Corts de Barcelona (1599)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCorts de Barcelona
Map
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 37″ E / 41.3825°N,2.1769°E / 41.3825; 2.1769
TipusCorts Catalanes Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatPrincipat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603

Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó. Era President de la Generalitat en Jaume Cordelles i Oms. Eren les primeres Corts de Felip II i venien precedides pels incidents dels anys 1590, en temps de Felip I, en què els enfrontaments entre la Generalitat i el virrei Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós varen acabar amb la persecució i exili del diputat militar Joan Granollacs i Pons, amb una pràctica suspensió de la Constitució de l'Observança i amb una intervenció reial del procés d'insaculació. El nou rei va venir a Barcelona amb la intenció de millorar les relacions, però apareixen punts històricament conflictius sobre els que no es va arribar a cap acord i, finalment, les Corts es varen tancar en fals. Així, mentre que el rei va acceptar la regulació de la Inquisició -reclamada feia més d'un segle- i la concessió de galeres per defensar la costa, no va haver-hi acord per a apujar el salari als jutges de la reial audiència, ni sobre el dret del cavallers a portar armes.[1]

Els acords[modifica]

El secretari de les corts fou Pere Franquesa i Esteve. S'acordà la creació d'un nou impost, el dret de galeres, a fi de recaptar finançament per a la construcció específica de vaixells de guerra.[2] S'aplicava sobre diversos productes com naips, cuirs i mercaderies estipulades als capítols de concessió. Per contra va quedar en suspens la intenció de cobrar el quint, cinquena part dels ingressos dels municipis, tot i que a partir del 1611 amb el nou virrei es començarà a cobrar l'impost.

S'acordà que la Diputació armés dues galeres per defensar les costes catalanes (però aviat es va trobar que la Capitania General les utilitzava per al transport de tropes a Itàlia i van acabar quedant preses a mans dels algerians).[3]

Es considerà[4] l'afer de l'assassinat de l'escuder Marc-Antoni Forner, occit al castell de Salses pel prior Hernando de Toledo, lloctinent del capità general de Catalunya. Per la renúncia del seu nebot Honorat Riu i Tord a tota reclamació, les corts votaren una concessió de 800 lliures per a misses i la petició al rei d'un títol de noblesa per a Riu.

En el terreny jurídic:

  • Es va acordar donar preferència als doctors i batxillers que haguessin donat classe o residit almenys sis anys a la Universitat de Lleida a l'hora d'optar per una plaça al Consell Reial i altres oficis.[5]
  • Es va posar als notaris l'obligatorietat de conèixer a les persones que fessin de testimoni i a no donar per vàlids els actes que no tinguessin la solemnitat precisa.[6]
  • S'estableix de forma clara un criteri de prelació de la legislació: - Drets locals, escrits o no - Dret territorial (Usatges, Constitucions i Capítols) - Dret Canònic - Dret Civil (entenent aquí el Dret Comú)
  • A presentació d'un greuge de Joan Granollacs, perseguit el 1590 i ara perdonat, es va declarar la immunitat dels diputats en actuacions relatives a la Generalitat.

Però probablement el contingut de major importància, tot i que no es va aplicar com ja havia passat amb la Constitució de l'Observança, va ser la declaració de protecció de la legalitat vigent aprovada en Corts:

« Per quant les Constitucions de Catalunya, capítols i actes de Corts, no es poden fer sinó en Corts Generals, i sigui de justícia que les coses es desfacin amb la mateixa solemnitat que són fetes, per tant estatuïm i ordenem que les Constitucions de Catalunya, Capítols i Actes de Corts, no puguin ésser revocades, alterades ni suspeses, sinó en Corts Generals, i que si es fa contrari, no tingui cap força ni valor. »
— Felip II

Final accidentat[modifica]

Acabades les Corts, Felip II va marxar sense signar les constitucions, i quan les va remetre signades, havia modificat algun capítol. En concret s'alteraven les funcions del virrei i es prohibia l'ús dels pedrenyals.[7] Aquest gest va recordar els esdeveniments similars ocorreguts al final de les Corts de Montsó anteriors i va indignar als diputats i va engegar una agra disputa entre el jurista Antoni Olibà i el virrei, Lorenzo Suárez de Figueroa y Córdoba, Duc de Feria, qui va engarjolar als que protestaven. Finalment, el rei va destituir al virrei i va posar al seu lloc un home de consens, l'arquebisbe de Tarragona, Joan Terès i Borrull.[8]

Assistents[modifica]

Felip III de Castella
Isabel Clara Eugènia d'Espanya
Albert VII d'Àustria
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Lluís de Peguera
Joan Terès i Borrull
Francesc Robuster i Sala
Pere Franquesa i Esteve

En la sessió hi atengueren les següents personalitats conegudes:[9][10][11]

Braç Reial[modifica]

President de les Corts

President del Braç Reial

Representants del Braç Reial

Braç Eclesiàstic[modifica]

