Corc de l'ametller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCorc de l'ametller
Scolytus amygdali Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
SubordrePolyphaga
FamíliaCurculionidae
SubfamíliaScolytinae
GènereScolytus
EspècieScolytus amygdali Modifica el valor a Wikidata
Guérin, 1847

El corc de l'ametller[1] (Scolytus amygdali) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels curculiònids.[2] Tot i el seu nom, a més dels ametllers els corcs poden infestar també altres espècies del gènere Prunus com ara presseguers, pruneres i albercoquers[3] i també pereres.[4]

Biologia[modifica]

Els adults fan de dos a quatre mil·límetres de longitud. Tenen el cap de color marró fosc, quasi negre, i l'abdomen de color marró clar. La femella adulta corca una «galeria materna», on pon de cinquanta a cent ous, en branques debilitades o al tronc. Fa la posta allà on troba saba però no pas en gran quantitat, perquè molta saba podria arribar a inundar la galeria. Els adults viuen fora de l'arbre o en galeries nutrícies que excaven en brots entre l'escorça i l'albeca.[5]

Les larves són de color blanc. En néixer excaven galeries i després es transformen en nimfes en una cambra nimfal també excavada a la fusta. En sortir del capoll, l'adult forada l'escorça per a poder eixir a l'exterior. Les marques dels forats, enturades de goma, són molt característiques. Cada any poden viure de tres a cinc generacions, depenent del clima.[6] La primera generació apareix cap al maig o juny i la darrera a primeria de tardor, la qual hivernarà sota l'escorça en estadi de larva.

Control[modifica]

Les larves poden causar la mort d'un arbre en cas d'infecció greu, puix impedeixen que hi pugi prou saba. Atacar directament les larves que viuen amagades sota l'escorça és quasi impossible, puix les insecticides no les hi atenyen. La manera idònia de fer-ne un control, ja sigui amb mitjans biològics o químics, és impedir-los la posta. Per a aconseguir-ho cal atacar els adults durant el temps (curtíssim) que ixen d'un arbre i s'envolen per a anar a infectar-ne d'altres.[7]

Si els arbres són en bona salut, l'atac esdevé més difícil perquè les larves tenen dificultats a sobreviure quan la pujada de saba és abundant. Amb un adob a base de sulfat d'amoni es pot estimular la pujada de la saba. La millor època perquè la saba «inundi» així les galeries és de novembre a gener, quan les larves són en dormició.[5]

Es poden col·locar trampes fetes de branques podades lligades a les branques principals o al tronc. Com que el corc prefereix d'entrar a l'arbre aprofitant les branques més dèbils, estes trampes permeten d'agafar una part dels ous evitant que es pongueren en l'arbre viu. Estes branques s'han de llevar al cap de deu o quinze dies d'haver-les posades i cremar-les tot seguit. La poda regular de branques seques o atacades seguida d'una crema immediata del podam també ajuda a controlar la malura.[5]

La infecció artificial amb el fong Beauveria bassiana, un enemic natural, ha donat resultats prometedors.[8] Les trampes a base de feromones encar són en un estadi experimental. També el coneixement d'altres enemics natural avença, però encara no s'han desenvolupat mètodes per a estimular la proliferació artificial d'aquest paràsits com a arma de control biològic del corc de l'ametller.[9]

Referències[modifica]

  1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 22 març 2022].
  2. Barberà, Claudi. «Corc de l'ametller». A: Léxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 33. ISBN 9788472834231. 
  3. Riba i Flinch, Josep Maria «Principals plagues d'artròpodes sobre ornamentals» (pdf). Web oficial. Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya, 2004.
  4. Kynawi, M.M. et alii «On the biology of the shot-hole bark beetle Scolytus amygdali Guer. (Coleoptera: Scolytidae) on pear trees in Egypt.» (en anglès). Bulletin of Faculty of Agriculture, University of Cairo., 1991, pàg. 119-128.
  5. 5,0 5,1 5,2 AAIB. «El Control Integrat damunt el “Barrenillo”: Scolytus amygdali Guer». Llucmajor: Ametla Agricultura Integrada Balears (AAIB), 9 setembre 2013 (2013-09-09). Arxivat de l'original el 2015-02-17. [Consulta: 16 febrer 2015].
  6. Buhroo, Abdul Ahad; Lakatos, Ferenc «On the Biology of the Bark Beetle Scolytus nitidus Schedl (Coleoptera: Scolytidae) Attacking Apple Orchards» (pdf) (en anglès). Acta Silvatica & Lignaria Hungarica, 2007, pàg. 72. «However, S. amygdali had 4 generations annually on fruit trees of Baluchistan and 5 generations per year on pear trees in Egypt.»
  7. Benazoun, Abdeslam «Identification et moyens de lutte contre les ravageurs et maladies de l'amandier» (pdf) (en francès). Bulletin mensuel d'information et de liaison du PNTTA, décembre 2001. Arxivat de l'original el 2015-04-13 [Consulta: 16 febrer 2015]. Arxivat 2015-04-13 a Wayback Machine.
  8. Batta, Ya «Biocontrol of almond bark beetle (Scolytus amygdali Guérin-Méneville, Coleoptera: Scolytidae) using Beauveria bassiana (Bals.) Vuill. (Deuteromycotina: Hyphomycetes).» (en anglès). Journal of Applied Microbiology, novembre 2007, pàg. 1406-14.
  9. «Parasitoids of the Almond Bark Beetle Scolytus amygdali in Tunisia» (en anglès). Tunisian Journal of Plant Protetion, 2013, vol. 8, pàg. 45-56.

Enllaços externs[modifica]