Corpo Truppe Volontarie

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Corpo Truppe Volontarie
Una columna de tropes del CTV durant la batalla de Guadalajara.
Una columna de tropes del CTV durant la batalla de Guadalajara.
Data de lleva: 13 de desembre de 1936
Dissolució: Abril de 1939
País: Bandera del Regne d'Itàlia Regne d'Itàlia
Branca: Regio Esercito Regio Esercito
Tipus: Infanteria motoritzada
Mida: ~ 60.000
Comandants:
Oficials destacats: Mario Roatta
Ettore Bastico
Mario Berti
Gastone Gambara[1]
Guerres i batalles:
Guerres i batalles: Batalla de Guadalajara
Batalla de Santander
Ofensiva d'Aragó
Ofensiva de Llevant
Ofensiva de Catalunya

El Corpo Truppe Volontarie (Cos de Tropes Voluntàries), també conegut per les seves sigles, CTV, fou una força italiana de combat d'uns 50.000 soldats enviats per la Itàlia feixista de Benito Mussolini a Espanya, participant en la Guerra Civil Espanyola en suport al bàndol revoltat.[1]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Poc després de l'inici de la guerra, Benito Mussolini va decidir prestar als nacionalistes espanyols la seva ajuda. Al principi del conflicte, les forces nacionalistes millor preparades se situaven al Protectorat espanyol al Marroc i a les illes Canàries. La resta dels revoltats es trobaven en un primer moment en Pamplona, Saragossa, Oviedo, Salamanca, Àvila, Segòvia i Cadis. El nombre i espai territorial dels districtes militars controlats pels nacionalistes era molt limitat, comptant a més que l'Armada i la Força Aèria (FARE) havien romàs lleials al Govern republicà. En aquesta situació, el suport italià va ser fonamental, en enviar en aquests moments avions de transport que van ajudar a traslladar al gruix de l'exèrcit revoltat des del Marroc a la península.

Al mateix temps, en els ports portuguesos arribaven els subministraments italians, que eren transportats més tard per terra a Espanya. La Marina italiana també va intervenir puntualment el primer mes tractant de tallar els subministraments republicans pel Mediterrani.

Una columna de tanquetes Carro Veloce 35, liderada per una variant amb llançaflames, durant la batalla de Guadalajara.

Operacions[modifica | modifica el codi]

Les primeres operacions estrictament de combat on van participar italians fou a Mallorca l'octubre de 1936, i immediatament en els primers bombardejos aeris sobre Madrid. El cap era el Comandant en Cap de les forces, Mario Roatta, a qui al desembre van arribar uns 3.000 soldats a Cadis i al febrer de 1937, amb 44.000 soldats en sòl espanyol, la força va rebre la denominació oficial de Corpo Truppe Volontarie, organitzats en quatre divisions purament italianes i dues mixtes italo-espanyoles:

  • Divisió Littorio.
  • Divisió Dio lo Vuole.
  • Divisió Fiamme Nere.
  • Divisió Penne Nere.

L'única totalment motoritzada era la Littorio. Totes posseïen tancs, vehicles blindats i artilleria (inclosa la anti-aèria). Després de la presa de Màlaga per les tropes italianes, Mussolini va sentir la necessitat de realitzar una gran operació militar que demostrés la capacitat del seu exèrcit en el combat, convencent al bàndol nacionalista per a cooperar en una operació de gran abast en l'ofensiva general sobre Madrid. Aquesta operació es coneixeria posteriorment com la batalla de Guadalajara i fou un desastre per al Corpo Truppe Volontarie, que des d'aquest moment ja no participaria més en la direcció d'accions d'aquesta envergadura, excepte aquelles de suport al bàndol nacionalista. En finalitzar la guerra, les tropes es van retirar gairebé de manera immediata.

Baixes[modifica | modifica el codi]

Les baixes totals que van patir els italians van ser de 13.618 homes: 2.989 morts i 10.629 ferits. Tot i que van haver-hi baixes a la majoria de batalles, el gruix es concentra als enfrontaments de Guadalajara, Santander, Aragó, Llevant i Catalunya.

Concretament, al front d'Aragó hi van morir 731 homes, un 25% dels morts totals, i hi van haver 2.421 ferits, un 23% dels ferits totals. Durant l'ofensiva de Catalunya, els morts van ser 565, un 19% de tots els morts, i 2.141 ferits, un 20% de tots els ferits.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Corpo di Truppe Volontarie». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 desembre 2014].
  2. Hurtado, Víctor; Segura, Antoni; Villarroya, Joan pàg. 346

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corpo Truppe Volontarie Modifica l'enllaç a Wikidata