Corfbol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit de korfbal entre la selecció catalana i l'alemanya al torneig 3 nacions del 2008.

El corfbol o korfbal és un esport d'equip jugat entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d'una cistella de color groc. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i defensa. El corfbol, tot i que pot mantenir certes similituds amb el bàsquet, de fet es considera una evolució del ringboll suec (ringball en anglès) amb influències d'aquest.

El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no-violència, la no especialització, l'habilitat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitats d'evitar la segregació per sexes a l'esport.

Història[modifica | modifica el codi]

Partit de korfbal als Jocs Olímpics de 1928

Nico Broekhuysen (Amsterdam, Països Baixos 1876 - 1958), un mestre d'Amsterdam, és considerat el fundador d'aquest esport després d'un viatge a Suècia a l'estiu per dur a terme un seminari sobre educació física. Allà va conèixer un esport anomenat Ringball en el que homes i dones jugaven junts. L'objectiu d'aquest esport era el d'aconseguir un punt llençant una pilota per una anella fixada a un pal de 3 metres d'alçada. En tornar a als Països Baixos, va canviar algunes normes i va establir el primer reglament d′aquest esport l'any 1902.[1] Els països on tradicionalment s'ha practicat més són Bèlgica i els Països Baixos, països que copen les dues primeres posicions de tots els campionats del món absoluts que s'han disputat fins a la data.

És un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) tot i que no forma part del programa olímpic.[2][3][4] Va ser esport de demostració durant els Jocs Olímpics de 1920[5] i 1928, celebrats a Anvers i Amsterdam respectivament. L'acceptació internacional aniria a poc a poc fins després de la II Guerra Mundial.

En l'actualitat, el corfbol es practica activament arreu del món: des d'Austràlia fins a la Gran Bretanya, des de l'Índia fins a Israel i des de Taiwan fins als Estats Units d'Amèrica. Darrerament la Federació Internacional de Korfbal (IKF) està mostrant un gran interès a potenciar també els països de l'Est d'Europa, amb l'objectiu d'estendre la pràctica d'aquest esport a totes les zones del món. La Federació Internacional compta amb 59 federacions nacionals afiliades.[6]

Reglament[modifica | modifica el codi]

Aquestes són les regles més importants i característiques del corfbol:[7]

La pista[modifica | modifica el codi]

Diagrama d'una pista de corfbol indoor.

La pista de corfbol és la superfície on es desenvolupa el joc. Les pistes interiors acostumen a ser de parquet i les exteriors de ciment, asfalt, terra o gespa. És una pista simètrica, i les mides varien segons sigui aquesta interior o exterior. A Catalunya, tots els partits de les competicions oficials es disputen amb les dimensions de la pista coberta, un camp rectangular de 40 x 20 metres, dividida en dues zones iguals per una línia central. Una meitat serà la zona d'atac i l'altra la de defensa. A cada camp trobem una cistella.

Al korfbal platja, tant les dimensions de la pista com el reglament varien substancialment.

Els equips[modifica | modifica el codi]

Un equip de korfbal el componen dos "quadres". Un quadre està format per quatre jugadors, obligatòriament dos homes i dues dones. Per tant, a cada equip de korfbal hi juguen vuit jugadors: quatre de cada sexe. A cada meitat de camp se situarà un quadre de cada equip, un quadre atacarà i l'altre defensarà. Durant el partit, cada dues cistelles els jugadors canviaran de costat de la pista, canviant així la seva funció també (els atacants passen a ser defensors i a l'inrevés).

La cistella[modifica | modifica el codi]

Cistella i pilota de corfbol

La cistella (o korf) està situada a 6,67 metres de la línia de fons de la pista, és a dir, a un terç de la línia de fons. L'alçada de la cistella és de 3,5 metres (a les categories de formació l'alçada és menor). Tradicionalment, s'ha fet servir cistelles de vímet, però des de l'any 2005 les cistelles reglamentàries són sintètiques.

Una cistella des de qualsevol punt de la pista de corfbol val un punt, sempre que el llançament es faci des del quadre d'atac.

Com es juga[modifica | modifica el codi]

Els partits es divideixen en dues parts de 30 minuts, amb un descans de 10.

