Cop d'estat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cop d'estat militar a Polònia el 1926.

Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.[1] Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé de tipus dictatorial, que pot estendre's més o menys en el temps. En alguns casos aconsegueixen el poder ràpidament i en d'altres, en no triomfar durant els primers dies, poden generar una guerra civil.

Origen i evolució del concepte[modifica | modifica el codi]

El concepte de cop d'estat va començar a fer-se servir a la França del segle XVIII per fer referència a una sèrie de mesures violentes i sobtades que prenia el Rei sense respectar la legislació ni les normes morals. Sovint era per desfer-se dels enemics quan el propi Rei creia que era necessari per mantenir la seguretat de l'Estat o el bé comú.

El terme va evolucionar durant el segle XIX per voler dir l'acció violenta d'un component de l'Estat, per exemple l'exèrcit, amb l'objectiu de desplaçar el poder vigent. El concepte va cohabitar amb el de revolució, que va quedar reservat per a moviments organitzats per civils aliens a l'Estat.

Ja durant el segle XX el 1930 va aparèixer el llibre Tecnica del colpo di Stato (Tècnica del cop d'estat) de Curzio Malaparte, que va imposar l'ús generalitzat del concepte ja amb la connotació moderna a partir de l'anàlisi crítica de les accions del feixisme i del nazisme. Malaparte aplicà el concepte del cop d'esetat no només a una operació executada per integrants de l'Estat, sinó també per poders civils, que mitjançant la desestabilització del govern a través d'accions orientades a generar caos social provoquen la caiguda del poder i poden així accedir-hi ells. Per a Malaparte la diferència essencial del concepte de cop d'estat amb guerra civil i revolució és l'ús de la sorpresa i la curta durada de les operacions.

El segle XX el cop d'estat va adoptar la forma típica d'una acció de les forces armades desplaçant a la força el govern establert. Tanmateix, sobretot a partir del col·lapse de les dictadures llatinoamericanes, durant la dècada del 1980, els cops d'estat van anar adoptant formes més complexes i menys evidents, mitjançant tècniques de desestabilització econòmica i de generació de climes de caos social.

Cops d'estat del segle XX[modifica | modifica el codi]

Són els més habituals, retallen les llibertats individuals, no respecten els drets humans i practiquen la repressió violenta dels opositors:

Cops d'estat evolucionistes[modifica | modifica el codi]

Són un cas poc habitual, i els solen realitzar militars progressistes per acabar amb dictadures o per reformar les institucions de l'Estat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cop d'estat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cop d'estat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Chinchón Álvarez, Javier. Derecho internacional y transiciones a la democracia y la paz (en castellà). Listado de lugares de venta, 2007, p. 393. ISBN 8496226301.