Corfbol
De Viquipèdia
El corfbol o korfbal és un esport d'equip jugat entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d'una cistella. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i defensa. El corfbol manté certes similituds amb el bàsquet, tot i que de fet es considera una evolució del ringboll suec (ringball en anglès) amb influències d'aquest.
El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no violència, la no especialització, l'habilitat i la coeducació.
Taula de continguts |
[edita] Orígens
Nico Broekhuysen, un mestre d'Amsterdam, és considerat el fundador d'aquest esport, el qual n'establí les normes l'any 1902 després d'un viatge a Suècia. Els països on tradicionalment s'ha practicat més són Bèlgica i els Països Baixos.
Va ser esport de demostració durant els Jocs Olímpics de 1920 i 1928, celebrats a Brussel·les. Aquesta presentació va tenir com resultat la formació de l'Associació Belga de Korfbal. L'acceptació internacional aniria a poc a poc fins després de la II Guerra Mundial.
En l'actualitat, el corfbol es practica activament arreu del món: des d'Austràlia fins a la Gran Bretanya, des de l'Índia fins a Israel i des de Taiwan fins als Estats Units d'Amèrica. Darrerament la Federació Internacional de Korfbal (IKF) està mostrant un gran interès en potenciar també els països de l'Est d'Europa, amb l'objectiu d'assolir el nombre de 50 federacions adherides.
És un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) tot i que no forma part del programa olímpic.
[edita] El corfbol a Catalunya
El corfbol va arribar a Catalunya l'any 1980, on ràpidament va començar a expandir-se. Aquell mateix any, gràcies a un curs de monitors, van néixer els dos primers equips en dos col·legis de Terrassa (Vallès Occidental): el Liceo Egara i el Pere Viver. La Federació Catalana de Korfbal va obtenir l'estatus de membre provisional de la IKF l'any 1997, i el seu ple reconeixement el 29 d'octubre de 2005.
El corfbol a nivell oficial es disputa amb la Lliga Catalana de Corfbol i la Copa Catalunya de Corfbol. Actualment en actiu hi ha dues divisions de categoria sènior (Primera i Segona), una de categoria júnior i dos més de categories inferiors: cadet i infantil.
[edita] La Selecció Catalana
La Selecció catalana de corfbol va començar a participar en campionats oficials l'any 1997, però fins l'any 2005 no va participar com a membre de ple dret. Aquests són els campionats més importants en que la selecció catalana absoluta ha participat:
| Any | Campionat | Lloc | Classificació |
|---|---|---|---|
| 1999 | 6è Campionat del Món | Austràlia | 8a posició |
| 2002 | 2n Campionat d'Europa | Catalunya | 7a posició |
| 2003 | 7è Campionat del Món | Països Baixos | 9a posició |
| 2005 | 1a European Bowl | Catalunya |  Campiona |
| 2006 | 3r Campionat d'Europa | Hongria | 6a posició |
| 2007 | 8è Campionat del Món | República Txeca | 9a posició |
[edita] Reglament
[edita] La pista de corfbol
La pista de corfbol és la superfície on es desenvolupa el joc. Les pistes interiors acostumen a ser de parquet i les exteriors de ciment, asfalt, terra o gespa. És una pista simètrica, i les mides varien segons sigui aquesta interior o exterior.
El camp de corfbol és una zona rectangular de 40 x 20 metres, dividida en dues zones iguals (quadres). Una serà la zona d'atac i l'altra la de defensa. A cada zona trobem una cistella. Cada equip de korfbal el componen vuit jugadors: quatre homes i quatre dones. Dos jugadors de cada sexe ocuparan les dues zones de les que consta el terreny de joc. Cada dues cistelles, els jugadors canviaran de quadre, canviant així la seva funció també (els atacants passen a ser defensors i a l'inrevés).
Per al corfbol outdoor (exterior) la llargada de la pista és de 60 metres enlloc dels 40 que en fa la pista indoor (interior). L'amplada també varia: a la pista exterior en fa 30 metres i a la interior 20.
Al korfbal platja tot el joc es desenvolupa en un quadre.
[edita] El penal
El llançament de penal és la sanció màxima, i consisteix en un llançament directe a cistella des del punt de penal. El punt de penal està a 2,5 metres de la cistella. Al voltant de la cistella i del punt de penal podem trobar un àrea que les envolta, la qual no es pot traspassar per cap defensor ni cap atacant durant un llançament de penal.
[edita] La cistella
La cistella o korf està situada a 6,67 metres de la línia de fons en les pistes interiors i a 10 metres a les pistes exteriors. L'alçada és de 3,5 metres (a les categories infantils l'alçada és menor). Tradicionalment, s'ha fet servir cistelles de vímet, però l'any 2005 es van canviar per unes sintètiques (a Catalunya, alguns anys abans als Països Baixos).
Una cistella des de qualsevol punt de la pista de corfbol val un punt, sempre que el llançament es faci des del quadre d'atac.
[edita] Com es juga
Els partits es divideixen en dues parts de 30 minuts, amb un descans de 15.
En atac, els quatre atacants es poden anar passant la pilota amb l'únic impediment que no poden desplaçar-se amb ella. Amb la pilota a les mans es permet pivotar. L'objectiu és aconseguir desmarcar-se per fer una cistella.
En defensa, s'ha d'impedir el llançament dels jugadors de l'equip rival. Només es poden defensar jugadors del mateix sexe, i mai en superioritat numèrica (un atacant només pot ser defensat per un defensor). No es pot treure la pilota de les mans, només es pot interceptar.
[edita] El defensat
El "defensat" és una de les posicions més característiques d'aquest esport. Un jugador pot llençar a cistella, des del quadre d'atac, sempre i quan no estigui en posició de "defensat". Un atacant està "defensat" quan té un defensor davant seu i compleix les següents condicions:
- és un defensor del mateix sexe,
- es troba a la distància d'un braç i mirant a l'atacant,
- intenta bloquejar el llançament,
- es troba més a prop del korf que de l'atacant.
[edita] Vegeu també
- Equips catalans de Corfbol
- Federació Catalana de Korfbal
- Selecció Catalana de Corfbol
- Clubs de corfbol de tot el món
- Campionat del món de corfbol
- Campionat d'Europa de corfbol
- Campionat d'Àsia-Oceania de corfbol
[edita] Enllaços externs
[edita] Bibliografia
- Cumellas, M. y Padró F. (1999). El korfball: coeducació i cooperació. En revista Guix, n. 252. Barcelona: Grao.
- Cumellas, M. y González, J. (2000). El korfball, un deporte ideal para practicar en los centros de enseñanza. En revista digital Lecturas: Educación Física y Deportes. http://www.efdeportes.com
- Cumellas, M. y Padró, F. (2002). El "korfball": coeducación y cooperación. En Género y educación. La escuela coeducativa. Barcelona: Grao.
- Padró, F; Arderiu, M;Cumellas, M; Guirles, M y Sánchez, M. (1999). Unidades didácticas para secundaria X. Korfball. Fútbol americano. Coeducación y cooperación. Barcelona: INDE.
