Corts de València (1360)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les Corts de València de 1360, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 24 d'abril de 1360 per a celebrar-se el 12 de maig, amb l'objectiu de renovar l'aportació valenciana aprovada en les Corts de 1357-1358 a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

En aquestes Corts foren convocades 11 ciutats i viles del regne (València, Morella, Morvedre, Alzira, Xàtiva, Penàguila, Ademús, Castellfabib, Alpont, Xixona i Borriana); 11 membres de l'Església (els bisbes de València, Tortosa i Sogorb, els abats de Benifassà, Poblet, la Valldigna i Santa Maria del Puig, el capítol de la seu de València, els mestres de Montesa i Calatrava, i el comanador de Montalbán); i pel braç militar foren convocats 42, entre nobles, cavallers i generosos.[1]

Les Corts començaren el 12 de maig de 1360, presidides per l'infant Joan, de vuit anys, i pel comte de Dénia, per tal que el rei es trobava negociant amb els estaments en les Corts de Saragossa. Abans, al mes d'abril, el rei havia convocat parlament a València, presidit per Pere de Xèrica, per a renovar i augmentar el servei concedit en les Corts de València de 1357-1358, demanant 700 homes a cavall durant dos anys, però la proposta fou rebutjada, i el parlament clos sense cap acord. El 15 de maig l'infant demana ajuda per a la guerra, i els estaments elegeixen els tractadors per a establir les condicions i el volum de l'ajuda. El dia 21, davant la situació d'emergència en el sud del regne, els estaments concedeixen una ajuda provisional fins a arribar a un acord definitiu, de 500 genets durant dos mesos, on els mateixos estaments, mitjançant uns síndics, gestionarien la recaptació i controlarien el reclutament i el pagament de l'exèrcit mobilitzat. El 28 de maig, en altra sessió de Corts, els braços eclesiàstic i militar, conjuntament, presenten una proposta de servei de 500 homes a cavall per a dos anys, amb un repartiment tenint en compte els focs; mentre el braç reial, perjudicat per la proposta, el 30 de maig, presenta la seva pròpia proposta, consistent en prorrogar el repartiment aprovat en les Corts de 1357-1358.[2]

Davant la manca d'acord en el repartiment, a principis de juny es publica l'acord provisional del 21 de maig, amb l'elecció de síndics dels tres braços que actuen com a diputats del General, encarregats de recollir i gestionar els diners necessaris per a enviar 500 genets al sud del regne, durant 5 mesos, de l'1 de juny al 30 d'octubre. Per aquesta data les Corts són interrompudes, sense haver-hi aprovat cap fur.[3][4]

Poc abans d'acabar el termini de l'ajuda, el 24 d'octubre, el rei convoca parlament general per al 25 d'octubre, presidit per Pere de Xèrica, sols per a prorrogar l'ajuda fins a la fi de gener de 1361, si es mantenia el desacord sobre el repartiment, i si arribaven a un acord entre els braços, l'infant Joanes reprendria les Corts. Aprovada la pròrroga però sense acord en el repartiment, el rei intenta continuar les Corts, primer l'1 de novembre i després el 15 de gener de 1361, però no es pot traslladar a València, i les Corts sense cloure oficialment, no tornen a ésser convocades.[5]

Referències i notes[modifica]

  1. Romeu Alfaro, 1989, p. 41, 58 i 65.
  2. Baydal Sala, 2011, p. 753-756.
  3. Baydal Sala, 2011, p. 757.
  4. Montesa, 1863, p. 490.
  5. Baydal Sala, 2011, p. 758-759.

Bibliografia[modifica]