Corporativisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre laboral, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen a treballadors i empresaris.

A diferència del corporativisme gremial clàssic, l'actual corporativisme és una doctrina que defensa un sistema econòmic basat en la unificació, mitjançant corporacions dins de l'Estat, de totes les organitzacions sindicals: empresarials, laborals, professionals, etc. És una forma d'organització socioeconòmica per part de règims nacionalsocialistes, i que féu èmfasi en el sindicat i l'economia planificada.

El terme ha de distingir-se del que s'usa amb sentit pejoratiu per a designar qualsevol política intervencionista d'un govern dissenyada per a afavorir a les corporacions, entenent en aquest cas per «corporació» la seua altra accepció terminològica que refereix a les societats anònimes característiques dels sistemes capitalistes moderns.

Orígens del corporativisme[modifica | modifica el codi]

Els primers conceptes de corporativisme han estat rastrejats fins a les idees trobades a l'Antiga Grècia, l'Antiga Roma i religions com ara el budisme, cristianisme, confucionisme, hinduisme i l'Islam.[1]

Corporativisme de parentiu[modifica | modifica el codi]

El corporativisme de parentiu o corporativisme gregari és el basat en el parentiu o bé centrat en la identificació ètnica de grups, clans i famílies, que es protegeixen entre ells, ha estat un fenomen comú a Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i altres llocs.[1] Les societats confucionistess basades en grups, clans i famílies d'Àsia de l'Est i del Sud-est Asiàtic han estat considerades precursores del corporativisme modern.[1] Xina té forts elements de corporativisme de clan en la seva societat que involucren normes legals que regeixen les relacions familiars.[2] Les societats islàmiques sovint tenen forts clans o tribus que formen la base per a una societat corporativista basada en la comunitat.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Wiarda, Howard J. (1996). Corporatism and comparative politics . M.E. Sharpe, p. 10.
  2. Bao-er (2006). Xina's Neo-traditional Rights of the Child. Blaxland, Austràlia: Lulu.com, p. 19.