Correu Major
| Estat | Espanya  |
|---|
.jpg)
El títol de Correu Major va ser un càrrec introduït pel rei Felip I per tal d'organitzar, administrar i promoure el servei de correu en els territoris del regne de Castella i, posteriorment, amb altres regnes i nacions. A l'Imperi Espanyol aquest ofici va ser exercit entre els segles xvi i xvii, sota el regnat dels Àustries.[1][2]
Els dotze portadors d'aquest títol van ser els precursors del servei postal a Espanya, i els deu primers van pertànyer a dos grans famílies: els Tassis i els Vélez de Guevara, famílies que van arribar a controlar el monopoli postal en les seves respectives èpoques.
Francesc de Tassis, fundador del correu a Espanya[modifica]
Felip el Bell va atorgar, el 18 de gener de 1505, el càrrec de Correu Major de Castella a l'empresari d'origen llombard Francesc I de Tassis, per tal d'organitzar el transport de la correspondència entre les diferents corts de l'Imperi: Espanya, els Països Baixos, Àustria i Itàlia. Francesc de Tassis ja servia amb finalitats semblants des 1490 a la cort del rei Maximilià I del Sacre Imperi i des de 1501 al mateix Felip I als Països Baixos.
L'empresa establerta per Francesc de Tassis es basava en l'existència de correus a cavall i de "correus majors": els primers transportaven la correspondència amb un sistema de relleus entre les ciutats, els segons administraven les postes si tractaven d'establir sòlides aliances. Sobre la base d'aquest sistema, i la transmissió als seus hereus del càrrec de Correu Major, la família Tassis va desenvolupar un veritable monopoli d'aliances i rutes postals arreu d'Europa.
El Conveni Postal de 1516[modifica]
El rei Carles I manté al capdavant del negoci postal a Francesc de Tassis com Correu Major General, que es compromet en el Contracte Postal del 12 de novembre de 1516, juntament amb el seu ajudant i nebot Joan Baptista, a seguir prestant el servei postal en l'Imperi, millorar les postes, ampliar les rutes i reduir el temps usat pels relleus. Amb la mort de Francesc de Tassis un any més tard, Joan Baptista es converteix en el seu successor en l'ofici i li és concedit pel rei Carles I el càrrec de Correu Major i Mestre General de Postes .
El monopoli de la família Tassis[modifica]
Joan Baptista exerceix el càrrec pertinentment, amb l'ajuda dels seus germans Rogelio, mestre major d'hostes i postes, i Simón, hostaleria de correus. El càrrec passa posteriorment per successió familiar al seu fill Ramon de Tassis i després d'aquest a Joan de Tassis Acuña, qui va obtenir del rei Felip III el títol noble de comte de Villamediana en 1603 per la seva bona gestió i el seu suport. En el període que aquests dos últims correus majors passen en l'ofici, 66 anys, el servei postal s'enforteix i es converteix en un monopoli exclusiu de la família Tassis.
A la mort de Juan de Tassis i Acuña, el càrrec passa al seu únic fill, don Joan de Tassis y Peralta, II comte de Villamediana, poeta i conegut cortesà que era famós pels seus dots diplomàtiques i pels seus foscos embolics amorosos i intrigues palatines. Sota el regnat de Felip III, va ser bandejat dues vegades; guanyant-se novament el favor real.
La casa de Vélez de Guevara[modifica]
En morir el II comte de Villamediana el 1622 sense descendència, la família Vélez de Guevara inicia un plet per adquirir els títols d'aquest. Íñigo Vélez de Guevara y Tassis, V comte d'Oñate, es converteix en Correu Major i obté el títol de comte de Villamediana el 10 març 1623 per al seu fill Íñigo Vélez de Guevara; convertint-se aquest a la mort del seu pare, en 1644, en el VIII comte d'Oñate (els VI i VII comtes van ser els seus germans Pere i Joan, respectivament, morts amb anterioritat), III comte de Villamediana i Correu Major.
