Copais

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Locatització del Llac Copais abans de ser drenat al segle XIX.

El llac Copais (en grec antic: Kopais, Κωπαΐς; en grec modern: Kopaida, Κωπαΐδα), de vegades anomenat també llac Cefisià, va ser un extens llac pantanós d'entre 3 a 5 metres de profunditat i una superficie d'uns 328 km2 situat a la regió de Beòcia, al centre de Grècia. El llac presentava un règim hídric variable, quedant reduït a una sèrie d'estanys i maresmes fangosos durant l'estiu, fins que era reomplert per les pluges de tardor. El Copais fou el llac més gran de Grècia fins al segle XIX, quan va ser totalment dessecat donant lloc a l'actual planura agrícola anomenada Kopaida.

Situació geogràfica[modifica | modifica el codi]

El llac pantanós de Copais estava situat a la regió de Beòcia, al centre de Grècia i a la seva riba s'hi trobaven les ciutats d'Haliartos, Orcomen i Queronea.

Origen geològic[modifica | modifica el codi]

Degut a una falla en l'escorça terrestre es provocà un enfonsament de la planura del Kopias, que s'omplí paulatinament amb l'estancament del rius que hi transitaven. De resultes d'això es formà un extens llac que es veia rodejat per muntanyes calcàries. La dissolució i sedimentació del material d'erosió provinent de les muntanyes calcàries elevà gradualment el llac fins a situar-lo al nivell de la xarxa d'esquerdes càrstiques.

De resultes d'això les fissures formaren canals subterranis que desembocaven les aigües del llac Copais fins al mar. Aquestes fissures es trobaven al sector est de la conca i sobretot en la part nordoriental, on el llac era més profund i estava més a prop del mar. A partir d'aleshores el Copais esdevingué un extens llac pantanós de règim variable i de poca profunditat, situada entre els 3 i els 5 metres.

Característiques hídriques[modifica | modifica el codi]

Imatge d'uns aiguamolls

El principal afluent del llac era el riu Cefís, que actualment travessa la conca en un canal artificial fins a desaiguar al llac Yliki. Abans del segle XIX el riu Cefís, que sortia a Larimna, deuria entrar a la "katabothra" anomenada Bynia.

Degut a l'evacuació pels canals subterrànies i a la intensa evaporació estival el llac s'assecava gradualment quedant reduït a uns aiguamolls pantanosos i fangosos en el sector oriental, mentre que la zona occidental podia ser objecte d'un fàcil trànsit i d'una important activitat agrícola.

Les pluges de tardor elevaven de nou el nivell del llac, de manera que la riba avançava gradualment cap a l'oest fins a reomplir novament el llac. D'aquesta manera es repetia el cicle que alternava el llac de l'hivern i la reduïda maresma estival.

La conca está situada a 94 metres sobre el nivell del mar, de manera que el nivell de les aigües no deuria arribar per sobre dels 97 metres sobre el nivell del mar. Per tant, es generava una superfície màxima estimada de 328 km2 que convertí el llac Copais en el llac més gran de Grècia fins al segle XIX.

El Llac Copais en la literatura i la mitologia clàssica[modifica | modifica el codi]

Situació del Llac Copais a Beòcia.

Homer i d'altres autors clàssics es refereixen al llac Copais amb el nom de llac Cefisià, a causa del riu Cefís que hi desembocava.[1] Per contra, sembla que Estrabó argüeix que l'expressió es referia, no al llac Copais, sinó al petit llac situat més cap l'est, el llac Yliki (Hylice), situat a uns 7 km al nord de Tebes i Anthedon.[2]

Una llegenda afirma que el llac va ser creat per l'heroi Heracles quan lluitava contra la tribu dels Minyans liderada per Mínias, pare d'Orcomen (fill de Mínias). La llegenda fou recollida per Diodor de Sicília de la següent manera: "A la Beòcia (...) obstruí el corrent d'un riu que fluïa prop de la ciutat d'Orcomen, convertint tota la regió en un pantà (el llac Copais)".[3][4] Poliè el Macedoni afegeix que Heracles va crear el llac amb l'objectiu d'aturar l'avenç de la cavalleria dels Minyans.[5]

Els escrits de Pausànies i Aristòfanes documenten que en l'antiguitat clàssica el llac Copais era conegut per la qualitat del seu peix i en particular de les anguiles.[6]

Aprofitament agrícola i drenatge[modifica | modifica el codi]

Mapa actual de la regió ocupada pel Copais

Els intents per drenar el llac i extreure'n un aprofitament agrícola daten d'antic: alguns dels canals ja foren esmentats en el segle I per l'escriptor Estrabó[7] que cita els treballs fets per un enginyer durant el regnat d'Alexandre el Gran. Excavacions modernes també han revelat nombrosos canals creats al segle XIV a.C., que drenaven l'aigua cap al nord-est[8]

El llac podia generar una gran planura altament fèrtil i per això, entre els anys 1867 i 1887, enginyers francesos i escocesos reclamaren la terra per a la companyia britànica Lake Copais Ltd. i construïren canals per drenar l'aigua cap al llac Yliki. En total, 200 km² foren reclamats. Aquestes terres foren retornades al govern grec l'any 1952[9]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La Ilíada 5.708; Pausànies 9.24.1 fa la identificació explícita
  2. Estrabó 9.2.20.
  3. Diodor de Sicília 4.18.7
  4. Pausànies 9.38.7.
  5. Poliè el Macedoni Strategemata 1.3.5.
  6. Pausànies 9.24.2; Aristòfanes Acharnians 880.
  7. Estrabó, 9.2.18.
  8. "Buildings of the Installations of Copais Company", Hellenic Ministry of Culture, accessed 10/2006; "Technology in Ancient Greece", accessed 10/2006.
  9. "Buildings of the Installations of Copais Company"

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Coord.: 38° 27′ N, 23° 03′ E / 38.45,23.05