Corylus
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Flors masculines de l'avellaner comú a principi de la primavera
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||
Corylus és el gènere dels avellaners. Són arbres o grans arbusts caducifolis natius de les parts de clima temperat de l'hemisferi nord. Normalment es classifiquen dins la família del bedoll, Betulaceae,[1][2][3][4] però alguns botànics els classifiquen en una família separada, la Corylaceae.[5][6]
Les plantes d'aquest gènere tenen fulles simples i arrodonides amb les marges doblement serrats. La sexualitat de les flors és monoica amb aments unisexuals, els masculins de color groc pàl·lid i d'una mida de 5–12 cm de llarg i els femenins molt petits amb només un carpel vermell, d'un a 3 mm de llarg, visible. Les llavors són botànicament nous d'1–2.5 cm de llarg i 1–2 cm de diàmetres, envoltades per un involucre que segons les espècies tanca parcialment o totalment la nou.
Espècies [modifica]
Hi ha entre 14 i 18 espècies d'avellaners. Les espècies s'agrupen segons:
- Nou envoltada per un involucre tou foliós. Arbusts de moltes tiges de fins 12 m d'alt.
- Involucre curt, d'una llargada molt similar a la nou.
- Corylus americana—Avellaner americà. Est de nordamèrica.
- Corylus avellana—Avellaner comú. Europa i oest d'Àsia.
- Corylus heterophylla—Àsia.
- Corylus yunnanensis— De Yunnan. Xina sud i central.
- Involucre llarg, dues vegades la llargada de la nou o més, formant un 'bec'.
- Corylus colchica— Caucas.
- Corylus cornuta—Amèrica delNord.
- Corylus maxima— Filbert. Sud-est d'Europa i sud-oest d'Àia.
- Corylus sieboldiana—Nord d'Àsia i Japó (sinònim C. mandshurica).
- Involucre curt, d'una llargada molt similar a la nou.
- Nou envoltafa per un involucre rígid i espinós.Arbres de 20–35 m d'alt.
- Involucre moderadament espinós i amb pèls glandulars.
- Corylus chinensis—Oest de Xina.
- Corylus colurna—Avellaner turc. Sud-est d'Europa i Àsia Menor.
- Corylus fargesii—Oest de Xina.
- Corylus jacquemontii— De Jacquemont. Himàlaia.
- Corylus wangii— De Wang, Sud-oest de Xina.
- Involucre densament espinós, com l'involucre de la castanya.
- Corylus ferox—Himàlaia, Tibet i sud-oest de Xina (sinònim C. tibetica).
- Involucre moderadament espinós i amb pèls glandulars.
Hi ha diversos híbrids, per exemple Corylus × colurnoides (C. avellana × C. colurna). L'espècie fòssil més antiga confirmada és Corylus johnsonii trobada a Ferry County, Estat de Washington.[7]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corylus |
- ↑ Germplasm Resources Information Network: Corylus
- ↑ Chen, Z.-D. et al. (1999). Phylogeny and evolution of the Betulaceae as inferred from DNA sequences, morphology, and paleobotany. Amer. J. Bot. 86: 1168–1181. Available online.
- ↑ Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9.
- ↑ Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
- ↑ Bean, W. J. (1976). Trees and Shrubs Hardy in the British Isles 8th ed., vol. 1. John Murray ISBN 0-7195-1790-7.
- ↑ Erdogan, V. & Mehlenbacher, S. A. (2002). Phylogenetic analysis of hazelnut species (Corylus, Corylacae) based on morphology and phenology. Sist. Bot. Dergisi 9: 83–100.
- ↑ Pigg, K.B.; Manchester S.R. & Wehr W.C.. «Corylus, Carpinus, and Palaeocarpinus (Betulaceae) from the Middle Eocene Klondike Mountain and Allenby Formations of Northwestern North America». International Journal of Plant Sciences, vol. 164, 5, 2003, p. 807–822.
