Corretjola de conradís

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Corretjoles
Convolvulus arvensis.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Solanales
Família: Convolvulaceae
Gènere: Convolvulus
Espècie: C. arvensis
Nom binomial
Convolvulus arvensis
L.
Convolvulus arvensis

La corretjola, corretjola de conradís, corriola o campaneta (Convolvulus arvensis) és una planta de la família Convolvulaceae (la família del moniato) i del gènere Convolvulus.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Pràcticament té una distribució cosmopolita ja que no és gaire exigent pel que fa al clima ni les condicions del sòl. Originària d'Europa i Àsia s'ha introduït a Amèrica del Nord i del Sud. Està generalitzada a tots els Països Catalans. És una mala herba molt freqüent.[1] És una planta ruderal que creix a erms i terrenys degradats o alterats; també formant part de la vegetació espontània forestal.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Corretjoles dominants a l'estiu a Castelltallat
Convolvulus arvensis - MHNT

És una herba vivaç amb tiges i peciols volubles que s'estenen per terra o s'enfilen per qualsevol suport. Les fulles són alternes simples i amb forma de punta de llança. Les flors tenen els pètals soldats formant una campana de color blanc, rosat o amb estries d'aquests dos colors. El fruit és una càpsula arrodonida.

Danys[modifica | modifica el codi]

Ocupa molt fàcilment grans superfícies i s'enreda a les plantes debilitant-les ja que els fa la competència per la llum l'aigua i els nutrients. Quan ha crescut molt la gran massa de tiges i fulles pot dificultar o impedir la recol·lecció mecànica. La corretjola és molt susceptible a ser envaïda pel fong de l'oidi i encomanar aquesta malaltia a les plantes conreades.

Control[modifica | modifica el codi]

Amb les llaurades és difícil d'eliminar perquè encara que es talli la planta l'arrel queda dins de terra i la corretjola torna a rebrotar. Amb les tècniques de mínim conreu encara s'estén més. Els herbicides a emprar són els de tipus sistèmic que són absorbits per les fulles de la mala herba i penetren a tota la planta i així pot morir des de l'arrel.

L'eruga del borinot gris (Agris convolvuli) menja voraçment les fulles de corretjola, per això es coneix també com a borinot de les corretjoles.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corretjola de conradís Modifica l'enllaç a Wikidata