Corinebacteri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Corinebacteris
Corynebacterium glutamicum
Corynebacterium glutamicum
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Fílum: Actinobacteria
Classe: Actinobacteria
Subclasse: Actinobacteridae
Ordre: Actinomycetales
Subordre: Corynebacterineae
Família: Corynebacteriaceae
Gènere: Corynebacterium
Lehmann i Neumann 1896
Espècies

Els corinebacteris (Corynebacterium) són un gènere de bacteris, bacils grampositius, immòbils, anaerobis facultatius, pertanyents al fílum Actinobacteria. Tenen una mida aproximada de 2-6 μm de longitud i no formen espores. Són un dels gèneres més nombrosos d'actinobacteris, amb més de 50 espècies. La majoria d'elles no causen malalties i formen part de la flora sapròfita de la pell humana.[1]

Taula de continguts

Taxonomia [modifica]

El gènere Corynebacterium va ser creat per Lehmann i Neumann (1896) per ubicar taxonòmicament els bacils de la diftèria. El gènere va ser definit tot basant-se en característiques morfològiques. La denominació Corynebacterium prové del grec corönë (bastó nuós) i bacterion (bastonet). A partir d'estudis amb RNAr 16S els corinebacteris s'han agrupat en la subdivisió d'eubacteris grampositius d'alt contingut en G:C, en estreta relació filogenètica amb Arthrobacter, Mycobacterium, Nocardia i, fins i tot, amb Streptomyces.[3]

Característiques [modifica]

Les característiques més rellevants del gènere Corynebacterium van ser descrites per Collins i Cummins el 1986.[4] Es tracta de bacils grampositius, catalasapositius, no esporulats, sense motilitat, de forma recta o lleugerament corbada.[5] Són aerobis o anaerobis facultatius, quimioorganòtrofs, amb un contingut en G:C genòmic entre 51-65%; tenen una mida d'entre 2-6 micròmetres de longitud i 0,5 micròmetres de diàmetre, sovint amb la típica forma de V (també s'anomena "forma de lletres xineses"), tot i que també apareixen formes el·lipsoïdals. El pleomorfisme del seu cicle vital s'observa en formes bacil·lars de longituds diverses i freqüents engruiximents en els extrems, que estan influïts d'una manera molt marcada per les condicions del cultiu.[6]

Paret cel·lular [modifica]

La paret cel·lular és molt característica, ja que presenta un predomini d'àcid mesodiaminopimèlic en el tetrapèptid de la mureïna.[5][1] També hi ha un alta concentració d'arabinosa-galactà, un heteropolisacàrid essencial, així com àcids corinemicòlics (àcids micòlics de 22 a 36 àtoms de carboni); estan units entre si per enllaços disacàrids específics denominats des del punt de vista bioquímic, L-Rhap-(1 → 4) - D-GlcNAc-fosfat. Això forma un complex comú en els corinebacteris, el micolil-AG-peptidoglicà (mAGP).[7]

Cultiu [modifica]

Pel que fa als requeriments nutricionals, tots ells necessiten biotina per al seu creixement i algunes soques requereixen, a més a més, tiamina i àcid p-aminobenzoic (PABA).[4] Algunes espècies de Corynebacterium tenen genomes seqüencials que varien de 2,5-3 Mbp. El bacteri creix en un brou simple, en medi de Loeffler, en agar sang i en tel·lurit potàssic (AST), formant petites colònies grisenques d'aspecte granulós, translúcides, amb centres opacs, convexes i amb vores contínues.[5] El color tendeix a ser blanc groguenc en els mitjans de cultiu de Loeffler. En AST, l'organisme pot formar colònies grises amb centres negres i vores dentades que donen l'aparença de flors (C. gravis). D'altres tenen vores contínues (C. mitis), mentre que encara d'altres tenen una morfologia amb unes vores entre contínues i dentades (C. intermedium).

Hàbitat [modifica]

Els corinebacteris estan àmpliament distribuïts a la naturalesa ja que es troben tant en el sòl i l'aigua, com en productes alimentaris, en la mucosa i també en la pell de l'home i dels animals.[5][1] Les espècies Corynebacterium bovis, C. mutissium, C. xerosi i C. hoffmani habiten a la pell de tots els éssers humans, especialment a la zona axil·lar. Quan detecten la suor, es multipliquen, donant lloc a la característica olor de les aixelles. Algunes espècies són conegudes pels seus efectes patògens en humans i altres animals. L'espècie patògena de corinebacteri més coneguda és C. diphtheriae, que adquireix la capacitat de produir la toxina diftèrica quan és lisogenitzada pel bacteriòfag beta, i inicialment, és a dir, abans de l'acció transformadora del fag, no és ni lisogènica ni toxinogènica.[8] Altres espècies patògenes per l'home són: C. amicolatum, C. striatum, C. jeikeium, C. urealyticum i C. xerosi (Oteo et al, 2001; Lagrou i et al, 1998; Boc i Martone, 1995);[9][10] totes aquestes espècies són patògenes d'especial rellevància en pacients immunodeprimits. Entre les espècies patògenes d'altres animals destaquen C. bovis i C. renale.[11]

