Corfbol
El corfbol o korfbal és un esport d'equip jugat entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d'una cistella de color groc. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i defensa. El corfbol manté certes similituds amb el bàsquet, tot i que de fet es considera una evolució del ringboll suec (ringball en anglès) amb influències d'aquest.
El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no violència, la no especialització, l'habilitat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitats d'evitar la segregació per sexes a l'esport.
Taula de continguts |
Orígens [modifica]
Nico Broekhuysen, un mestre d'Amsterdam, és considerat el fundador d'aquest esport, el qual n'establí les normes l'any 1902 després d'un viatge a Suècia.[1] Els països on tradicionalment s'ha practicat més són Bèlgica i els Països Baixos.
És un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) tot i que no forma part del programa olímpic.[2][3][4] Va ser esport de demostració durant els Jocs Olímpics de 1920 i 1928, celebrats a Brussel·les. Aquesta presentació va tenir com resultat la formació de l'Associació Belga de Korfbal. L'acceptació internacional aniria a poc a poc fins després de la II Guerra Mundial.
En l'actualitat, el corfbol es practica activament arreu del món: des d'Austràlia fins a la Gran Bretanya, des de l'Índia fins a Israel i des de Taiwan fins als Estats Units d'Amèrica. Darrerament la Federació Internacional de Korfbal (IKF) està mostrant un gran interès en potenciar també els països de l'Est d'Europa, amb l'objectiu d'estendre la pràctica d'aquest esport a totes les zones del món. A finals de 2011 la Federació Internacional compta amb 59 federacions nacionals afiliades.[5]
El corfbol a Catalunya [modifica]
El corfbol va arribar a Catalunya l'any 1980. Aquell mateix any, gràcies a un curs de monitors, van néixer els dos primers equips en dos col·legis de Terrassa: el Liceo Egara i el Pere Viver.
L'any 1990 el korfbal és reconegut per la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya,[6] i la Federació Catalana de Korfbal és reconeguda internacionalment per la Federació Internacional de Korfbal (IKF, International Korfball Federation) l'any 1997, a l'assemblea de Lahti (Finlàndia),[6][7] i el seu ple reconeixement el 29 d'octubre de 2005.[8][9]
El mes d'octubre de 2012, Barcelona acollirà el Mundial sots 23 de korfbal, el primer organitzat a Catalunya.[10][11]
A Catalunya trobem la Lliga Catalana de corfbol i la Copa Catalunya de corfbol. Actualment en actiu hi ha tres divisions de categoria sènior (Lliga Nacional, Segona divisió i Tercera divisió), una de categoria júnior i diverses més de territorials en diferents categories inferiors: cadet, infantil i aleví.
La selecció catalana [modifica]
El primer partit de la selecció catalana de korfbal es va celebrar a Terrassa el 10 de novembre de 1984, davant els Països Baixos. Aquell partit va estar presidit per l'aleshores president de la Generalitat, el molt honorable Sr. Jordi Pujol. La selecció catalana de corfbol va començar a participar en campionats oficials l'any 1997,[12][13] però fins l'any 2005 no hi va participar com a membre de ple dret. La selecció catalana de korfbal ha estat la primera selecció catalana d'un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) en obtenir el reconeixement internacional.
Aquests són els campionats més importants en què la selecció catalana absoluta ha participat:
| Any | Campionat | Lloc | Classificació |
|---|---|---|---|
| 1999 | 6è Campionat del Món | Austràlia | 8a posició[14] |
| 2002 | 2n Campionat d'Europa | Catalunya | 7a posició |
| 2003 | 7è Campionat del Món | Països Baixos | 9a posició |
| 2005 | 1a European Bowl | Catalunya |  Campiona[15][16] |
| 2006 | 3r Campionat d'Europa | Hongria | 6a posició[17] |
| 2007 | 8è Campionat del Món | República Txeca | 9a posició[18] |
| 2010 | 4t Campionat d'Europa | Països Baixos | 5a posició[19][20] |
| 2011 | Campionat del món | Xina | 4a posició[21] |
Reglament [modifica]
La pista de corfbol [modifica]
La pista de corfbol és la superfície on es desenvolupa el joc. Les pistes interiors acostumen a ser de parquet i les exteriors de ciment, asfalt, terra o gespa. És una pista simètrica, i les mides varien segons sigui aquesta interior o exterior.
El camp de corfbol és una zona rectangular de 40 x 20 metres, dividida en dues zones iguals (quadres). Una serà la zona d'atac i l'altra la de defensa. A cada zona trobem una cistella. Cada equip de korfbal el componen vuit jugadors: quatre homes i quatre dones. Dos jugadors de cada sexe ocuparan les dues zones de les que consta el terreny de joc. Cada dues cistelles, els jugadors canviaran de quadre, canviant així la seva funció també (els atacants passen a ser defensors i a l'inrevés).
Per al corfbol outdoor (exterior) la llargada de la pista és de 60 metres enlloc dels 40 que en fa la pista indoor (interior). L'amplada també varia: a la pista exterior en fa 30 metres i a la interior 20.
Al korfbal platja tot el joc es desenvolupa en un quadre.
El penal [modifica]
El llançament de penal és la sanció màxima, i consisteix en un llançament directe a cistella des del punt de penal.
El punt de penal està a 2,5 metres de la cistella. Al voltant de la cistella i del punt de penal podem trobar un àrea que les envolta, la qual no es pot traspassar per cap defensor ni cap atacant durant un llançament de penal.
