de la població que podia estar a favor de la involució.

D'altra banda, Borís Ieltsin, que va ser incomprensiblement subestimat pels conspiradors, va aconseguir erigir-se en líder carismàtic de l'oposició al cop. I, per últim, els moderns mitjans informatius de la premsa occidental, a través d'emissions televisives via satèl·lit i en directe, van oferir una imatge de tanta indecisió en l'operatiu colpista que van privar de tota credibilitat internacional la nova junta formada per comunistes de la línia ortodoxa i militars.

No obstant això, el lideratge de Gorbatxov i la mateixa URSS van sobreviure només uns mesos. El reconeixement occidental de la independència de les repúbliques bàltiques va obligar a fer el mateix amb la resta de les repúbliques soviètiques, una per una. Borís Ieltsin, buscant desbancar Gorbatxov, va proposar aplicar a Rússia tot un seguit de reformes econòmiques radicals que, de fet, suposaven posar fi al sistema. Així, al novembre es va il·legalitzar el Partit Comunista. Quan l'1 de desembre els ucraïnesos van votar en referèndum per la independència total de la república, va començar l'allau.

Una setmana més tard, els líders de Rússia (Ieltsin), Ucraïna (Kravtxuk) i Bielorússia (Xuixkèvitx) van signar per sorpresa un acord pel qual es comprometien a crear una "Comunitat d'Estats Independents" (CEI). L'acord va ser ratificat a final de mes per onze repúbliques a Alma-Ata (Kazakhstan). El 25 de desembre, Gorbatxov va dimitir del càrrec de president de l'URSS, es va plegar la bandera vermella del Kremlin i es va aixecar la russa: la Unió Soviètica havia deixat d'existir. Aquest succés marcava, de fet, l'inici del segle XXI.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cop d'Estat a la Unió Soviètica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ольга Васильева, «Республики во время путча» в сб.статей: «Путч. Хроника тревожных дней». // Издательство «Прогресс», 1991. (in Russian). Accessed 2009-06-14. Archived 17 June 2009.
  2. un partit encapçalat pel polític nacionalista Vladímir Jirinovski - http://www.lenta.ru/lib/14159799/full.htm. Accessed 13 September 2009. Archived 16 September 2009-.
  3. Refusà cedir els seus poders a Ianaiev, però no pot considerar-se que participés en la resistència, car es trobava en arrest domiciliari