Patogènesi [modifica]

Article principal: Diftèria
Lesió de la pell causada per Corynebacterium

Algunes de les espècies no difteroides de Corynebacterium són patògenes en determinades espècies animals, i algunes d'elles també ho són per l'home. Algunes espècies ataquen hostes saludables, mentre que altres ataquen hostes immunocompromesos. Alguns dels seus efectes inclouen: limfadenitis granulomatosa, pneumonitis, faringitis, infeccions de la pell i endocarditis. L'endocarditis causada per les espècies de Corynebacterium s'observa amb una especial freqüència en pacients amb dispositius intravasculars.[12]

En humans, les infeccions per difteroides causen diftèria, una malaltia aguda, contagiosa productora d'una pseudomembrana composta per cèl·lules epitelials mortes, leucòcits, glòbuls vermells i fibrina, que es forma al voltant de les amígdales i la faringe.[13] És una malaltia poc comuna i tendeix a afectar a persones no vacunades, especialment en nens en edat escolar, sobretot en països en desenvolupament,[14] ancians, neutropènics o pacients immunodeficients, i aquells amb dispositius prostètics com ara pròtesi valvular cardíaca, shunts o catèters. A vegades pot infectar ferides, la vulva, la conjuntiva i l'orella mitjana; també produir infeccions nosocomials dins hospitals.[15]

Els bacteris virulents i toxicogènics són lisogènics i produeixen una exotoxina formada per dues cadenes de polipèptids, produïda per acció transformadora d'un gen del pròfag β.[8]

Ús industrial [modifica]

Les espècies no patògenes de corinebacteris són utilitzades en processos industrials de gran rellevància, com la producció d'aminoàcids,[16][17] la producció de nucleòtids i altres factors nutricionals (Martín, 1989), bioconversió d'esteroides,[18] la degradació d'hidrocarburs,[19] la maduració de formatges,[20] la producció d'enzims (Khurana i col., 2000) i altres processos amb interès des del punt de vista aplicat. Algunes espècies són productores de metabòlits semblants als antibiòtics: bacteriocines del tipus corinecines-linocines,[21][22][15] agents antitumorals,[23] etc. Una de les espècies més estudiades és C. glutamicum; el terme glutamicus fa referència a la seva capacitat de produir àcid glutàmic en condicions aeròbiques,[24] usat en la indústria alimentària com a glutamat monosòdic en la producció de salsa de soja o de iogurt.