És així com la casa de Vélez de Guevara s'alça amb el monopoli del correu a Espanya des de 1623 fins que amb l'arribada dels Borbó al tron, a l'inici del segle xviii, Felip V incorpora el servei de correus a la Corona el 1706, llevant el privilegi a la família Vélez de Guevara, indemnitzant-los prèviament.
Felip V i la fi del càrrec[modifica]
Al cap de poc de posar el servei postal en mans de la Corona, Felip V es veu en la necessitat d'arrendar novament: primerament al marquès de Monte Sacro i després a Juan Francisco Goyeneche, qui el va exercir fins a 1717, any en què va ser abolit el càrrec i el servei va passar definitivament a ser administrat per la Corona.
Posició i funcions[modifica]
La tasca del Correu Major consistia a oferir un correcte i segur transport del correu mitjançant d'un sistema eficaç i sòlid de missatgers, postes i rutes repartits per tots els territoris del regne. Entre les seves tasques hi havia les d'establir noves rutes, contractar i acomiadar caps de postes i missatgers, i negociar en temps de guerra o conflictes amb els enviats dels estats enemics. Per complir aquestes tasques, el rei s'encarregava d'atorgar una considerable paga anual i una gairebé completa potestat sobre els seus subordinats.
Des del principi, en constatar el rei la importància de comptar amb un servei postal ben organitzat i eficaç, decideix posar sota el seu control directe el càrrec de Correu Major. Atorgant així la seva plena confiança a la persona portadora de l'ofici de Correu Major i donant-li llibertats i privilegis significatius. És així com el càrrec de Correu Major es converteix en un títol important i respectat dins de la cort reial, motiu pel qual els portadors es tornen personatges influents en la política de la Monarquia, arribant a involucrar-se en assumptes interns i en plets o querelles.
Amb el pas dels anys i després d'una bona organització a càrrec dels primers "correus majors", l'empresa postal es converteix en un dels monopolis més pròspers i importants en l'Europa d'aquesta època; raó per la qual els successius "correus majors" van dedicar part del seu temps no a la feina pròpiament dita, sinó en el seu paper i qualitat de cortesans de la Cort, influint en la vida política i social de l'època.
Cronologia[modifica]
| No | Període | Correu Major | Rei |
|---|---|---|---|
| 1 | 1506-1517 | Francesc I de Tassis | Felip I i Ferran II |
| 2 | 1517-1541 | Joan Baptista de Tassis | Carles I |
| 3 | 1541-1579 | Ramon de Tassis | Carles I i Felip II |
| 4 | 1579-1607 | Juan de Tassis y Acuña (I comte de Villamediana) |
Felip II i Felip III |
| 5 | 1607-1622 | Juan de Tassis y Peralta (II comte de Villamediana) |
Felip III |
| 6 | 1623-1644 | Íñigo Vélez de Guevara y Tassis (V comte d'Oñate) |
Felip IV |
| 7 | 1644-1658 | Íñigo Vélez de Guevara (VIII comte d'Oñate i III comte de Villamediana) |
ídem |
| 8 | 1658-1684 | Catalina Vélez de Guevara (IX comtessa d'Oñate i IV comtessa de Villamediana) |
Felip IV i Carles II |
| 9 | 1684-1698 | Íñigo Manuel Vélez de Guevara (X comte d'Oñate i VI comte de Villamediana) |
Carles II |
| 10 | 1698-1706 | Diego Vélez de Guevara (XI comte d'Oñate i VII comte de Villamediana) |
Carles II i Felip V |
| 1706-1717? | Interrupció del càrrec | Felip V | |
| 11 | 17? - 17? | (marquès de Sacre Monte) |
ídem |
| 12 | 17? - 1717 | Juan Francisco Goyeneche (marquès de Ugena) |
ídem |
Vegeu també[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ España; Juan de la Reguera Valdelomar. Extracto de leyes y autos de la recopilacion: Contiene las leyes y autos de los libros sexto y septimo. imprenta de la viuda é hijo de Marin, 1799, p. 133–.
- ↑ Larruga1793. 27 desembre 2011. por Don Antonio Espinosa, 1793, p. 259–.