Cort Suprema de la República de Turquia

El Tribunal de Cassació, també anomenat Cort Suprema d'Apel·lacions de Turquia (en turc Yargıtay o bé amb el seu nom complert, Cort Suprema de la República de Turquia (en turc, Türkiye Cumhuriyet Yargıtay Başkanlığı) que fou fundada en 1868, és el tribunal de darrera instància de revisió dels veredictes dictats per jutats del penal i del civil a Turquia.

Història

The institution of the court of appeals was Divan in the Ottoman Empire until the 19th century. The first modern court of appeals (Divan-ı Ahkam-ı Adliye) which was the first form of today's Yargıtay was established during the reign of Abdülaziz on 6 March 1868. There are different view on the date of foundation. Some jurists hold that 6 March 1868 is the founding date when the Padishah announced his will and others hold that 1 April 1868, when the statute of the court was passed is the founding date. Its first president was Ahmet Cevdet Pasha, the governor of Aleppo. The high court was composed of members from Muslim and non-Muslim communities in a ratio of two thirds and one third respectively. The name "Divan-ı Ahkam-ı Adliye" was changed June 18, 1879 to "Mahkeme-i Temyiz" (Appeal Court) by an act on foundation of courts.

La institució del jutjat d'appeals era Divan en l'Imperi Otomà fins al 19è segle. El primer jutjat modern d'apel·lacions (Divan- Ahkam- Adliye) que era la primera forma de d'avui Yargtay era establert durant el regnat d'Abdülâziz 6 de març de 1868. Hi ha vista diferent sobre la data de fundació. Alguns juristes sostenen que 6 de març 1868 és la data que funda quan anunciaven els Padixah la seva voluntat i s'aguanten altres que 1 d'abril de 1868, quan s'aprovava l'estatut del jutjat és la data que funda. El seu primer president era Ahmed Jevdet Paixà, el governador d'Alep. El tribunal suprem componia de membres des de comunitats Musulmanes i no MUSULMANES en una proporció de dos terços i un terç respectivament. El nom "Divan- Ahkam- Adliye" es canviava 18 de juny, 1879 a "Mahkeme-i Temyiz" (Jutjat d'Apel·lació) per un acte en fundació de jutjats.

During the Turkish War of Independence, "Mahkeme-i Temyiz" transferred its case files to a Temporary Committee of Appeals (Muvakkat Temyiz Heyeti), which was formed on June 7, 1920 in Sivas by the government that replaced the government in İstanbul upon the dissolution of the Ottoman Empire. On 7 June 1920 the Grand National Assembly of Turkey passed a law that established four chambers for appeal cases referring to civil, criminal, religious justice and one for petitions. The Court of Cassation in Istanbul continued to exist. When Istanbul came under the reign of the national government on 4 November 1922 the court were united by transferring the files from Istanbul to Sivas. The Temporary Committee of Appeals moved from Sivas to Eskişehir on November 14, 1923 due to better transportation potential. At the same time, the committee's name was changed to Court of Appeals (Temyiz Mahkemesi).

Durant la Guerra d'Independència Turca, "Mahkeme-i Temyiz" transferia els seus arxius de cas a un Comitè Provisional d'Apel·lacions (Muvakkat Temyiz Heyeti), quin es formava en 7 de juny, 1920 en Sivas prop del govern que reemplaçava el govern en stanbul a la dissolució de l'Imperi Otomà. 7 de juny de 1920 la Gran Assemblea Nacional de Turquia aprovava una llei que establia quatre cambres per a casos d'apel·lació que es referien a justícia civil, criminal, religiosa i un per a peticions. El Jutjat de Cassació a Istanbul continuava existint. Quan Istanbul venia sota el regnat del govern nacional 4 de novembre de 1922 el jutjat s'unia transferint els arxius d'Istanbul a Sivas. El Comitè Provisional d'Apel·lacions passava de Sivas a Eskişehir en 14 de novembre, 1923 a causa de millor potencial de transport. Alhora, el nom del comitè es convertia en Jutjat d'Apel·lacions (Temyiz Mahkemesi).

In 1935, the Supreme Court of Appeals moved to its new building in Ankara, which was built by the renowned Austrian architect Clemens Holzmeister. On January 10, 1945, the name of the "Court of Appeals" was changed to "Court of Cassation" (Yargıtay). The latest act (Law 2797) related to the Court of Cassation is from February 4, 1983.

El 1935, la Cort Suprema d'Apel·lacions passava al seu edifici nou a Ankara, que era construït per l'arquitecte Austríac cèlebre Clemens Holzmeister. El 10 de gener, de 1945, el nom del "Jutjat d'Apel·lacions" es convertia en "Jutjat de Cassació" (Yargtay). L'últim acte (Llei 2797) explicat al Jutjat de Cassació és des del 4 de febrer, de 1983.

