Correlador òptic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un correlador òptic és una muntatge òptic que serveix per comparar dues imatges emprant les propietats de la transformada de Fourier derivades de la utilització de lents.[1] Normalment s'utilitza per al reconeixement òptic d'imatges i objectes en òptica. Hi ha dos tipus genèrics d'arquitectura de correlador òptic, el correlador de VanderLugt o 4f, anomenat així per la longitud total del muntatge (quatre cops la distància focal de la lent utilitzada),[1] i el correlador de transformades conjuntes o JTC (Joint Transform Correlator),[2] que simplifica el muntatge però requereix realitzar un procés intermedi d'enregistrament de la primera transformada.

References[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 A. VanderLugt, Signal detection by complex spatial filtering, IEEE Transactions on Information Theory, vol. 10, 1964, pp. 139-145.
  2. C. S. Weaver and J. W. Goodman, "A Technique for Optically Convolving Two Functions," Appl. Opt. 5, 1966, pp. 1248-1249 (1966)