Correllengua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Flama del Canigó, símbol de la llengua catalana, portada a Barcelona, pel Correllengua 2007.
Pancarta de Correllengua

El Correllengua és una iniciativa popular que se celebra anualment en els territoris de parla catalana, amb l'objectiu de mostrar la vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l'ús social. Consisteix en la celebració d'activitats de caràcter lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu a diversos pobles, barris o ciutats, donant lloc a múltiples Correllengües que comparteixen, com a element cohesionador, l'anomenat "Pas de la flama" i la lectura del manifest, que cada any s'encarrega a una figura de prestigi que s'hagi significat pel seu posicionament en defensa de la llengua i la cultura. La coordinació dels actes va a càrrec de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i Joves de Mallorca per la llengua.

Història[modifica | modifica el codi]

El Correllengua s'inspira en la Korrika, una cursa reivindicativa que recorre Euskadi a favor de la llengua basca. L'any 1993, Joves de Mallorca per la Llengua va organitzar una iniciativa similar a Mallorca, en defensa del català, que va esdevenir el primer Correllengua. Actualment encara es continua celebrant, però de forma alternada amb l'Acampallengua. El 1995 es va començar a fer al País Valencià de la mà d'Acció Cultural del País Valencià, i a partir de 1996, la CAL es va fer càrrec de la seva celebració al Principat, la Catalunya Nord, Andorra, Menorca, Eivissa i la Franja de Ponent.[1]

Edició rere edició, el Correllengua ha guanyat en suport i implantació, passant de la dotzena de poblacions implicades en els primers Correllengües, a les més de 300 que hi participen actualment arreu dels Països Catalans. Al Principat, el 2010 es comptabilitzaren 131 Correllengües, mentre que el 2011 en foren 153.[2]

Objectius[modifica | modifica el codi]

El Correllengua vol aconseguir -per mitjà d'una iniciativa oberta, participativa, i popular- el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, la seva oficialització a tot el territori i el foment d'uns hàbits interpersonals de fidelitat lingüística. En la consecució d'aquests objectius es vol implicar a totes aquelles persones desconeixedores de la llengua i la cultura catalanes, siguin o no nouvingudes.

Temàtica central[modifica | modifica el codi]

Inicialment, el Correllengua s'estructurava en quatre columnes que recorrien quatre parts diferents del territori. Cada una d'elles duia el nom d'una persona de renom vinculada a la llengua i la cultura catalanes, per un període de dos anys. A partir del 2009 es tria únicament un personatge per a ser homenatjat, que esdevé la línia comuna de treball arreu dels territoris on se celebra l'esdeveniment.[3]

Any Personatge/s Notes
2002
2003
2004
2005 Avel·lí Artís-Gener «Tísner»
Jesús Moncada
Guillem d'Efak
Ovidi Montllor
2006
2007 Joan Oliver «Pere Quart»
Maria Aurèlia Capmany
Montserrat Roig
Jaume Fuster
2008
2009 Manuel de Pedrolo Amb motiu del 20è aniversari de la seva mort.
2010 Salvador Espriu En motiu del 25è aniversari de la seva mort.
2011 Joan Oliver «Pere Quart» En motiu del 25è aniversari de la seva mort. En alguns indrets també es va dedicar a Enric Valor i Manuel Sanchis i Guarner.
2012 Lluís M. Xirinacs En motiu del 5è aniversari de la seva mort.
2013 Miquel Martí i Pol En motiu del 10è aniversari de la seva mort.
2014 Maria Mercè Marçal

Autors del Manifest del Correllengua des del 2008[modifica | modifica el codi]

Any Autor/a Notes
2008 Isabel Clara Simó
2009 Víctor Alexandre
2010 Patrícia Gabancho
2011 Cesk Freixas
2012 Màrius Serra
2013 Josep Maria Terricabras
2014 Vicent Partal

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dossier del Correllengua 2011 (guia per a organitzadors)». CAL, 2011. [Consulta: 17/10/2011].
  2. «Dossier del Correllengua 2012 (guia per a organitzadors)». CAL, 2012. [Consulta: 31/01/2013].
  3. Prohom, Marc. «Autors homenatjats en les darreres edicions». L'escletxa, núm. 29, hivern 2011/2012, pàg. 10. ISSN: B-19487-03 [Consulta: 14/3/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]