Corbera d'Ebre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Corbera d'Ebre
Bandera de Corbera d'Ebre Escut de Corbera d'Ebre
(bandera) (escut)
Localització

Corbera d'Ebre situat respecte Catalunya
Corbera d'Ebre situat respecte Catalunya

Localització de Corbera d'Ebre respecte de la Terra Alta


Municipi de la Terra Alta
Corbera d'Ebre i el Poble Vell a dalt
Corbera d'Ebre i el Poble Vell a dalt
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Terra Alta
Gentilici Corberà, corberana
Superfície 53,1 km²
Altitud 337 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.130 hab.
21,28 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 288050 4550550Coord.: 41° 4′ 43″ N, 0° 28′ 37″ E / 41.07861°N,0.47694°E / 41.07861; 0.47694
Organització
Entitats de població

1
Codi postal 43784
Codi territorial 430483
Agermanament Rimont (França)

Corbera d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta. S'hi arriba seguint la carretera N-420 (de Tarragona a Còrdova), entre les poblacions de Móra i Gandesa.

La vila s'aplega en un tossal a 337 metres d'altitud, el turó de la Muntera, a la vora de la serra de Cavalls. L'església del poble està dedicada a sant Pere Apòstol. Fou escenari de la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil Espanyola, entre el juliol i el novembre de 1938. Com a conseqüència d'aquesta batalla, Corbera d'Ebre va quedar completament destruïda i els habitants es van anar traslladant a la part baixa del turó, a banda i banda de la carretera. La zona abandonada és coneguda popularment com la Muntera o el Poble Vell.

Cal destacar també la qualitat del vi, que hom comercialitza amb la Denominació d'Origen Terra Alta, especialment el dels cellers Cortiella, Frixach i Miró, com també els de la Cooperativa Agrícola.

Cases de Corbera d'Ebre, amb el campanar al fons

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que una fortificació amb el nom de Corbera apareix esmentada per primer cop el 1153 en la carta de donació del Castell de Miravet feta per Ramon Berenguer IV als templers, hom li atribueix un origen ibèric. Encara existeixen unes restes del castell, trossos de muralla i una magnífica galeria de columnes templeres. Després de l'abolició d'aquest orde militar, el 1317, els seus béns van passar als hospitalers i depenia de la castellania d'Amposta.

El 1463, en la guerra contra el rei Joan II, l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Urrea, va sotmetre Corbera, Ascó, Vilalba, Batea i la Fatarella, partidàries de la Generalitat. S'hi han documentat combats, en la guerra dels Segadors, entre tropes castellanes i miquelets, a la part alta del terme. Durant la Guerra de Successió les tropes franceses i castellanes van ocupar Corbera el 6 de febrer de 1707. A la primera guerra carlina va ser partidària dels carlins, com la resta de la comarca, a excepció de Gandesa, favorable als liberals.

Durant la Guerra Civil Espanyola va trobar-se al bell mig del cor de la batalla de l'Ebre, i el poble va quedar destruït a causa dels bombardejos, tant d'artilleria com de la Legió Còndor i l'aviació italiana. El dia 3 de setembre, durant una de les darreres ofensives franquistes, el front es va trencar pel nord del poble.

Després de la batalla de l'Ebre i del final de la Guerra Civil, Corbera havia perdut ben bé una tercera part de la població. Amb el pas dels anys, els corberans va anar abandonant les cases mig enrunades de la Muntera i es va anar traslladant a cases noves edificades a la part baixa del turó, on actualment hi ha el poble. Els darrers habitants del poble vell van abandonar-lo l'any 2008.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
81 85 81 323 - 1.914 1.910 1.954 2.256 2.157
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.143 1.954 1.406 1.532 1.385 1.268 1.208 1.134 1.122 1.104
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.064 1.070 1.056 1.043 1.069 1.128 1.169 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El "Poble Vell", declarat Bé d'Interès Cultural, com a Lloc Històric, per la Generalitat de Catalunya (20-07-1992), suposa un retrobament amb la nostra història a través d'un lloc devastat per la guerra. Actualment aspira a convertir-se en un bell paisatge per la Pau.

Vista parcial del "Poble Vell"

A prop del poble hi ha l'ermita de Santa Madrona, amb una font d'aigua i zona de berenada, i des d'on es pot recórrer la serra de Cavalls. A la vora del riu Sec hi ha la Font Vella, amb uns antics rentadors públics, una part dels quals data del segle XVI o XVII; des d'allí es pot continuar pels anomenats Gironesos, una zona de muntanya que porta fins a Gandesa. És molt aconsellable de seguir la Ruta de la Pau, un itinerari circular que travessa el "Poble Vell" i permet fer un recorregut pels indrets més significatius on s'esdevingué la batalla de l'Ebre i alhora, pels camins, s'hi poden veure peces de la mostra artística, Art al Ras. L'any 2008 es va obrir el Centre d'Interpretació 115 Dies, que vol ser un espai per comprendre millor la batalla de l'Ebre des de la perspectiva bèl·lica. És el punt central d'una xarxa de museus i centres d'interpretació sobre la guerra civil i la batalla de l'Ebre que hi ha escampats per alguns pobles la Terra Alta.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

La festa major s'hi celebra del 15 al 19 d'agost. La festa del patró de la parròquia, Sant Pere, s'acostuma a celebrar el dissabte següent al 29 de juny. Hi ha romeries a l'ermita per Santa Madrona, el tercer diumenge de març, i per Sant Marc, el diumenge següent al 25 d'abril, amb una gran paella popular. El segon cap de setmana de juliol s'hi celebra la festa de Sant Cristòfol, una festa en què els toros tenen un paper important. Al mes d'octubre s'hi fa la festa de la verema. Hi ha mercat dilluns i dimecres al matí. El municipi disposa d'una sala d'exposicions privada coneguda com La Trinxera.[2]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Fill il·lustre del poble fou el doctor Jaume Ferran i Clua, descobridor d'una sèrie de un vaccines: contra el còlera, el tifus, la ràbia i la tuberculosi. Hom li dedicà un carrer, un passeig amb una font artística i una plaça amb un bust seu, on també s'hi va construir la casa de la vila nova.

Significat del nom[modifica | modifica el codi]

Una corbera és un indret on nien els corbs, per això en l'escut de la vila hi ha dibuixat aquest moixó sobre unes ones que simbolitzen l'Ebre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 54. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corbera d'Ebre Modifica l'enllaç a Wikidata