Corneli I
Corneli I |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | Corneli (llatí:Cornelius) |
| Papat | març de 251–juny de 253 |
| Predecessor | Fabià I |
| Successor | Luci I |
| sant Corneli | |
|---|---|
 Altar a Sint-Michiel-en-Cornelius-en-Ghislenuskerk, a Machelen-aan-de-Leie |
|
| papa, màrtir | |
| Defunció | juny de 253 Civitavecchia (Itàlia) |
| Enterrat a | El crani a l'abadia de Kornelimünster, prop d'Aquisgrà |
| Venerat en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 16 de setembre |
| Iconografia | Com a papa, amb un corn |
| Patronatge | A Renània dels amants, del ramat i els grangers; a Catalunya: tractants de bous i bestiar de banya, banyuts |
Corneli I (251-253), venerat com a Sant Corneli, fou elegit bisbe de Roma el 4 de juny del 251 després de la fi de la persecució ordenada per l'emperador Deci.
Dins de la comunitat cristiana, el teòleg Novacià va enfrontar-se a Corneli acusant-lo de tenir una actitud massa laxa envers els pecadors. Segons Novacià, com que l'Església és una església de sants, no pot tolerar l'existència de pecadors al seu si. En un sínode celebrat el 251, les teories de Novacià foren condemnades per Corneli.
Segons un comunicat de Corneli del 253, la comunitat cristiana de Roma tenia quaranta-sis sacerdots, set diaques, set sotsdiaques, quaranta-dos acòlits, cinquanta-dos lectors, exorcistes i ostiaris, així com mil cinc-centes vídues i indigents; per tant es calcula que deuria estar formada per unes trenta mil persones.
L'emperador Trebonià Gal (251-253) va desterrar Corneli a Centum Cellae, l'actual Civitavecchia, on va morir el 253.
| Precedit per: Fabià I |
Papa 251 - 253 |
Succeït per: Luci I |
