Copa Intercontinental de futbol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Copa Intercontinental de Clubs, de la qual n'és successora la Copa Mundial de Clubs, fou un torneig de futbol que enfrontava al campió d'Europa (Champions League) amb el campió d'Amèrica del Sud (Copa Libertadores). Entre els anys 1980 i 2004 es disputava a la ciutat japonesa de Tòquio al mes de desembre i rebia el nom de Copa Toyota per raons de patrocini. Des de l'any 2005 ha estat substituïda per la Copa Mundial de Clubs, ja que en canvi de participar-hi només el campió d'Europa i el d'Amèrica del Sud, hi participen tots els campions continentals.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer club que utilitzà el concepte de Campió del Món fou l'Hibernian FC, que com a campió de la copa escocesa s'enfrontà al campió de la copa anglesa, el Preston North End, el 13 d'agost de 1887. Els campions de la següent temporada, Renton FC s'enfrontaren als campions anglesos West Bromwich Albion, tot i que el partit fou disputat sense l'autorització de les respectives associacions futbolístiques. Posteriorment, amb la creació de les lligues anglesa i escocesa, el concepte de clubs campions del món va perdre importància, ja que els clubs se centraren a guanyar les seves competicions nacionals.

La primera competició oficial fou celebrada a Rio de Janeiro el 1951, amb la participació dels principals clubs d'Europa i Amèrica del Sud. El torneig fou organitzat per la FIFA, i el mateix Jules Rimet hi envià el seu vice-president per supervisar-lo. La competició fou anomenada Taça Rio i fou vençuda per la Sociedade Esportiva Palmeiras de São Paulo, en una final en dos partit on vencé la Juventus FC de Torí. Aquest club pot, per tant, ésser considerat el primer campió mundial. Posteriorment, a la ciutat de Caracas, Veneçuela, es disputà la Petita Copa del Món, una competició no oficial, però que assolí cert prestigi als anys 50.

L'impulsor de la Copa Intercontinental fou Henri Delaunay, que volia crear una competició per mesurar el millor club del món, i que enfrontaria als campions d'Europa i Amèrica del Sud, els dos continents més poderosos futbolísticament parlant. Europa ja tenia el seu campió, la Copa d'Europa de futbol, però Sud-amèrica encara no tenia cap competició similar. La confederació sud-americana (CONMEBOL) creà aquesta competició i l'anomenà fent referència als herois de la independència sud-americana amb el nom de Copa Libertadores. Per fi, un campionat del món del clubs era viable.

La primera edició de la competició es disputà el 1960 entre el Reial Madrid i el Peñarol.

Sovint la competició ha estat més valorada pels conjunts americans que no pas pels europeus. Per exemple, diversos campions europeus van renunciar a participar-hi per la manca d'interès, tant econòmic com esportiu. Els clubs que hi renunciaren foren substituïts pels finalistes. Els anys 1975 i 1978 la competició no es disputà.

La competició no assolí viabilitat fins que l'empresa Toyota assumí el paper de patrocinador el 1980. A partir d'aquella edició i fins a la seva desaparició la competició es disputà cada any a partit únic en terreny neutral, al Japó.

La competició es disputà fins al 2004, any en què la FIFA la reemplaçà pel mundial de clubs.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Edicions a doble partit[modifica | modifica el codi]

Edicions a partit únic[modifica | modifica el codi]

Any Guanyador Marcador Finalista Seu
1980 Uruguai Nacional 1–0 Anglaterra Nottingham Forest FC Estadi Nacional, Tòquio
1981 Brasil Flamengo 3–0 Anglaterra Liverpool FC Estadi Nacional, Tòquio
1982 Uruguai Peñarol 2–0 Anglaterra Aston Villa Estadi Nacional, Tòquio
1983 Brasil Grêmio 2–1 pr RFA Hamburger SV Estadi Nacional, Tòquio
1984 Argentina CA Independiente 1–0 Anglaterra Liverpool FC Estadi Nacional, Tòquio
1985 Itàlia Juventus FC 2–2 pr 4–2 P Argentina Argentinos Juniors Estadi Nacional, Tòquio
1986 Argentina River Plate 1–0 Romania Steaua Bucarest Estadi Nacional, Tòquio
1987 Portugal FC Porto 2–1 pr Uruguai Peñarol Estadi Nacional, Tòquio
1988 Uruguai Nacional 2–2 pr 7–6 P Països Baixos PSV Eindhoven Estadi Nacional, Tòquio
1989 Itàlia AC Milan 1–0 pr Colòmbia Atlético Nacional Estadi Nacional, Tòquio
1990 Itàlia AC Milan 3–0 Paraguai Olimpia Asunción Estadi Nacional, Tòquio
1991 Iugoslàvia Estrella Roja de Belgrad 3–0 Xile Colo-Colo Estadi Nacional, Tòquio
1992 Brasil São Paulo 2–1 Catalunya FC Barcelona Estadi Nacional, Tòquio
1993 Brasil São Paulo FC 3–2 Itàlia AC Milan[2] Estadi Nacional, Tòquio
1994 Argentina Vélez Sarsfield 2–0 Itàlia AC Milan Estadi Nacional, Tòquio
1995 Països Baixos AFC Ajax 0–0 pr 4–3 P Brasil Grêmio Estadi Nacional, Tòquio
1996 Itàlia Juventus FC 1–0 Argentina River Plate Estadi Nacional, Tòquio
1997 Alemanya Borussia Dortmund 2–0 Brasil Cruzeiro Estadi Nacional, Tòquio
1998 Espanya Real Madrid CF 2–1 Brasil Vasco da Gama Estadi Nacional, Tòquio
1999 Anglaterra Manchester United FC 1–0 Brasil Palmeiras Estadi Nacional, Tòquio
2000 Argentina Boca Juniors 2–1 Espanya Real Madrid CF Estadi Nacional, Tòquio
2001 Alemanya Bayern Munic 1–0 pr Argentina Boca Juniors Estadi Nacional, Tòquio
2002 Espanya Reial Madrid CF 2–0 Paraguai Olimpia Asunción Estadi Internacional, Yokohama
2003 Argentina Boca Juniors 1–1 pr 3–1 P Itàlia AC Milan Estadi Internacional, Yokohama
2004 Portugal FC Porto 0–0 pr 8–7 P Colòmbia Once Caldas Estadi Internacional, Yokohama

