Coriolà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coriolà (llatí Cneus Marcius Coriolanus) fou un heroi llegendari romà. Els romans el fan descendent del rei Anc Marci.

Era fill de Vetúria i d'un home que va morir quan Coriolà era molt jove. Fou educat per la mare i es va convertir en un valent que destacà pel seu temperament imperiós.

Se suposa que va lluitar al llac Regillus i que hi va guanyar una corona. El seu sobrenom de Coriolà s'atribueix al fet que, durant la guerra entre els volscs i Roma, la capital dels volscs, Corioli, fou assetjada i ocupada per Caius Marcius al capdavant d'un grapat de valents que van expulsar als volscs. Per aquesta gesta rebé el títol de Coriolà.

Tot i aquesta victòria, quan fou candidat a cònsol no fou elegit i va començar a planejar la revenja. Quan una fam va assolar Roma, un príncep grec de Sicília va enviar gra, però Coriolà va demanar de no repartir-lo entre els plebeus a menys que el repartiment el fessin els tribuns; aquesta actitud li va costar la condemna i desterrament i es refugià al territori dels volscs, oferint els seus serveis contra Roma.

El rei volsc Attius Tullius aviat va declarar la guerra a Roma i va nomenar Coriolà capità general de l'exèrcit volsc. Coriolà no va defraudar-lo, va conquerir, saquejar i cremar moltes ciutats.

Quan era acampat a Fossa Cluilia, prop de Roma, els romans alarmats li van enviar delegats (cinc consulars) que li van oferir restaurar-lo en els seus drets de ciutadà romà, però va rebutjar a menys que els romans retornessin als volscs totes les terres que en algun moment els havien arrabassat i els donessin a tots la ciutadania romana; els delegats van rebutjar-ho; llavors Roma va enviar deu senadors dels més importants, després tots els pontífexs i àugurs però Coriolà no els va voler escoltar. A proposta de la matrona romana Valèria, va enviar a parlamentar la seva mare Vetúria i la seva dona Volúmnia amb els seus dos fills i les seves súpliques van fer efecte. Es va retirar de les rodalies de Roma i va viure exiliat amb els volscs fins a la seva mort. Per commemorar els fets es va erigir un temple dedicat a Fortuna Mulieris del que Valèria fou nomenada primera sacerdotessa.

Aquests fets se suposa que van passar als primers anys del segle V aC (vers el 490 aC); la fam a Roma està documentada el 470 aC i fou Hieró de Siracusa qui va enviar el gra; el 458 aC els volscs van signar un tractat amb Roma i van obtenir drets com els proposats per Coriolà. Les conquestes dels volscs foren reals i potser l'origen romà del personatge fou posterior per transferir als romans la gloria de les seves gestes. Niebuhr suposa que el nom va derivar d'haver viscut a Corioli suposadament després de ser desterrat de Roma.