Referències [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Matthew D. Collins, Lesley Hoyles, Geoffrey Foster i Enevold Falsen. "Corynebacterium caspium sp. nov., from a Caspian seal (Phoca caspica)". Int J Syst Evol Microbiol, 54 (2004), 925-928; «Enllaç». Últim accés el 30 octubre del 2007.
  2. ↑ eMedicine.com «Trichomycosis Axillaris».
  3. ↑ Woese CR (1987). "Bacterial evolution". Microbiol Rev 51: 221–271. «Enllaç».
  4. ↑ 4,0 4,1 Collins, M. D. i Cummins, C. S. (1986). "Genus Corynebacterium Lehmann and Neumann 1896, 350AL". A Bergey's Manual of Systematic Bacteriology, vol. 2, p. 1266–1276. Editat per P. H. A. Sneath, N. S. Mair, M. E. Sharpe & J. G. Holt. Baltimore: Williams i Wilkins.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 A. F. Yassin, R. M. Kroppenstedt; W. Ludwig. "Corynebacterium glaucum sp. nov." Int J Syst Evol Microbiol, 53 (2003), 705-709; «Enllaç». Últim accés el 30 octubre del 2007.
  6. ↑ Keddie, R. M.; Cure, G. L. (1977). "The cell wall composition and distribution of free mycolic acids in named strains of coryneform bacteria and in isolates from various natural sources". J Appl Bacteriol 42, 229–252. «Enllaç».
  7. ↑ Seidel M, Alderwick LJ, Sahm H, Besra GS, Eggeling L. "Topology and mutational analysis of the single Emb arabinofuranosyltransferase of Corynebacterium glutamicum as a model of Emb proteins of Mycobacterium tuberculosis." Glycobiology, 2007 Feb;17(2):210-9. Epub 2006 Nov 6. PMID: 17088267. Disponible en la World Wide Web: «Enllaç». Últim accés el 30 octubre del 2007.
  8. ↑ 8,0 8,1 Costa JJ, Michel JL, Rappuoli R, Murphy JR. "Restriction map of corynebacteriophages beta c and beta vir and physical localization of the diphtheria tox operon". J Bacteriol, 1981 Oct;148(1):124–130. «Enllaç». Últim accés 30 octubre del 2007.
  9. ↑ Kono, M., Sasatsu, M., Aoki, T. 1983. "R plasmids in Corynebacterium xerosis strains". Antimicrob. Ag. Chemoter, 23: 506−508. «Enllaç».
  10. ↑ Pitcher, D.G. 1983. "Deoxyribonucleic acid base composition of Corynebacterium diphtheriae and corynebacteria with cell wall type IV." FEMS Microbiol. Lett., 16: 291−295. «Enllaç». Últim accés el 30 octubre del 2007.
  11. ↑ Watts i col., 2001; Hirsbrunner G et al. "Nephrectomy for chronic, unilateral suppurative pyleonephritis in cattle". Tierarztl Prax, 1996, Feb, 24(1), 17 - 21; Article online
  12. ↑ Cristóbal Leóna, Javier Ariza. "Guías para el tratamiento de las infecciones relacionadas con catéteres intravasculares de corta permanencia en adultos: conferencia de consenso SEIMC-SEMICYUC". Enferm Infecc Microbiol Clin 2004; 22: 92 - 101. «db.doyma.es».[Enllaç no actiu](castellà)
  13. ↑ MedlinePlus - Difteria. «Enllaç».
  14. ↑ Iizuka, Hideyo, Furuta, Joana Akiko, Oliveira, Edison P. Tavares de. "Diphtheria: immunity in an infant population in the city of S. Paulo, SP", Brazil". Rev. Saúde Pública [online]. 1980, vol. 14, núm. 42007-10-29], p. 462-468. «Enllaç».. ISSN 0034-8910
  15. ↑ 15,0 15,1 Kerry-Williams SM, Noble WC. "Plasmids in group JK coryneform bacteria isolated in a single hospital". J Hyg (Lond). 1986 Oct;97(2):255–263. «Enllaç».
  16. ↑ Hongo, M., Oki, T., Ogata, S. 1972. "Phage contamination and control", p. 63−83. A K. Yamada, S Kinoshita, T. Tsunoda, K. Aida (eds.). The Microbial Production of Amino Acids. John Wiley, Nova York
  17. ↑ Yamada, K., Kinoshita, S., Tsunoda, T., Aida, K. 1972. The Microbial Production of Amino Acids. Wiley, New York.
  18. ↑ Constantinides, A. 1980. "Steroid transformation at high substrate concentrations using immobilized Corynebacterium simplex cells". Biotechnol. Bioeng., 22: 119−136. «Enllaç».
  19. ↑ Cooper, D.G., Zajic, J.E., Gracey, D.E.F. 1979. "Analysis of corynomycolic acids and other fatty acids produced by Corynebacterium lepus grown on kerosene". J. Bacteriol., 137: 795−801. «Enllaç».
  20. ↑ Lee, C.W., Lucas, S., Desomazeaud, M.J. 1985. "Phenylalanine and tyrosine catabolism in some cheese coryneform bacteria". FEMS Microbiol. Lett. 26: 201−205. «Enllaç».
  21. ↑ Kerry-Williams, S.M., Noble, W.C. 1984. "Plasmid associated bacteriocin production in a JK-type coryneform bacterium". FEMS Microbiol. Lett. 25: 179−182. «Enllaç». Últim accés el 30 octubre del 2007.
  22. ↑ Suzuki, T., Honda, H., Katsumata, R. 1972. "Production of antibacterial compounds analogous to chloramphenicol by n-paraffin-grown bacteria". Agr. Biol. Chem. 36: 2223−2228. «Enllaç». Últim accés el 30 octubre del 2007.
  23. ↑ Milas, L.; Scott, M.T. 1978. "Antitumor activity of Corynebacterium parvum." Adv. Cancer Res. 26: 257−306. «Enllaç».
  24. ↑ Abe, S., Takayama, K., Kinoshita, S. 1967. "Taxonomical studies on glutamic acid-producing bacteria." J. Gen. Appl. Microbiol. 13: 279−301. [Abe, S., Takayama, K., Kinoshita, S. 1967. "Taxonomical studies on glutamic acid-producing bacteria". J. Gen. Appl. Microbiol. 13: 279−301.]

Bibliografia [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corinebacteri

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corinebacteri&oldid=11631415»