Corts de Barcelona (1705)
Les Corts de Barcelona de 1705 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III. Era President de la Generalitat en Francesc de Valls i Freixa.
En plena Guerra de Successió i després del setge de Barcelona de 1705 en que les tropes felipistes amb el virrei Francisco de Velasco al front varen capitular, el nou rei jurà les Constitucions el 7 de novembre i immediatament va convocar Corts.[1]
Les Corts es varen desenvolupar al Palau de la Generalitat de Catalunya entre el 5 de desembre de 1705 i fins el 31 de març de 1706. Va comptar amb una àmplia representació del braç reial incorporant-se onze noves poblacions.
Es van considerar nul·les les Corts de Barcelona de 1701 convocades pel rei Felip V i tots els seus acords.
Amb tot, moltes de les mesures que s'havien aprovat es van reproduir en aquestes Corts, però se'n varen aprovar unes altres:
En l'àmbit econòmic:
- S'acordà constituir una Companyia Nàutica Mercantil i Universal[2] i dotar a Barcelona de port franc, tot i l'oposició de Mataró per afectar als seus interessos.[3]
- S'amplia el nombre de vaixells per a tràfic mercantil amb Amèrica i s'eximeix del control de la Casa de la Contractació d'Índies de Sevilla.[1]
- Es va presentar un memorial per a potenciar els lligams mercantils amb "els aliats", Anglaterra i Holanda, en lloc de França, perquè amb les importacions necessàries «se logra el no salir el dinero, pues estos truecan sus géneros o mercadurías con vino aguardiente y otros géneros del Pahís»[4]
En l'àmbit polític:
- Es torna a establir el Tribunal de Contrafaccions.[1]
- Carles III es compromet a retornar el Rosselló i la Cerdanya.[1]
- Per a acabar amb el problema dels allotjaments de les tropes s'acordà que aquestes haurien de viure en casernes i no en cases particulars.[1]
- S'acorda que cap virrei podrà pende possessió del càrrec fins que el seu rei no hagués jurat les Constitucions.[1]
- Les insaculacions serien responsabilitat de la Diputació i el Consell de Cent.
- Per decissió del rei, es va forçar a "excloure a perpetuitat" la casa de Borbó dels drets successoris.[1]
Mentre es realitzaven les Corts, es va produir la conquesta de València el desembre de 1705.
La imminència de l'ofensiva de les tropes borbòniques es va materialitzar just acabades les Corts. El 3 d'abril de 1706 es tancava el setge de Barcelona.[1]
| Anterior: Corts de Barcelona (1701) |
Corts Catalanes (llista) |
Posterior: 'No es tornen a celebrar Corts Generals' |
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Agustí Alcoberro. Enciclopèdia Catalana. Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Vol. II. ISBN 84-412-0885-9., pàg. 314
- ↑ Aquesta i altres mesures de caràcter econòmic s'havien plantejat a les Corts anteriors, però varen ser rebutjades per Felip V. Amb la victòria final dels felipistes a la Guerra de Successió, aquesta companyia mai es va arribar a crear. Ref.: Fontana, Josep. Acte conmemoratiu del 11 de setembre de 1714
- ↑ Mònica González Fernández. «L’actuació de Barcelona a les Corts de 1705-1706».
- ↑ ALBAREDA,Joaquim. «Felip V i Catalunya», Manuscrits, 18 (2000), p. 30-31.