Administració

The Court is divided into 30 chambers according to their particular specialized field. There are 20 civil chambers, 10 penal chambers. Until 2001 there were 21 civil and 11 criminal chambers. A chamber has five members, one of which is president of the chamber. Judgments are taken by majority. One elected judge by the all judges of the Court of Cassation presides over the entire Court as general President. All presidents and judge-members of civil chambers form the General Civil Assembly, and all presidents and judge-members of criminal chambers constitute General Criminal Assembly (tr: Yargıtay Ceza Genel Kurulu). The General Assemblies decide on cases, if the lower court does not comply with the chamber's decision, persisting in its own decision and on cases that the Chief Prosecutor at the Court of Cassation has appealed. There are 250 high judges, 32 heads of chamber and 440 rapporteur-judges whose duty is to carry out preliminary preparation and to explain case-file to the judge-members of this Court and 144 prosecutors working at the Court of Cassation. In the civil chambers, average case-file number which come to these chambers annually is 261,716 and duration of handling the case-file changes from two months to three months. In the criminal chambers, 139,025 case-files are concluded on the average annually.

El Jutjat es divideix en 30 cambres segons el seu camp especialitzat particular. Hi ha 20 cambres civils, 10 cambres penals. Fins a 2001 n'hi havia 21 civil i 11 cambres criminals. Una cambra té cinc membres, un dels quals és president de la cambra. Els judicis es prenen per majoria. Un elegia jutge pel completament jutges del Jutjat de Cassació presideix sobre el Jutjat sencer com President general. Tots els presidents i els membres de jutges de cambres civils formen el General Civil Assembly, i tots els presidents i els membres de jutges de cambres criminals constitueixen Criminal Assembly General (tr: Yargtay Ceza Genel Kurulu ). Les Assemblees Generals es decideixen per casos, si el jutjat més baix no compleix la decisió de la cambra, persistint en la seva pròpia decisió i en casos que el Demandant Principal al Jutjat de Cassació hagi apel·lat. Hi ha 250 jutges alts, 32 caps de cambra i 440 rapporteur-judges l'obligació del qual ha de fer preparació preliminar i explicar arxiu de cas als membres de jutges d'aquest Jutjat i 144 demandants que treballen en el Jutjat de Cassació. A les cambres civils, faci una mitjana de número d'arxiu de cas que vénen a aquestes cambres anualment és 261,716 i la duració de manejar l'arxiu de cas canvia des de dos mesos fins a tres mesos. A les cambres criminals, 139 arxius de cas de,025 s'acaben de mitjana anualment.

The High Court of Appeals is administered by the following judges (as of October 2006):

L'High Court d'Apel·lacions és administrat pels jutges següents (a partir d'octubre de 2006):

• Nazım Kaynak, First President

• Nazim Kaynak, Primer President
• Hasan Erbil, Chief Public Prosecutor

• Hasan Erbil, Fiscal Principal
• İhsan Akçin, Deputy First President

• Hsan akçin, Suplent First President
• Erdal Şanlı, Deputy First President

• Erdal Anli, Suplent First President
• Aydın Boşgelmez, Secretary General

• Aydin Bogelmez, Secretary General

Reformes

As recorded in the European Commission 2005 report: “The Law Establishing the Intermediate Courts of Appeal came into force on 1 June 2005. The establishment of the Courts of Appeal will substantially reduce the case load of

Com enregistrat en la Comissió Europea informen 2005: "La Llei Que Establia els Tribunals d'Apel·lació Intermedis entrava a força 1 de juny de 2005. L'establiment dels Tribunals d'Apel·lació reduirà substancialment la càrrega de cas de the Court of Cassation and enable it to concentrate on its function of providing guidance to lower courts on points of law of general public importance. The Law provides that the Courts are to be established within two years of its entry into force.” The progress report of the European Commission on Turkey dated 9 November 2010 stated: "The regional courts of appeal are not operational yet. By law, they should have been in operation by June 2007."

el Jutjat de Cassació i el permet concentrar-se en la seva funció de consell que proporciona per abaixar jutjats en punts de llei d'importància pública general. La Llei estipula que els Jutjats s'han d'establir dins de dos anys de la seva entrada en vigor." L'informe de progrés de la Comissió Europea a Turquia datava 9 de novembre de 2010 manifestat: "Les audiències territorials d'apel·lació no són operacional encara. Per llei, haurien d'haver estat en funcionament abans de juny 2007.".

