Corb
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Cant
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Corvus corax Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
 Distribució del corb
|
||||||||||||||
El corb (Corvus corax)[1] és l'ocell més gran dels còrvids[2] i dels passeriformes.[3] Té una envergadura de 120-130 cm, el plomatge de color negre uniforme i la cua acabada en punta (la forma de la cua és útil per distingir-lo de la cornella negra (Corvus corone corone) que la té més rectangular,[2] i que és un altre còrvid negre una mica més petit que viu en llocs semblants[4]). Té el bec robust i la "barba" una mica marcada, com una mena de lleuger plomall sota el bec.[3]
Com bona part dels còrvids, els corbs són omnívors pel que tenen becs i potes robustos però poc especialitzats.[3] La seva dieta oportunista pot incloure petits animals, ous, carronya[3][2] i aliments vegetals.[3]
És un ocell sedentari molt estès per l'hemisferi nord, des de les vores dels deserts fins a la tundra àrtica, tant a Euràsia com a Nord-Amèrica; manca a Europa central, on ha estat extingit. A Catalunya és més freqüent al Pirineu i en algunes zones muntanyoses del sud, com la serra de Montsant, però es troba més o menys per tot el territori.[4][5]
El corb a la cultura[modifica]
El corb és un animal molt present a la mitologia, la literatura i les arts. Era un dels animals insígnia dels víkings i com a tal apareix en banderes i escuts, probablement a causa dels corbs que acompanyen el déu Odín. Aquest caràcter d'acompanyants poderosos va traspassar a la mitologia irlandesa i britànica, on van erigir-se en guardians de la Torre de Londres.[6]
El seu plomatge negre el va associar ben aviat amb la mort (a l'Alcorà ensenya Caïm com enterrar els difunt germà) i el pecat (per exemple és l'únic animal que intenta reproduir-se a l'Arca de Noè). Per aquesta proximitat amb la mort pot actuar de mitjancer entre el món terrenal i l'espiritual o fins i tot tenir un paper cabdal en la creació, com mostren les històries anrtigues de Canadà o els Estats Units. Un altre exemple d'aquest rol es troba en l'hinduisme, on serveix de muntura al déu Shani[7] per baixar a la Terra. Edgar Allan Poe recollirà aquests atributs al seu poema The Raven.
Hi ha una criatura mitològica que es representa com un corb de tres potes i que està present a diverses cultures[8] d'Àsia i Àfrica i que deriva d'una divinitat egípcia. Aquest corb s'associa amb el sol i el seu culte.
A l'època clàssica apareix com un au gelosa, lladre i no gaire intel·ligent, com il·lustra la faula sobre el corb i el formatge. Acompanya Malèfica, l'antagonista de la Bella Dorment, i en algunes representacions els sants Osvald de Northúmbria i Benet de Núrsia.
Referències[modifica]
- ↑ Entrada Corb al DIEC
- ↑ 2,0 2,1 2,2 SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Munich, 1982)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 RODRÍGUEZ, F. Cuadernos de campo: Córvidos. Barcelona, 1978. Ed. Marín
- ↑ 4,0 4,1 HOYO, J. i SARGATAL, J. On observar ocells a Catalunya. Barcelona, 1989. Lynx edicions
- ↑ SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Corb (català)
- ↑ Llegendes britàniques
- ↑ Mythology of the Hindus, Charles Coleman
- ↑ Volker, T. (1975). The Animal in Far Eastern Art and Especially in the Art of the Japanese. Brill
  |
Açò és un esborrany sobre ocells. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
