Corb

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'ocell. Vegeu-ne altres significats a «Corb (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Corb
The Raven.jpg

Cant
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Corvidae
Gènere: Corvus
Espècie: C. corax
Nom binomial
Corvus corax
Linnaeus, 1758
Distribució del corb
Distribució del corb

El corb (Corvus corax)[1] és l'ocell més gran dels còrvids[2] i dels passeriformes.[3] Té una envergadura de 120-130 cm, el plomatge de color negre uniforme i la cua acabada en punta (la forma de la cua és útil per distingir-lo de la cornella negra (Corvus corone corone) que la té més rectangular,[2][4] i que és un altre còrvid negre una mica més petit que viu en llocs semblants[5]). Té el bec robust i la "barba" una mica marcada, com una mena de lleuger plomall sota el bec.[3]

Com bona part dels còrvids, els corbs són omnívors pel que tenen becs i potes robustos però poc especialitzats.[3] La seva dieta oportunista pot incloure petits animals, ous, carronya[3][2] i aliments vegetals.[3]

És un ocell sedentari molt estès per l'hemisferi nord, des de les vores dels deserts fins a la tundra àrtica, tant a Euràsia com a Nord-amèrica; manca a Europa central, on ha estat extingit. Als Països Catalans n'hi ha unes 3000 parelles distribuïdes de manera contínua per tot el territori, excepte el sud del País Valencià, on és més escàs.[4] A Catalunya és més freqüent al Pirineu i en algunes zones muntanyoses del sud, com la serra de Montsant, però es troba més o menys per tot el territori.[5][6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Corvus corax

Amb una longitud d'entre 54 i 67 centímetres[4] i una envergadura de 117 a 136 cm, el corb és el més gran dels còrvids.[3] El mascle és una mica més gran que la femella, però el dimorfisme sexual és molt poc accentuat: corbs mascles estudiats a Polònia tenien un pes mitjà de 1.254 grams, davant de 1.147 g de les femelles.[7]

El bec és gros i fort,[3][4] amb el costat superior clarament corbat cap avall.

El plomatge dels adults és uniformement negre,[4] i segons com li cau la llum mostra reflexos d'un color entre verd metàl·lic i blau-violeta. L'iris és marró fosc, i el bec i les potes són negres. Les plomes del coll són llargues i acabades en punta, formant una mena de barba marcada,[3] i que s'aixeca quan l'ocell crida.

En vol són característics del corb la cua acaba en forma de tascó,[4][3] les ales llargues, el coll fort, i el cap i el bec grossos.

Els plomatge juvenil no presenta els reflexos metàl·lics dels adults i és de color marró negrós, o fins i tot marró pel costat de sota. Com a màxim el coll presenta un lleu reflex metàl·lic. Les plomes del coll no són allargades, la cua no té forma de tascó sinó que és arrodonida i l'iris és blau-grisós. Després de la primera muda encara no apareixen les plomes allargades del coll, i no és fins als tres anys que els corbs adquireixen el plomatge d'adult.

Una varietat de corbs amb parts del plomatge blanques o gris clar va existir a les illes Fèroe, però es considera extingida des de principis del segle XX.

El corb a la cultura[modifica | modifica el codi]

El corb és un animal molt present a la mitologia, la literatura i les arts. Era un dels animals insígnia dels víkings i com a tal apareix en banderes i escuts, probablement a causa dels corbs Hugin i Munin que acompanyen el déu Odín. Aquest caràcter d'acompanyants poderosos va traspassar a la mitologia irlandesa i britànica, on van erigir-se en guardians de la Torre de Londres.[8]

El seu plomatge negre el va associar ben aviat amb la mort (a l'Alcorà ensenya Caïm com enterrar el difunt germà) i el pecat (per exemple és l'únic animal que intenta reproduir-se a l'Arca de Noè). Per aquesta proximitat amb la mort pot actuar de mitjancer entre el món terrenal i l'espiritual o fins i tot tenir un paper cabdal en la creació, com mostren les històries anrtigues de Canadà o els Estats Units. Un altre exemple d'aquest rol es troba en l'hinduisme, on serveix de muntura al déu Shani[9] per baixar a la Terra. Edgar Allan Poe recollirà aquests atributs al seu poema The Raven.

Hi ha una criatura mitològica que es representa com un corb de tres potes i que està present a diverses cultures[10] d'Àsia i Àfrica i que deriva d'una divinitat egípcia. Aquest corb s'associa amb el sol i el seu culte.

A l'època clàssica apareix com una au gelosa, lladre i no gaire intel·ligent, com il·lustra la faula sobre el corb i el formatge. Acompanya Malèfica, l'antagonista de la Bella Dorment, i en algunes representacions els sants Osvald de Northúmbria i Benet de Núrsia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Entrada Corb al DIEC
  2. 2,0 2,1 2,2 SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Munich, 1982)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Rodríguez, F.. Los córvidos. Barcelona: Marín, 1978 (Cuadernos de campo). ISBN 84-7102-517-5. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàg. 248. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  5. 5,0 5,1 HOYO, J. i SARGATAL, J. On observar ocells a Catalunya. Barcelona, 1989. Lynx edicions
  6. SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Corb (català)
  7. U. N. Glutz v. Blotzheim und K. M. Bauer: Handbuch der Vögel Mitteleuropas. Bd. 13, Teil III, AULA-Verlag, Wiesbaden, 1993: S. 1951 ISBN 3-89104-460-7
  8. Llegendes britàniques
  9. Mythology of the Hindus, Charles Coleman
  10. Volker, T. (1975). The Animal in Far Eastern Art and Especially in the Art of the Japanese. Brill