President del Braç Eclesiàstic

Diputats del Braç Eclesiàstic

Braç Militar[modifica]

President del Braç Militar

Diputats del Braç Militar

Administració catalana[modifica]

Nomenaments nobiliaris[modifica]

Títol de comte

Privilegis de noble

  • d'Amat i Desfar de Gravalosa, Miquel Joan (pare de Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç)
  • d'Amat i Desfar de Gravalosa, Francesc (oncle de Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç)
  • d'Amat Olim Descar de Gravalosa i Cordelles, Elisabet
  • d'Amat Olim Ses Cases, Mariana
  • Argensola i Montrodon, Jeroni
  • Argensola i Montrodon, Francesc
  • Argensola Copons i Espès, Onofre
  • Armengol i Cardona, Jeroni
  • Armengol i Cardona, Ferran
  • Aunés i Tragó, Nuri Joan
  • Bellver i Montroig, Joan
  • Bellver i Montroig, Pere
  • Biure i Montserrat, Rafael Joan
  • Biure i Montserrat, Gaspar
  • Boixadors i Lull, Lluís
  • Calders i Gilabert, Miquel Jeroni
  • Camps i Meca, Jaume
  • Castellbell i Moliner, Josep
  • Claramunt i Cassador, Joan
  • Codina i Rossell, Pere Bernat
  • Copons i Calders, Joan Francesc
  • Copons i Malet, Felip
  • Cordelles i Oms, Alexandre (germà del 79è president de la Generalitat Jaume Cordelles i Oms)
  • Cruïlles i Terrades, Benet
  • Cruïlles i Terrades, Francesc
  • Cruïlles i Terrades, Joan
  • Descamps i Modaguer, Lluís
  • Descamps i Modaguer, Joan
  • Descatllar i Cardona, Lluís
  • Desclergues i Cortes, Jeroni[12]
  • Falcó i Soldevila, Miquel Baptista
  • Ferran i Ses Cases, Joan Antoni
  • Ferrera i Cordelles, Felip
  • Ferrera i Cordelles, Miquel
  • Ferrera i Cordelles, Josep
  • Fluvià Torrelles i Pol, Benet Joan
  • Franquesa i Esteve, Jaume Pau (germà del secretari de les Corts Pere Franquesa i Esteve)
  • Grimau i Vivers, Francesc
  • Guardiola i Terrades, Miquel Montserrat
  • Guilla i Oluja, Alemany
  • Ivorra i Olzinelles, Guillem
  • Junyent i Sapila, Francesc
  • Junyent i Erill, Gervasi
  • Lihori i Tersà, Dionís
  • Macip, Bernat
  • Mahull i Cervelló, Berenguer
  • Monsuar Arinyó i Albanell, Marc Antoni
  • Monsuar Arinyó i Albanell, Francesc
  • Montoloiu i Ros, Francesc
  • Mur, Josep
  • Olives i Terès, Epifani (nebot de l'arquebisbe de Tarragona Joan Terès i Borrull)
  • Olivó d'Alvèrnia i Sacirera, Carles
  • Olivó i Mercer de Jorba, Gaspar
  • Olmera i Cruïlles Puigpardines, Joan
  • Oluja i Meca, Galceran
  • Pons i Cerdans, Carles
  • Pons i Guilla, Guillem Raimon
  • Quarteroni, Daniel
  • de Queralt i d'Eroles, Lluís
  • de Queralt i Erill, Joan
  • Quintana, Josep
  • Reguer, Francesc
  • Robles y de León, Álvaro
  • Roger de Llúria i Oluja, Lluís
  • Roger i Vallseca, Felip
  • Sabater, Joan
  • Sacosta i Guilla, Gaspar
  • Sagarriga i Icart, Francesc
  • Saportella i Anfós, Jeroni
  • Sunyer i Roger, Guillem
  • Tamarit i Rifós, Miquel
  • Taquí i Oms, Francesc
  • Tord i Riembau, Miquel
  • Torres i Vendrell, Jeroni
  • Torres Aragó i Pelegrí, Bernardí