La cistella [modifica]
La cistella o korf està situada a 6,67 metres de la línia de fons en les pistes interiors i a 10 metres a les pistes exteriors. L'alçada és de 3,5 metres (a les categories infantils l'alçada és menor). Tradicionalment, s'ha fet servir cistelles de vímet, però l'any 2005 es van canviar per unes sintètiques (a Catalunya, alguns anys abans als Països Baixos).
Una cistella des de qualsevol punt de la pista de corfbol val un punt, sempre que el llançament es faci des del quadre d'atac.
Com es juga [modifica]
Els partits es divideixen en dues parts de 30 minuts, amb un descans de 15.
En atac, els quatre atacants es poden anar passant la pilota amb l'únic impediment que no poden desplaçar-se amb ella. Amb la pilota a les mans es permet pivotar. L'objectiu és aconseguir desmarcar-se per fer una cistella.
En defensa, s'ha d'impedir el llançament dels jugadors de l'equip rival. Només es poden defensar jugadors del mateix sexe, i mai en superioritat numèrica (un atacant només pot ser defensat per un defensor). No es pot treure la pilota de les mans, només es pot interceptar.
El defensat [modifica]
El "defensat" és una de les posicions més característiques d'aquest esport. Un jugador pot llençar a cistella, des del quadre d'atac, sempre que no estigui en posició de "defensat". Un atacant està "defensat" quan té un defensor davant seu i compleix les següents condicions:
- és un defensor del mateix sexe,
- es troba a la distància d'un braç i mirant l'atacant,
- intenta bloquejar el llançament,
- es troba més a prop del korf que l'atacant.
Vegeu també [modifica]
- Federació Catalana de Korfbal
- Selecció catalana de corfbol
- Llista de clubs catalans de corfbol
- Llista de clubs de corfbol
- Campionat del món de corfbol
- Campionat d'Europa de corfbol
- Campionat d'Àsia-Oceania de corfbol
- Copa d'Europa de corfbol
Referències [modifica]
- ↑ «Historie van Korfbal» (en neerlandès). KNKV.
- ↑ «Federacions esportives reconegudes pel COI» (en anglès). COI.
- ↑ «IOC re-affirms recognition of IKF» (en anglès). IKF, 24 de maig de 2004.
- ↑ «IOC extends recognition of korfball» (en anglès). IKF, 30 d'abril de 2008.
- ↑ «Zambia Korfball Federation joins IKF» (en anglès). IKF, 8 d'abril de 2011.
- ↑ 6,0 6,1 «Per fi neix la Federació Catalana de Korfbal». El Mundo Deportivo, 6 d'agost de 2004.
- ↑ «Més tècnica que força física». Avui, 17 de febrer de 2008.
- ↑ «La Federació Catalana de Korfball obté el reconeixement internacional». VilaWeb, 29 d'octubre de 2005.
- ↑ «Catalunya, reconocida por la FIK» (en castellà). El Mundo Deportivo, 30 d'octubre de 2005.
- ↑ «IKF U23 World Korfball Championship 2012 to Barcelona» (en anglès). IKF, 15 de novembre de 2009.
- ↑ «El korfbal, un desconocido deporte 'unisex' arraigado en Catalunya» (en castellà). La Vanguardia, 27 d'octubre de 2011.
- ↑ «La selecció catalana participa per primer cop en un mundial». El Mundo Deportivo, 2 de juliol de 1999.
- ↑ «Catalunya participa por vez primera en un mundial» (en castellà). El Mundo Deportivo, 6 de juliol de 1999.
- ↑ «La selecció brilla al mundial». El Mundo Deportivo, 6 d'agost de 1999.
- ↑ «Catalunya se impone en la European Bowl» (en castellà). El Mundo Deportivo, 31 d'octubre de 2005.
- ↑ «El guió perfecte». El 9 Esportiu, 31 d'octubre de 2005, p. 34.
- ↑ «Catalunya, sexta en el Europeo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 23 d'abril de 2006.
- ↑ «Catalunya guanya amb un gol d’or i acaba novena en el mundial». El 9 Esportiu, 10 de novembre de 2007, p. 19.
- ↑ «Catalunya acaba cinquena a l'Europeu de corfbol, la millor classificació de la seva història». Esport3, 16 de desembre de 2010.
- ↑ «5a posició al Campionat d'europa de corfbol 2010». FCK.
- ↑ «Catalunya perd amb la Xina Taipei (33-16) i acaba quarta al mundial de corfbol». 324.cat.
Enllaços externs [modifica]
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corfbol |
- Cumellas, M. y Padró F. (1999). El korfball: coeducació i cooperació. En revista Guix, n. 252. Barcelona: Grao.
- Cumellas, M. y González, J. (2000). El korfball, un deporte ideal para practicar en los centros de enseñanza. En revista digital Lecturas: Educación Física y Deportes. http://www.efdeportes.com
- Cumellas, M. y Padró, F. (2002). El "korfball": coeducación y cooperación. En Género y educación. La escuela coeducativa. Barcelona: Grao.
- Padró, Francesc; Arderiu, Meritxell; Cumellas, Montserrat. Unidades didácticas para secundaria X. Korfball. Fútbol americano. Coeducación y cooperación (en castellà). Barcelona: INDE, 1999 (Unidades didácticas). ISBN 84-95114-79-8.