En atac, els quatre atacants es poden anar passant la pilota amb l'únic impediment que no poden desplaçar-se amb ella. Amb la pilota a les mans es permet pivotar. L'objectiu és aconseguir desmarcar-se per fer una cistella.

En defensa, s'ha d'impedir el llançament dels jugadors de l'equip rival. Només es poden defensar jugadors del mateix sexe, i mai en superioritat numèrica (un atacant només pot ser defensat per un defensor). No es pot treure la pilota de les mans, només es pot interceptar.

El defensat[modifica | modifica el codi]

Acció de defensat
Diagrama de l'àrea de penal al corfbol.

El "defensat" és una de les posicions més característiques d'aquest esport. Un jugador pot llençar a cistella, des del quadre d'atac, sempre que no estigui en posició de "defensat". Un atacant està "defensat" quan té un defensor davant seu i compleix les següents condicions:

  • és un defensor del mateix sexe,
  • es troba a la distància d'un braç i mirant l'atacant,
  • intenta bloquejar el llançament,
  • es troba més a prop del korf que l'atacant.

El penal[modifica | modifica el codi]

El llançament de penal és la sanció màxima, i consisteix en un llançament directe a cistella des del punt de penal. El punt de penal està a 2,5 metres de la cistella. Al voltant de la cistella i del punt de penal trobem una àrea que les envolta, la qual no es pot traspassar per cap defensor ni cap atacant durant un llançament de penal.

Corfbol platja[modifica | modifica el codi]

El corfbol platja és una variant del corfbol jugada a la sorra de la platja. Aquest tipus de competicions es disputen seguint el reglament oficial establert per la Federació Internacional de Korfbal:[8]

  • El Korfbal platja es juga en un camp de mida 8 x 16 metres, amb dues cistelles, cada una a 3 metres de la línia de fons.
  • Cada equip consta de quatre jugadors, dos homes i dues dones. No obstant això, durant el partit, només tres membres de l'equip estaran presents al camp.
  • Un partit consta de quatre quarts de cada 2 minuts, sense possibilitats de fer canvis. L'estructura dels equips a cada quart és:
    • 1r quart: dues dones i un home
    • 2n quart: una dona i dos homes.
    • 3r quart: dues dones i un home
    • 4t quart: una dona i dos homes.
  • Un free-pass serà castigat amb un tir lliure des de la part posterior o lateral.
  • En el cas que l'àrbitre ha xiulat un free-pass però tot i així l'atacant anota, la cistella serà comptabilitzada i a més, l'equip té dret de llançar un free-pass addicional.
  • No existeix la norma del defensat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Historie van Korfbal» (en neerlandès). KNKV.
  2. «Federacions esportives reconegudes pel COI» (en anglès). COI.
  3. «IOC re-affirms recognition of IKF» (en anglès). IKF, 24 de maig de 2004.
  4. «IOC extends recognition of korfball» (en anglès). IKF, 30 d'abril de 2008.
  5. van de Vooren, Jurryt. «Vergeten sporthelden: Nico Broekhuysen» (en holandès). Sportgeschiedenis.nl. [Consulta: 20 de juny de 2013].
  6. «IKF World Korfball Congress and General Meeting» (en anglès). IKF, 22 octubre 2013 [Consulta: 22 desembre 2013].
  7. «Reglament de korfbal». Korfbal.cat. Federació Catalana de Korfbal. [Consulta: 21 de juny de 2013].
  8. «Circuit català de Korfbal Platja 2013». Federació Catalana de Korfbal. [Consulta: 18 de juny de 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corfbol
Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:Corfbol
  • Cumellas, M. y Padró F. (1999). El korfball: coeducació i cooperació. En revista Guix, n. 252. Barcelona: Grao.
  • Cumellas, M. y González, J. (2000). El korfball, un deporte ideal para practicar en los centros de enseñanza. En revista digital Lecturas: Educación Física y Deportes. http://www.efdeportes.com
  • Cumellas, M. y Padró, F. (2002). El "korfball": coeducación y cooperación. En Género y educación. La escuela coeducativa. Barcelona: Grao.
  • Padró, Francesc; Arderiu, Meritxell; Cumellas, Montserrat. Unidades didácticas para secundaria X. Korfball. Fútbol americano. Coeducación y cooperación (en castellà). Barcelona: INDE, 1999 (Unidades didácticas). ISBN 84-95114-79-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]