Privilegis de cavaller

  • Folcràs, Joan Pau
  • Fonoll, Joan Pau
  • Freixa i Caltellví, Miquel
  • Frígola i Albert, Antoni
  • Gelpí, Pere Miquel Marc
  • Gorchs, Joan Antoni
  • Graell, Gaspar
  • Janer, Martí Joan
  • Janer, Joan Gaspar
  • Jordà, Jaume
  • Jordà, Onofre Cristòfor
  • Lluch, Jeroni
  • Maduxer, Josep
  • Mitjavila, Francesc
  • Molera, Gaspar
  • Montalt, Francesc
  • Montaner, Hug
  • Montserrat i Gomar, Damià
  • Moradell i Fogasot, Pau
  • Morer de Toses, Joan
  • Mur, Josep
  • Negroto, Ambrosio
  • Negroto, Girolamo
  • Negroto, Giacomo
  • Negroto, Giovanni
  • Olives i Terès, Epifani (nebot de l'arquebisbe de Tarragona Joan Terès i Borrull)
  • Olzina i Cotxa, Gabriel
  • Olzina y Pedrolo, Miguel Francisco
  • Oms i Biure, Miquel
  • Osset i Castellví, Lluís
  • Paratge i Bellfort, Segimon
  • Polit, Agustí
  • Pons i Almar, Jeroni
  • Puiggener, Miquel
  • Ramera, Francesc
  • Riu i Tord, Honorat
  • Rolland, Michel
  • Rossell, Jeroni
  • Rubí i Coll, Rafael
  • Rubió, Jeroni
  • Sala, Jaume (nebot del bisbe de Vic, Francesc Robuster i Sala)
  • Sala i de la Martrira, Miquel
  • Saporta i Munyós, Climent
  • Saporta i Soldevila, Miquel
  • Serra, Joan Pau
  • Pere Benet Soler (Conseller en Cap)
  • Taverner i Palau, Bernat
  • Terreros, Miguel
  • Valencià, Francesc Pere
  • Vilalta, Antoni
  • Vilaseca, Pere Jaume
  • Vilella, Joan

Privilegis de ciutadans i burgesos honrats

  • Astor, Josep Francesc (nebot del vicari general de Tarragona, Antoni Joan Astor)
  • Bassols, Rafael
  • Bonanat, Josep
  • Brémond, Pierre Antoine
  • Brossa, Joan Francesc
  • Bru, Jaume
  • Cadarset, Pere
  • Camprodon i Camprodon, Antich
  • Carbonell i Trinyach, Josep
  • Llobera i Roger, Lluís
  • Llobet, Onofre
  • Manyalich, Jaume
  • Masdemunt i Janer, Rafael
  • Montalt, Pere
  • Montaner i Sabater, Felip Dimes
  • Montaner, Rafael
  • Montserrat i Gomar, Damià
  • Oliva, Rafael
  • Oriol i Montlleó, Joan Baptista
  • Palau, Joan Arnau
  • Parrinet, Pierre Jean
  • Pasqual i Alenyà Cadell, Jaume
  • Paulet, Jaume Antoni
  • Paulet i Mates, Joan Lluís
  • Pedró, Nicolau
  • Pellisser, Bernat
  • Pellisser, Francesc
  • Pi, Gaspar
  • Piferrer, Damià
  • Puig, Jaume
  • Reart, André
  • Reart, Jean François
  • Ribes, Pere
  • Riu i Ballaró, Jaume
  • Riu i Canta, Rafael
  • Rovira, Maximilià
  • Sabater, Onofre
  • Sala, Andreu
  • Serragut, Antoni
  • Serra Arnau, Jeroni
  • Solà, Bernat
  • Terrena i Maler, Gaspar
  • Torres, Rafael
  • Tria de Renuy, Joan
  • Trinyach i Oms, Antoni
  • Trinyach, Jeroni
  • Trinyach, Francesc
  • Tristany, Jaume
  • Verdet, Joan Hug
  • Vilaseca i Xammar, Galceran

Hàbits dels ordes militars

  • Gerónimo Albanell Llull Girón de Rebolledo Soler
  • Joan Boixadors Pachs Erill Burgès

Referències[modifica]

  1. ↑ Presidents, pag. 30
  2. ↑ Presidents, pag. 158
  3. ↑ El conflicte amb la monarquia hispànica, 1593-1652. Generalitat de Catalunya.
  4. ↑ Joan Capeille, Dictionnaire de biographies roussillonnaises (1914) (francès)
  5. ↑ Fernández Luzón, Antonio. La Universidad de Barcelona en el siglo XVI. pag.565.
  6. ↑ L'instrument notarial a l'època moderna (S. XVI i XVII)[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Armes de foc curta que es disparaven amb pedrenyera (pedra foguera).
  8. ↑ Antoni Vaquer Aloy. Antoni Olibè i el dret català.
  9. ↑ Morales Roca, F.J. Títulos nobiliarios otorgados por el Rey Don Felipe III de Austria en el solio de las Cortes de Barcelona de 1599, 1983. 
  10. ↑ Morales Roca, Francisco J. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713). Madrid: Hidalguía, 1983, p. 117. 
  11. ↑ Boleda i Cases, R. Joan Terès i Borrull: arquebisbe i virrei. Solsona: Publicacions de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social, 1982. 
  12. ↑ Declercq, Nico F. ‘’The Desclergues of la Villa Ducal de Montblanc‘’, cap.18: ‘’Jeroni Desclergue y Cortes (DC05) & Felipa de Montoya‘’ (2021). pag.193-278.(anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. Vol. 2. ISBN 84-412-0885-9


Anterior:
Corts de Montsó-Binèfar 		Corts Catalanes
(llista)
 Posterior:
Corts de Barcelona (1626)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corts_de_Barcelona_(1599)&oldid=31627366»