Corbera
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera Baixa | |||
.jpg) |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Baixa Manc. de la Ribera Baixa Sueca |
||
| Gentilici | Corberà, corberana | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 20,3 km² | ||
| Altitud | 17 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
3.304 hab. 162,76 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 09′ 30″ N, 0° 21′ 16″ O / 39.15833,-0.35444Coord.: 39° 09′ 30″ N, 0° 21′ 16″ O / 39.15833,-0.35444 | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 BLOC, 1 PSPV i 5 PP Jordi Vicedo Jimenez (BLOC) |
||
| Codi postal | 46612 |
||
| Festes majors | De l'1 al 9 de setembre | ||
| Patró/Patrons | Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer | ||
| Web | |||
Corbera és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat en la ribera dreta del Xúquer, a les faldes de la vessant nord de la serra de Corbera. La part sud del terme és molt muntanyenca, que té la seva màxima altitud en el Cavall Bernat (584 m.), que és vèrtex geodèsic de segon ordre. El sector nord és pla, llevat de l'anomenada Muntanyeta de Sant Miquel (66 m.), on va haver un monestir del que avui queden unes ruïnes visibles. Als peus del pujol neix una font que rega part de l'horta del terme. De la marge dreta del Xúquer surt la Sèquia dels Quatre Pobles, que serveix a Corbera, Riola, Fortaleny i Polinyà. Dintre del terme naix el rierol de Corbera.
El topònim significa niu de corb ; els primers indicis de poblament es remunten a èpoques prehistòriques com ho testimonien les troballes fetes a la Cova dels Gats, el Puntal de l'Agüela, la Cova de les Ratetes, la Muntanya de Carles o el Poblat del Castell.
Límits [modifica]
El terme municipal de Corbera limita amb els de Cullera, Fortaleny, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Benicull de Xúquer, i Riola (a la mateixa comarca); i amb Alzira (a la Ribera Alta).
Accés [modifica]
Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la N-332 per a enllaçar amb la CV-509 i després amb la CV-510.
Història [modifica]
L'origen de l'actual municipi, és romà, sobre el seu castell aixecaren els musulmans el seu que a l'època musulmana i la Baixa edat mitjana tingué influència sobre un gran territori que anava des de la ribera del Xúquer i la serra de Corbera fins Alzira i Cullera abastant els termes dels actuals Favara, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Riola i Fortaleny, i una sèrie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms d'algunes partides dels distints termes municipals actuals, com Nacla, Alcudiola, Llíber, Montsalvà, Matada, Benihomer, Beniboquer.
Jaume I, després de conquistar-la a Al-Azraq, va incorporar-la a la Corona el 1248 i va atorgar-la donacions i franquícies de terres i cases al voltant del castell, donat a Ramon de Rocafull; successivament passà a propietat de Pere el Gran, fill de Jaume I (1263); de Joan d'Aragó i d'Anjou, fill de Jaume II el Just; de l'infant Joan , arquebisbe de Toledo (1322); de l'abat de la Valldigna (1330); a Pere de Xèrica , per donació de Pere II (1349); a Raimon Berenguer; als Terranova i als Carròs de Vilaragut; el 1418 fou incorporada a la Corona com cap d'una jurisdicció (L'Honor de Corbera) que incloïa Fortaleny, Riola i Polinyà de la Ribera, que s'independitzaren el 1839; de 1519 a 1523 –Revolta de les Germanies– el senyor d'aleshores, Joan Borja i Enríquez, duc de Gandia va fer front, ajudat pel lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza a les tropes de Joan Caro, capità dels agermanats i una vegada acabada la contesa va reconstruir el castell.
En 1536 s'independitza de la de Riola i és erigida en rectoria de moriscs (Sant Cristòfol) amb l'annex de Polinyà; en 1596 el cardenal de València, Joan de Ribera, ordena construir el primer temple cristià; l'expulsió morisca, en setembre de 1609, com a la resta de la Ribera i del País, va afectar greument l'economia i la demografia; en 1889 va sofrir l'epidèmia de còlera.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2008 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.255 | 3.141 | 3.195 | 3.148 | 3.099 | 3.068 | 3.039 | 3.057 | 3.077 | 3.249 | 3.500 |
Economia [modifica]
El poble segueix tenint en l'agricultura la seua principal font d'ingressos. Amb aproximadament 1.300 hectàrees de regadiu, distribuïdes en tarongers principalment (977 Hà) i de manera testimonial arròs (290 Hà). La indústria està estretament relacionada amb el comerç de la producció agrària, amb una dotzena de magatzems de fruita, mitja dotzena de hivernacles de flor, trilladores i eixugadores d'arròs, i empreses relacionades amb la producció de plàstic, a més d'empreses dedicades als materials de construcció i fusteries. Cal destacar el polígon industrial "El Racó" que te una superficie de 226.876 m².
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Bernardo Caballero Gregori | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | José Francisco Peris Almiñana | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | José Francisco Peris Almiñana | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Pasqual Ureña Gomis | UPV |
| 1995 - 1999 | Francisco Jiménez Perpiñá | PP |
| 1999 - 2003 | Francisco Jiménez Perpiñá | PP |
| 2003 - 2007 | Leopoldo Hernan Tornero | PP |
| 2007 - 2011 | Leopoldo Hernan Tornero | PP |
| Des del 2011 | Jordi Vicedo Jimenez | BLOC |
Monuments [modifica]
Al poble es poden trobar encara moltes cases modernistes, reminiscéncies de l'època, començaments del segle passat, de major esplendor econòmic degut a la taronja,que també deixà força masies arreu del terme de què encara es conserven un bon grapat.
La resta del patrimoni es concreta en:
- Església dels Sants Vicents. Construïda en el XVII, destruïda en la guerra de 1936-1939 i tornada a aixecar entre 1940 i 1953. Conserva la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.
- Ermita de sant Miquel. Segle XIII, sobre el turó del mateix nom i amb l'afegit d'una torre àrab.
- Ermita del Santíssim Crist.
- Castell. Manté el seu impressionant aspecte encara que està en estat de ruïna.
- Forn del Rei. Del segle XIV.
Festes locals [modifica]
- Festes Patronals. Del 20 al 23 de gener, en honor a Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer, patrons de Corbera.
- Festes Majors. De l'1 al 9 de setembre, en honor a la Verge del Castell.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corbera  |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
