Corrupció urbanística
La corrupció urbanística és aquella forma de corrupció que opera mitjançant la comissió de delictes contra l'ordenació del territori o d'infraccions urbanístiques administratives, o bé mitjançant l'alteració maliciosa del planejament urbanístic o l'incompliment de les condicions legals per a la seva execució.
Supòsits i exemples concrets[modifica]
Són supòsits d'aquestes pràctiques:
- Un alcalde que accepta un suborn o exigeix una dàdiva a canvi d'una reclassificació de sòl.
- Un alcalde que incompleix un pla general perquè considera que concedir llicència per a un macroprojecte hoteler o d'oci generarà ocupació en la zona.
- Un alcalde que afavoreix empreses mitjançant l'ús parcial d'informació relativa a la publicació de concursos i subhastes.
- Qualsevol càrrec polític que actui de forma que en l'elaboració de normes o adopció de decisions favoreixi grups que hagin finançat el seu partit.
- Qualsevol autoritat o funcionari que abusi del seu càrrec per obtenir descomptes, regals o avantatges.
Com a exemples concrets es poden citar el cas Andratx i el cas Pla Territorial a Mallorca.
Condicions que afavoreixen la corrupció urbanística[modifica]
Seguint l'estudi dels professors Ripollés i Gómez-Cépedes per als casos de la Costa del Sol de Màlaga,[1] en principi aplicables a altres indrets, la corrupció urbanística vendria afavorida per:
- Bones oportunitats de negoci en l'activitat immobiliària.
- Presència d'importants activitats de delinqüència organitzada, estiguin relacionades o no amb l'activitat urbanística.
- Abundosa arribada de capitals de dubtosa procedència.
- Ràpid creixement de la població, intens assentament de població estrangera i abundant presència de població transeünt.
- Insuficiències financeres municipals.
Conseqüències de la corrupció urbanística[modifica]
S'han assenyalat[2] els següents efectes de la corrupció urbanística:
- El deteriorament del sistema democràtic i la pèrdua de credibilitat de les institucions.
- La forta despesa pública a què obliga, ja sigui per fer front als costs de les dotacions bàsiques de les construccions que es legalitzin, o per eliminar les edificacions il·legals.
- El deteriorament del medi ambient, especialment per les actuacions desenvolupades en zones protegides.
- L'impuls d'un model d'ordenació territorial insostenible, que es basa en una urbanització difusa que genera contaminació (atmosfèrica i acústica) i una pèrdua de la qualitat de vida.[3]
- L'abandonament de les pràctiques agràries sostenibles en benefici de l'especulació urbanística dels terrenys.
Bibliografia[modifica]
- ALCARAZ RAMOS, M. et al. El Estado de Derecho Frente a la Corrupción Urbanística. Madrid: La Ley, 2007. ISBN 978-84-9725-860-9.
- MENÉNDEZ REXACH, A. Urbanismo y Corrupción. Anuario de la Facultad de Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid, núm. 12. Madrid: BOE, 2008. ISSN 1575-8427.
Notes[modifica]
- ↑ DÍEZ RIPOLLÉS, José Luis i GÓMEZ-CÉSPEDES, Alejandra. "La corrupción urbanística: Estrategias de análisis" Arxivat 2010-07-15 a Wayback Machine.. Revista española de investigación criminológica, núm. 6 [2008].
- ↑ DD.AA. Urbanismo y democracia. Alternativas para evitar la corrupción, vol. I[Enllaç no actiu]. Madrid: Fundación Alternativas, 2007. ISBN 978-84-96653-62-7
- ↑ Informe del Parlamento Europeo sobre el impacto de la urbanización intensiva en España (INI/2008/2248), 26 de març de 2009.
Enllaços externs[modifica]
- Observatorio de la corrupción y el fraude fiscal
- Urbanismo patas arriba, blog sobre especulació urbanística a Espanya.