Corbera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Corbera (desambiguació)».
Corbera
Escut de Corbera
(En detall)
Localització

Localització de Corbera respecte del País Valencià Localització de Corbera respecte de la Ribera Baixa


Municipi de la Ribera Baixa
Castell de Corbera
Castell de Corbera
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Baixa
Manc. de la Ribera Baixa
Sueca
Gentilici Corberà, corberana
Predom. ling. Valencià
Superfície 20,27 km²
Altitud 17 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.267 hab.
161,17 hab/km²
Coordenades 39° 09′ 30″ N, 0° 21′ 16″ O / 39.15833°N,0.35444°O / 39.15833; -0.35444Coord.: 39° 09′ 30″ N, 0° 21′ 16″ O / 39.15833°N,0.35444°O / 39.15833; -0.35444
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 BLOC, 1 PSPV i 5 PP
Jordi Vicedo Jimenez (BLOC) (2011)
Codi postal 46612
Codi territorial 46098
Festes majors De l'1 al 9 de setembre
Patró/Patrons Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer
Web

Corbera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en la ribera dreta del Xúquer, a les faldes del vessant nord de la serra de Corbera. La part sud del terme és molt muntanyenca, que té la seva màxima altitud en el Cavall Bernat (584 m.), que és vèrtex geodèsic de segon ordre. El sector nord és pla, llevat de l'anomenada Muntanyeta de Sant Miquel (66 m.), on va haver un monestir del que avui queden unes ruïnes visibles. Als peus del pujol neix una font que rega part de l'horta del terme. De la marge dreta del Xúquer surt la Séquia dels Quatre Pobles, que serveix a Corbera, Riola, Fortaleny i Polinyà. Dintre del terme naix el rierol de Corbera.

El topònim significa niu de corb; els primers indicis de poblament es remunten a èpoques prehistòriques com ho testimonien les troballes fetes a la Cova dels Gats, el Puntal de l'Agüela, la Cova de les Ratetes, la Muntanya de Carles o el Poblat del Castell.

Límits[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Corbera limita amb els de Cullera, Fortaleny, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Benicull de Xúquer, i Riola (a la mateixa comarca); i amb Alzira (a la Ribera Alta).

Accés[modifica | modifica el codi]

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la N-332 per a enllaçar amb la CV-509 i després amb la CV-510.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de l'actual municipi, és romà, sobre el seu castell aixecaren els musulmans el seu que a l'època musulmana i la Baixa edat mitjana tingué influència sobre un gran territori que anava des de la ribera del Xúquer i la serra de Corbera fins a Alzira i Cullera abastant els termes dels actuals Favara, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Riola i Fortaleny, i una sèrie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms d'algunes partides dels distints termes municipals actuals, com Nacla, Alcudiola, Llíber, Montsalvà, Matada, Benihomer, Beniboquer.

Jaume I, després de conquistar-la a Al-Azraq, va incorporar-la a la Corona el 1248 i va atorgar-la donacions i franquícies de terres i cases al voltant del castell, donat a Ramon de Rocafull; successivament passà a propietat de Pere el Gran, fill de Jaume I (1263); de Joan d'Aragó i d'Anjou, fill de Jaume II el Just; de l'infant Joan, arquebisbe de Toledo (1322); de l'abat de la Valldigna (1330); a Pere de Xèrica, per donació de Pere II (1349); a Raimon Berenguer; als Terranova i als Carròs de Vilaragut; el 1418 fou incorporada a la Corona com cap d'una jurisdicció (L'Honor de Corbera) que incloïa Fortaleny, Riola i Polinyà de la Ribera, que s'independitzaren el 1839; de 1519 a 1523 –Revolta de les Germanies– el senyor d'aleshores, Joan Borja i Enríquez, duc de Gandia va fer front, ajudat pel lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza a les tropes de Joan Caro, capità dels agermanats i una vegada acabada la contesa va reconstruir el castell.

En 1536 s'independitza de la de Riola i és erigida en rectoria de moriscs (Sant Cristòfol) amb l'annex de Polinyà; en 1596 el cardenal de València, Joan de Ribera, ordena construir el primer temple cristià; l'expulsió morisca, en setembre de 1609, com a la resta de la Ribera i del País, va afectar greument l'economia i la demografia; en 1889 va sofrir l'epidèmia de còlera.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008
3.255 3.141 3.195 3.148 3.099 3.068 3.039 3.057 3.077 3.249 3.500

Economia[modifica | modifica el codi]

El poble segueix tenint en l'agricultura la seua principal font d'ingressos. Amb aproximadament 1.300 hectàrees de regadiu, distribuïdes en tarongers principalment (977 Hà) i de manera testimonial arròs (290 Hà). La indústria està estretament relacionada amb el comerç de la producció agrària, amb una dotzena de magatzems de fruita, mitja dotzena d'hivernacles de flor, trilladores i eixugadores d'arròs, i empreses relacionades amb la producció de plàstic, a més d'empreses dedicades als materials de construcció i fusteries. Cal destacar el polígon industrial "El Racó" que té una superfície de 226.876 m².

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Bernardo Caballero Gregori PSPV-PSOE
1983 - 1987 José Francisco Peris Almiñana PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Francisco Peris Almiñana PSPV-PSOE
1991 - 1995 Pasqual Ureña Gomis UPV
1995 - 1999 Francisco Jiménez Perpiñá PP
1999 - 2003 Francisco Jiménez Perpiñá PP
2003 - 2007 Leopoldo Hernan Tornero PP
2007 - 2011 Leopoldo Hernan Tornero PP
Des del 2011 Jordi Vicedo Jimenez BLOC-Compromís

Monuments[modifica | modifica el codi]

Al poble es poden trobar encara moltes cases modernistes, reminiscéncies de l'època, començaments del segle passat, de major esplendor econòmic degut a la taronja, que també deixà força masies arreu del terme de què encara es conserven un bon grapat.

La resta del patrimoni es concreta en:

  • Església dels Sants Vicents. Construïda en el XVII, destruïda en la guerra de 1936-1939 i tornada a aixecar entre 1940 i 1953. Conserva la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.
  • Ermita de sant Miquel. Segle XIII, sobre el turó del mateix nom i amb l'afegit d'una torre àrab.
  • Ermita del Santíssim Crist.
  • Castell. Manté el seu impressionant aspecte encara que està en estat de ruïna.
  • Forn del Rei. Del segle XIV.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corbera Modifica l'enllaç a Wikidata