Cordúlid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cordúlids
Austrocordulia refracta
Oxygastra curtisii fotografiada a França
Oxygastra curtisii fotografiada a França
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Odonata
Subordre: Epiprocta
Infraordre: Anisoptera
Superfamília: Libelluloidea
Família: Corduliidae
Selys, 1871[1]
Subfamílies[2][3][4]

Cordulephyinae
Corduliinae
Gomphomacromiinae
Idionychinae
Idomacromiinae
Macromiinae
Neophyinae

Els cordúlids (Corduliidae) constitueixen una família d'insectes, la qual inclou els veritables odonats reòfils. En tractar-se dels veritables odonats adaptats a viure als rius, són considerats bons indicadors d'aigües netes i, dins d'aquest grup, hom els atorga el valor més elevat.[5] Són presents a tots els continents, llevat de l'Antàrtida: entre altres països i territoris, la Samoa Nord-americana, Austràlia,[6] Àustria, Botswana, el Brasil, Amèrica del Nord,[7][8] la Xina, Colòmbia, Costa Rica, la Costa d'Ivori, Txèquia, Dinamarca, l'Equador, Egipte, Estònia, Finlàndia, l'Estat francès, Alemanya, Ghana, Hongria, l'Índia, Indonèsia, Irlanda, Itàlia, el Japó, la península de Corea, Libèria, Liechtenstein, Luxemburg, Mèxic, Namíbia, els Països Baixos, Noruega, Nova Zelanda, Nova Guinea, el Perú, les illes Filipines, Polònia, la península Ibèrica, Rússia, Eslovàquia, Sud-àfrica,[9] Sri Lanka, Surinam, Suècia, Suïssa, la Gran Bretanya, Veneçuela, etc.[10][11][12][13][14][15] L'únic representant d'aquesta família que viu als rius catalans és Oxygastra curtisii. La seua presència ha estat citada al Pirineu i al vessant volcànic de la conca del riu Fluvià. No obstant això, es tracta d'una espècie molt rara que es troba en densitats molt minses. Les captures més recents de larves d'aquesta espècie s'han fet al Llobregat de la Muga i sempre han estat individus petits.[5]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Les nimfes són negres, d'aspecte pelut, normalment semiaquàtiques i el seu aspecte recorda el d'un aràcnid, ja que tenen unes potes molt llargues que els permeten d'ancorar-se al substrat en condicions de corrents forts.[5] Els adults són de mida mitjana (al voltant dels 55 mm de llargària total) i presenten un cos més o menys robust, de color normalment negre o marró fosc amb àrees de color verd o groc metàl·lics, les ales grans i amples a la base (el primer parell té la forma i la venació una mica diferent del segon), l'abdomen eixamplat cap al final i el cap rodó amb els ulls grossos, contigus i de color verd o maragda a la majoria de les espècies.[16] Els mascles tenen unes protuberàncies laterals en el segon segment abdominal.[17] Sobre la base de diversos trets morfològics (com ara, la venació alar), els cordúlids queden a cavall entre les famílies d'anisòpters considerades més primitives (Aeshnidae, Cordulegastridae i Gomphidae) i les més evolucionades (Libellulidae).[18][19][20]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Ocupen una gran diversitat d'hàbitats: moltes espècies són pròpies de torberes, d'altres viuen associades a trams tranquils dels cursos baixos dels rius i, fins i tot, n'hi ha que són habitants típics d'estanys i llacs. Un tret general de la majoria dels cordúlids és que es poden allunyar considerablement del seu hàbitat, abastant un radi de fins a 10 quilòmetres.[21][5][22] Atenent el seu hàbitat i la seu morfologia, els cordúlids es comporten com a depredadors actius que cerquen llurs preses tot desplaçant-se pel fons.[5]

Algunes espècies són bastant rares i així, per exemple, Somatochlora hineana es troba en perill d'extinció als Estats Units.[23][16] A més, hom creu que, pel seu tipus de distribució geogràfica, és una de les famílies d'odonats més vulnerables davant l'escalfament global.[24][25]

Galleria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Klaus Honomichl, Heiko Bellmann, 1994: Biologie und Ökologie der Insekten. CD-Rom. Gustav Fischer Verlag, Stuttgart, ISBN 3827407605.
  • Miller P. L., 1995. Dragonflies (Naturalists' Handbooks 7). The Richmond Publishing Co. Ltd. Slough, Gran Bretanya
  • Verdú J. R., Galante E (Eds.), 2006. Libro Rojo de los invertebrados de España. Dirección General para la Biodiversidad. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid, Espanya

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. uBio (anglès)
  2. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  3. ZipCodeZoo (anglès)
  4. Encyclopedia of Life (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Puig, M. Àngels., 1999, Els macroinvertebrats dels rius catalans. Guia il·lustrada. Pàgs. 63-64. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. ISBN 9788439348283.
  6. Australian Freshwater Invertebrates (anglès)
  7. Dragonflies and Damselflies (Odonata) of the United States (anglès)
  8. Images of Odonates - United States and Canada - Family Corduliidae (Emeralds) (anglès)
  9. The Corduliid Dragonflies (Odonata: Corduliidae) of South Africa (anglès)
  10. GBIF (anglès)
  11. Fauna Europaea (anglès)
  12. Askew R. R., 2004. The dragonflies of Europe (revised edition). Harley Books. Colchester, Essex, Gran Bretanya
  13. D'Aguilar J., Dommanget J. L., Préchac R., 1987. Guía de las libélulas de Europa y África del Norte. Ediciones Omega. Barcelona
  14. Dijkstra K-DB, Lewington R., 2006. Field guide to the dragonflies of Britain and Europe. British Wildlife Publishing. Gillingham, Dorset, Gran Bretanya
  15. Cowley, J., 1934. Notes on Odonata (Corduliidae) of the Neotropical Region. Proceedings of the Royal Entomological Society of London. Series B, Taxonomy, 3: 91–95
  16. 16,0 16,1 Mashpedia (castellà)
  17. www.alaquairum.net (castellà)
  18. Grand D, Boudot J-P., 2006. Les libellules de France, Belgique et Luxembourg. Biotope (Collection Parthénope). Mesa (Llenguadoc), França
  19. Esquivel, C., 1997. Corduliidae. A: Solís, A. (ed.). Las Familias de insectos de Costa Rica. INBio
  20. Odonatos.org (castellà)
  21. Ihobe, Sociedad Pública del Departamento de Medio Ambiente, Planificación Territorial, Agricultura y Pesca del Gobierno Vasco, "Oxygastra curtisii (Dale, 1834) (Insecta: Odonata: Corduliidae) en la Reserva de la Biosfera de Urdaibai. Estudio de las poblaciones y medidas de conservación de una libélula de interés comunitario", Bilbao, 2008, 48 p.
  22. Corduliidae (Emeralds) (anglès)
  23. Hine's Emerald Dragonfly Fan Page (anglès)
  24. Corbet P, Brooks S., 2008. Dragonflies (The New Naturalist Library 106). Harper Collins Publishers. Londres, Gran Bretanya
  25. IUCN Red List categories and criteria: version 3.1. IUCN Species Survival Comission. 2001. IUCN. Gland (Suïssa) & Cambridge, Gran Bretanya

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]