In the country report 2009 Human Rights Watch wrote: "Decisions of Turkey’s Court of Cassation continued to flout international human rights law and the case law of the European Court of Human Rights, and demonstrate that the judiciary remains a site of institutionalized resistance to reform." The organization criticized a March 2008 precedent decision by the General Penal Board of the Court of Cassation, ruling that individuals joining demonstrations where the PKK had called for public participation were to be charged with “membership” in the PKK for “committing a crime in the name of the organization.” In a report of 17 June 2010 Amnesty International called for an end of prosecution of children under anti-terrorism legislation. The organization stated, "Thousands of children in Turkey, some as young as 12, have been prosecuted under anti-terrorism legislation, solely for their alleged participation in demonstrations considered by the government to be in support of terrorism. Prosecutions are often based on insubstantive evidence or statements taken from the children under pressure. The anti-terrorism legislation that the children are prosecuted under is vague and overly broad in its wording and unfair in its application by judges and prosecutors." On 19 November 2010 Amnesty International referred to legal changes regarding trials of minors: "The Turkish government amended the law to prevent the prosecution of child demonstrators under anti-terrorism legislation solely for their alleged participation in demonstrations. Under these amendments, all children previously convicted under the Anti-Terror Law will have their convictions quashed and all children prosecuted under other laws will be tried in Children’s Courts rather than adult Special Heavy Penal Courts."

A l'informe de país 2009 Els Drets HUMANS MIREN escrivia: "Les Decisions del Jutjat de Turquia de Cassation continuaven desobeint llei de drets humans internacional i la jurisprudència de l'European Court of Human Rights, i demostrant que la magistratura roman un lloc de resistència institucionalitzada per reformar-se." L'organització criticava un març de 2008 decisió de precedent pel General Penal Board del Jutjat de Cassació, governant que individus unint demostracions per on el Pkk havia anomenat la participació pública era ser acusat de l'"afiliació" al Pkk per "cometre un delicte en nom de l'organització." En un informe de 17 de juny 2010 Amnistien Internacional anomenat per un final de processament de nens sota legislació antiterrorisme. L'organització manifestava, "Milers de nens a Turquia, aproximadament tan jove com 12, haver estat processat sota legislació antiterrorisme, només per a la seva participació presumpta en demostracions considerades pel govern per ser en suport de terrorisme. Els processaments es basen sovint en evidència d'insubstantive o declaracions agafades dels nens sota pressió. La legislació antiterrorisme sota la qual els nens es processen és imprecisa i massa ampla en la seva formulació i injust en la seva aplicació per jutges i demandants." 19 de novembre 2010 Amnistien Internacional enviat a canvis legals quant a judicis de menors: "El govern turc esmenava la llei per evitar el processament de manifestants infantils sota legislació antiterrorisme només per a la seva participació presumpta en demostracions. Sota aquestes esmenes, tots els nens prèviament declarats culpables sota la Llei Antiterror faran que es rebutgin les seves conviccions i tots els nens processats sota uns altres drets es provaran als Jutjats de Nens més que els Jutjats Penals Pesats Especials adults.".

These and other criticisms led to further reforms. On 1 March 2011 the Law Library of Congress reported: "Turkey's Parliament passed a controversial judicial reform bill on February 9, 2011. Under the Law on the Amendment of Certain Laws, the highest level of the judiciary will be restructured. The Court of Appeals (Court of Cassation, Yargıtay, the highest court for civil and criminal cases) will have the number of its chambers increased to 38 from 32, and the Council of State (or Supreme Administrative Court, Danıştay, the country's highest administrative court) will have 15 divisions instead of the current 13.

Aquests i unes altres crítiques portaven a promoure reformes. 1 de març de 2011 la Biblioteca De Llei Of CONGRESS es declarava: "El Parlament de Turquia passava 9 de febrer, 2011 a un compte de reforma judicial controvertit. Sota la Llei sobre l'Esmena de Certs Drets, el nivell més alt de la magistratura es reestructurarà. El Jutjat d'Apel·lacions (Jutjat de Cassació, Yargtay, el jutjat més alt per a casos civils i criminals) tindrà el nombre de les seves cambres augmentat a 38 des de 32, i el Consell d'Estat (o Jutjat Administratiu Suprem, Dantay, el tribunal administratiu més alt del país) tindrà 15 divisions en comptes del corrent 13.

In signing the bill into law on February 14, Turkish President Abdullah Gul remarked that had he not approved it, "200,000 cases could have faced the statute of limitations."

Signant el compte a llei el 14 de febrer, el President Turc Abdullah Gul remarcava allò no l'havia aprovat, "200 casos de,000 es podrien haver encarat amb l'estatut de limitacions.".

Enllaços externs

• Web oficial (turc) (anglès)