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El Campió d'Europa, Bayern München, va declinar participar en la Copa Intercontinental, així doncs aquesta va ser disputada per l'Atlético de Madrid (finalista de la Copa d'Europa), esdevenint així l'únic club Campió del Món sense haver-ho estat abans del seu continent d'origen.
  2. El campió d'Europa, l'Olympique de Marsella va ser suspès per un escàndol de compra de partits. Fou substituït pel finalista, el Milan.

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Per equips[modifica | modifica el codi]

Equip Trofeus Anys
AC Milan 3 (1969, 1989, 1990)
Peñarol 3 (1961, 1966, 1982)
Nacional 3 (1971, 1980, 1988)
Real Madrid 3 (1960, 1998, 2002)
Boca Juniors 3 (1977, 2000, 2003)
São Paulo 2 (1992, 1993)
Santos 2 (1962, 1963)
Inter 2 (1964, 1965)
Independiente 2 (1973, 1984)
Ajax 2 (1972, 1995)
Juventus FC 2 (1985, 1996)
Bayern München 2 (1976, 2001)
Porto 2 (1987, 2004)
Racing 1 (1967)
Estudiantes 1 (1968)
Feyenoord 1 (1970)
Atlético de Madrid 1 (1974)
Olimpia Asunción 1 (1979)
Flamengo 1 (1981)
Grêmio 1 (1983)
River Plate 1 (1986)
Estrella Roja 1 (1991)
Vélez Sársfield 1 (1994)
Borussia Dortmund 1 (1997)
Manchester United 1 (1999)

Per federacions[modifica | modifica el codi]

País Equips Trofeus Anys
Bandera de l'Argentina Argentina 6 9 (1967, 1968, 1973, 1977, 1984, 1986, 1994, 2000, 2003)
Itàlia Itàlia 3 7 (1964, 1965, 1969, 1985, 1989, 1990, 1996)
Brasil Brasil 4 6 (1962, 1963, 1981, 1983, 1992, 1993)
Uruguai Uruguai 2 6 (1961, 1966, 1971, 1980, 1982, 1988)
Bandera d'Espanya Espanya 2 4 (1960, 1974, 1998, 2002)
Països Baixos Holanda 2 3 (1970, 1972, 1995)
Bandera d'Alemanya Alemanya 2 3 (1976, 1997, 2001)
Portugal Portugal 1 2 (1987, 2004)
Bandera del Paraguai Paraguai 1 1 (1979)
República Federal Socialista de Iugoslàvia Iugoslàvia 1 1 (1991)
Anglaterra Anglaterra 1 1 (1999)

Per continents[modifica | modifica el codi]

Continent Equips Països Trofeus
Amèrica del Sud 13 4 22
Europa 13 8 22

Entrenadors[modifica | modifica el codi]

Equip - Jugadors[modifica | modifica el codi]

Millor jugador del partit[modifica | modifica el codi]

Des del 1980

Any Jugador Equip
1980 Waldemar Victorino Nacional
1981 Zico Flamengo
1982 Jair Peñarol
1983 Renato Grêmio
1984 José Percudani Independiente
1985 Michel Platini Juventus
1986 Antonio Alzamendi River Plate
1987 Rabah Madjer Porto
1988 Santiago Ostolaza Nacional
1989 Alberigo Evani AC Milan
1990 Frank Rijkaard AC Milan
1991 Vladimir Jugovic Estrella Roja
1992 Raí São Paulo
1993 Cerezo São Paulo
1994 Omar Asad Vélez Sársfield
1995 Danny Blind Ajax Amsterdam
1996 Alessandro Del Piero Juventus
1997 Andreas Möller Borussia Dortmund
1998 Raúl Real Madrid
1999 Ryan Giggs Manchester United
2000 Martín Palermo Boca Juniors
2001 Samuel Kuffour Bayern Munich
2002 Ronaldo Real Madrid
2003 Matías Donnet Boca Juniors
2004 Maniche Porto

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Copa Intercontinental de futbol Modifica l'enllaç a Wikidata