Corriol gros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Corriol gros
Exemplar adult
Exemplar adult
Sieweczka.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Subclasse: Neornithes
Infraclasse: Neognathae
Superordre: Neoaves
Ordre: Charadriiformes
Família: Charadriidae
Gènere: Charadrius
Espècie: C. hiaticula
Nom binomial
Charadrius hiaticula
(Linnaeus, 1758)
Niu de corriol gros fotografiat a Alemanya.
Il·lustració de corriols grossos (circa 1905).
Cant del corriol gros

El corriol gros o picaplatges gros (Charadrius hiaticula) és un ocell de l'ordre dels caradriformes més gran que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.

Noms d'Espanya[modifica | modifica el codi]

  • Chorlitejo grande (castellà)- Txirritxo handi (basc) - Pildora de colar (gallec).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 19 cm de llargària i i 35-41 cm d'envergadura alar.
  • Pes 54 -75 grams.
  • Té de 5 - 10 anys de vida.
  • Té el cap blanc i negre, amb una taca negra que comença al bec -que és de color groc amb la punta negra- i segueix fins a darrere de l'ull.
  • Té les potes de color groc.
  • També es diferencia del corriol petit en la franja alar blanca que aquest no mostra en vol.
  • Li agrada volar en bandades.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Charadrius hiaticulaMHNT

Nia a terra a la tundra àrtica del nord d'Euràsia i d'Amèrica. L'ou és de color marró clar amb taques de diferents mides i fa 32-39,6 x 22,8-28,5 mm. Fa una o dues postes a l'any que acostumen a ésser de 4 ous que són covats per tots dos progenitors durant unes 3-4 setmanes.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja insectes, mol·luscs, crustacis, cucs i matèria vegetal.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a tota la costa atlàntica, i part de la mediterrània, europea i de l'Àfrica del Nord. Cria a Euràsia, Grenlàndia, nord-est de Canadà i la costa atlàntica europea fins als Països Baixos i les Illes Britàniques. Hiverna a la península Ibèrica (sobretot a Andalusia i a la costa de la Mar Cantàbrica). També n'hi ha a les Canàries.

Al Principat de Catalunya i a les Balears només el veiem a vegades, a la costa, en migració. Se'n poden trobar alguns que hivernen a les platges, maresmes o llocs semblants del Delta de l'Ebre i, molt de tant en tant, en marges de rius.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 50. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]