Corriol camanegre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Corriol camanegre
Corriol camanegre fotografiat a Califòrnia.
Corriol camanegre fotografiat a Califòrnia.
Corriol picaplatges fotografiat a la badia de Coos, prop de la ciutat de Coos Bay, Oregon.
Corriol picaplatges fotografiat a la badia de Coos, prop de la ciutat de Coos Bay, Oregon.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Charadriidae
Gènere: Charadrius
Espècie: C. alexandrinus
Nom binomial
Charadrius alexandrinus
(Linnaeus, 1758)
Subespècies
Il·lustració d'un corriol camanegre (circa 1902).
Corriol camanegre fotografiat a Orissa (Índia).


El corriol camanegre, o picaplatges camanegre a les Pitiüses,[1] o tiruril·lo camanegre a Mallorca[2][3] (Charadrius alexandrinus) és un ocell estival que es pot considerar abundant als Països Catalans. És un limícola associat amb els ambients de platges marines, del gènere dels corriols (Charadrius), que forma part de la família dels caràdrids (Charadriidae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 16 cm de llargària.
  • Presenta el dors i el pili de color terrós, amb el front negre, vió ocular, bec i potes també negres, mentre que la resta del cos és de color blanc de neu; posseeix una banda del mateix color en el coll, interrompuda a la seua part central.
  • Taca alar negra.
  • Té un coll molt gruixut, que fa que quasi no s'observi una discontinuïtat entre cap i cos.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Charadrius alexandrinus -MHNT

La posta és a l'abril i el maig, i es detecten segones postes durant el mes de juny. Nidifica, en solitari o bé en reduïdes colònies, al llarg de la línia de la costa, menys en alguns indrets on, a causa de la pressió del turisme, s'ha vist obligat a traslladar el niu als camps erms de més a l'interior. Fa el niu en una petita depressió on diposita tres ous pintats que es confonen amb el medi i que són covats pels dos progenitors al llarg de 25 dies, i també tots dos s'encarreguen d'alimentar els petits, que després de 25 dies més aprenen a volar.[4] De vegades empra restes diverses dipositades a la platja per les ones a fi de camuflar els ous.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja cucs, mol·luscs, crustacis, insectes i aràcnids.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

El corriol camanegra és un ocell limícola vinculat amb les platges marines (vegeu), on nidifica per preferència, tot i que degut a la pressió humana, s'ha vist obligat en molts llocs a traslladar el niu a camps erms propers de l'interior.[4]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Cria des del sud d'Europa fins al Japó, també al Perú, a Xile, al sud dels Estats Units i al Carib. Als aiguamolls, albuferes i en general, a les zones humides dels Països Catalans és possible d'observar petits grups fins i tot a l'hivern. És relativament comú al Delta de l'Ebre, als Salats i Muntanyans de Torredembarra i a s'Albufera de Mallorca, entre altres llocs.

La seua àrea de distribució s'ha vist reduïda en les darreres dècades a causa de la destrucció del seu hàbitat natural. Així, per exemple, malgrat el seu nom anglès (Kentish Plover) ja fa temps que no cria a Kent ni a la resta de Gran Bretanya.

Costums[modifica | modifica el codi]

És freqüent en migració als Països Catalans i hi apareix durant el mes d'abril fins al final de maig. Té una gran mobilitat i es desplaça mitjançant llargues curses per les zones sorrenques o els salobrars on nidifica.

És molt característic el comportament d'aquest ocell quan se sent amenaçat: fa veure que està ferit i es mou feixugament tot arrossegant una ala, com si la tingués trencada. D'aquesta manera desvia l'atenció del possible depredador i evita que aquest trobi el niu. Aquest comportament no és exclusiu del corriol camanegre, ja que és propi de molts altres limícoles.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Picaplatges o Picaplatge a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Consell Insular d'Eivissa i Formentera.
  2. Els noms que apareixen per a aquesta espècia en la següent guia de camp són corriol camanegra i, específic pels Balears, tiruril·lo camanegra. Vegeu:
    • Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció al català i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Dibuixants no indicats. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 130.
  3. Tiruril·lo camanegra a la llista d'aus de la pàgina "Les aus [del Parc Natural] de s'Albufera de Mallorca"
  4. 4,0 4,1 Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 49. ISBN 84-315-0434-X.
  5. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 108-109. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]