Corts Catalanes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, han estat considerades des d'antic pels historiadors el model per excel·lència del parlament medieval. Altrament però, tot i que les Corts Catalanes provenen de les tradició de les assemblees de Pau i Treva de Déu iniciades el 1021, les primeres corts de la història d'Europa són les que organitzà el rei Alfons IX, les Corts de Lleó de 1188. Convocades cinquanta anys abans que les corts angleses, i posteriors a les Corts d'Aragó de 1162,[1] són considerades les primeres corts de tota Europa amb participació popular efectiva després de la caiguda de l'Imperi Romà.[2]

Composició de les Corts[modifica | modifica el codi]

Les componien el Rei i els anomenats tres braços de corts: L'eclesiàstic, el militar o noble, i el reial o de les viles. El rei convocava i obria les Corts amb un discurs o «Proposició reial».[3] La legislació es promulgava basant-se en l'acord entre el rei i els braços de cort, els quals podien reunir-se per separat o conjuntament.

Lleis: Les Constitucions generals de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Les legislacions que es promulgaven basant-se en l'acord entre el rei i els braços (dret paccionat) s'anomenaven «constitucions generals de Catalunya», qualificatiu que agrupava a les constitucions, els capítols de cort i els actes de cort:

  • Constitució: llei proposada pel rei, i que necessitava de l'aprovació dels Braços de Corts.
  • Capítol de cort: llei proposada pels Braços, i que necessitava de l'aprovació del rei.
  • Acte de cort: un acte pactat, o dut a terme, amb l'aprovació dels braços.

Finalitzades les corts, els seus acords tenien força de llei, en el sentit de contracte que el rei no podia revocar, i eren publicades i editades.

Història[modifica | modifica el codi]

Constitucions i altres drets de Catalunya. Compilació de les Corts de Montsó, de l'any 1585.

Antecedents. Les assemblees de Pau i Treva de Déu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Pau i Treva de Déu

Els antecedents de les Corts Reials Catalanes cal situar-los en la Cort Comtal (vers l'any 1000) i en aquelles assemblees de Pau i Treva que des del 1021 es reunien per deliberar i pactar la interrupció de les guerres i els actes de violència. L'any 1192 el braç popular participà per primer cop a l'assemblea de Pau i Treva.

Assemblees i corts de Jaume I[modifica | modifica el codi]

El 1214 se celebrà una assemblea convocada pel legat pontifici, el cardenal Pere de Benevent, al castell de la Suda de Lleida que responia a la necessitat d'arranjar la confusa situació del país després de la mort del rei Pere el Catòlic a la batalla de Muret. L'infant Jaume I, de 6 anys, hi féu el seu jurament davant dels prelats i magnats de la cúria reial, dels representants de les ciutats i de les vil·les. Durant el regnat de Jaume I (1218-1276) es reunien assemblees convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'època, però sense caràcter legislatiu.

Corts Generals d'Aragó[modifica | modifica el codi]

Les Corts Generals d'Aragó eren corts conjuntes de les Corts d'Aragó, de València i del Principat. El Regne de Mallorca no convocava Corts i enviava els seus representants a les Corts del Principat. Com que no es podien convocar fora del Principat ni fora d'Aragó, normalment se celebraven a Montsó o a Fraga, localitats situades a la frontera d'ambdós territoris.

Naixement de les Corts Catalanes. Pere el Gran[modifica | modifica el codi]

Fou durant el regnat de Pere el Gran (1276-1285) que les Corts Reials Catalanes prengueren la forma institucional. Les primeres Corts catalanes foren les que se celebraren a Barcelona l'any 1283. En aquesta cort el rei s'obligava a celebrar General Cort anualment, amb la participació representativa per tractar del bon estat i reformació de la terra. El mateix rei establí que:

« «. . .si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut a Catalunya,
els sotmetrem a l'aprovació i consentiment dels Prelats, dels Barons, dels Cavallers i dels Ciutadans...».(lib. 1.tit.15.const.1.pag.43)
»

Diputació del General[modifica | modifica el codi]

A les Corts de Montsó (1289), és designada una Diputació del General com a diputació permanent per recaptar el "servei" o tribut que els braços concedien al rei a petició seva; aquesta diputació permanent esdevindria el 1359 la Diputació del General, el reglament de la qual fou utilitzat per crear el 1418 la Generalitat Valenciana. Les Corts Generals de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Penedès i Cervera durant el regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387), estigueren caracteritzades per la Guerra contra Castella. Les grans despeses per la corona van motivar que les Corts designessin dotze diputats amb atribucions ja executives en matèria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359).

Enfrontament amb l'absolutisme[modifica | modifica el codi]

Durant el període dels Àustries, les Corts foren cada vegada menys cops convocades, donat que era un fre al poder absolut reial. Per això la Generalitat, com a òrgan encarregat de vetllar pel compliment de les Constitucions de Catalunya, va anar prenent més protagonisme i força.

Abolició[modifica | modifica el codi]

Les darreres Corts Generals les va celebrar l'arxiduc Carles a Barcelona el 1705-1706. Amb els Decrets de Nova Planta, més que abolir-se, es va escapçar i anul·lar la seva eficàcia:

« 2. [En castellà] He resuelto, que en el referido Principado, se forme una Audiencia, en la qual presidais Vos el Governador, Captan General, ò Comandante General de mis Armas, que aí huviere, de manera que los Despachos, despues de empezar con mi dictado, prosigan en su nombre; el qual Capitan General, ò Comandante, ha de tener solamente voto en las cosas de govierno, y esto hallandose presente en la Audiencia, devienvdo en Nominaciones de Oficiios y cosas graves, el Regente avisarle un dia antes de lo que se ha de tratar, con papel firmado de su mano, ò de palabra, con el Escrivano principal de la Audiencia. Y si el negocio pidiere pronta deliberacion, se avaisará con más anticipación. »
« 2. [Traducció al català] He resolt, que en el referit Principat, es formi una Audiència, en què presidiu vós el Governador, Capità General, o Comandant General de les Armes, que allà hi hagués, de manera que els Despatxos, després de començar amb el meu dictat, prossegueixin en nom seu, el qual Capità General, o Comandant, ha de tenir només vot en els afers de govern, i trobant-se present això a l'Audiència, devent en Nominacions d'Oficis i coses greus, el Regent avisar-lo un dia abans del que s'hi ha de tractar, amb paper signat de la seva mà, o de paraula, amb l'Escrivà principal de l'Audiència. I si el negoci demanés una deliberació aviat, s'avisarà amb més antelació. »

A partir d'aleshores els síndics (procuradores a Castella) van ser convocats a les Corts de Castella, un òrgan consultiu al qual el rei concedia privilegis o furs, i que a diferència de les Corts de la Corona d'Aragó no eren un òrgan normatiu. Posteriorment s'ha apel·lat als drets històrics per recuperar les institucions.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Post, Gaines. Studies in Medieval Legal Thought: Public Law And the State, 1100-1322 (en anglès). The Lawbook Exchange, 1964, p.71. ISBN 1584776927. 
  2. Keane, John. The Life and Death of Democracy (en anglès). W. W. Norton & Company, 2009. ISBN 0393058352. 
  3. Coll i Alentorn, Miquel: Història, Volum 2

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]