Corynopoma riisei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Corynopoma riisei

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Ostariophysi
Ordre: Characiformes
Família: Characidae
Gènere: Corynopoma
(Gill, 1858)[1]
Espècie: C. riisei
Nom binomial
Corynopoma riisei
(Gill, 1858)[1]
Sinònims
  • Corynopoma veedonii (Gill, 1858)
  • Nematopoma searlesii (Gill, 1858)
  • Stevardia albipinnis (Gill, 1858)
  • Stevardia aliata (Eigenmann, 1914)[2]

Corynopoma riisei és una espècie de peix de la família dels caràcids i de l'ordre dels caraciformes.[3]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles poden assolir 4,8 cm de llargària total, tot i que els exemplars criats en captivitat arriben als 7.[4][5] Opercles amb prolongacions allargades que poden arribar fins a l'aleta dorsal. Presenta dimorfisme sexual: el mascle té les aletes més grans (en particular, la dorsal i l'anal) i la part inferior de l'aleta caudal allargada.[6]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a les zones de clima tropical (entre 22 °C - 28 °C de temperatura)[7] de Sud-amèrica: les conques dels rius Meta -incloent-hi Colòmbia-[8][9] i Negro,[10] i els rius costaners de l'illa de Trinitat[11][12] i del nord de Veneçuela.[8][13]

Captivitat[modifica | modifica el codi]

Accepta tota mena d'aliments, pot viure en aquaris mixtos i, pel que fa a la reproducció, cal un mascle per cada 3 o 4 femelles en un recipient de 50 litres com a mínim, amb plantes de fulles fines, a una temperatura de 24 °C aproximadament i un pH comprès entre 6,5 i 7. Durant la fresa, el mascle diposita els espermatòfors a l'altura de l'orifici sexual de la femella i queden emmagatzemats fins a la maduració dels ous i la posta (d'aquesta manera, la femella és capaç de pondre ous diverses vegades sense la presència del mascle ja que, durant cada posta, és alliberada una part dels espermatozoides). La posta dels ous, adhesius, té lloc entre les plantes de l'aquari i la incubació té una durada de 20-36 hores. És convenient retirar de manera regular les plantes dipositàries de la posta per a situar-les en un recipient de cria. Els alevins poden ésser alimentats amb nauplis d'artemies o de ciclops.[6]

Observacions[modifica | modifica el codi]

La primera importació d'aquesta espècie va tindre lloc l'any 1932 per part d'Otto Winkelmann als Estats Units.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Gill, T. N. 1858. Synopsis of the fresh water fishes of the western portion of the island of Trinidad, W. I. Annals of the Lycium of Natural History of New York v. 6 (núms. 10-13): 363-430.
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Riehl, R. i H.A. Baensch 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
  5. FishBase (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 Petrovický, Ivan, 2010?. Peces de acuario. Madrid: Tikal. Enciclopedia de la ciencia. ISBN / ISSN 9788492678303. Pàgs. 44-45.
  7. Riehl, R. i H.A. Baensch 1991.
  8. 8,0 8,1 Weitzman, S. H., 2003. Glandulocaudinae (Characins, tetras). Pàgs. 222-230. A R. E. Reis, S. O. Kullander i C. J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
  9. List of Freshwater Fishes for Colombia - FishBase (anglès)
  10. Species in Negro - FishBase (anglès)
  11. Kenny, J. S., 1995. Views from the bridge: a memoir on the freshwater fishes of Trinidad. Julian S. Kenny, Maracas, St. Joseph, Trinitat i Tobago. 98 p. Pàgs. 42 i 51.
  12. List of Freshwater Fishes for Trinidad and Tobago - FishBase (anglès)
  13. List of Freshwater Fishes for Venezuela - FishBase (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Axelrod, Herbert Richard, 1996. Exotic Tropical Fishes. T.F.H. Publications. ISBN 0876665431.
  • Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey. 941 p.
  • Eschmeyer, William N., 1990. Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0940228238.
  • Eschmeyer, William N., ed., 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. 2905. ISBN 0940228475.
  • Géry, J., 1977. Characoids of the world. T.F.H. Publications, Inc., Nova Jersey. 672 p.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey, 1997. The Diversity of Fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units). ISBN 1405124946.
  • Lima, F. C. T., L. R. Malabarba, P. A. Buckup, J. F. Pezzi da Silva, R. P. Vari, A. Harold, R. Benine, O. T. Oyakawa, C. S. Pavanelli, N. A. Menezes, C. A. S. Lucena, M. C. S. L. Malabarba, Z. M. S. Lucena, R. E. Reis, F. Langeani, L. Cassati i V. A. Bertaco, 2003. Genera Incertae sedis in Characidae. P. 106-168. A: R. E. Reis, S. O. Kullander i C. J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
  • Mills, D. i G. Vevers, 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey. 208 p.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000. ISBN 0130112828.
  • Nelson, J. S., 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0471250317.
  • Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, [1991]. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p. Pàg. 52.
  • Wheeler, A., 1985. The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. ISBN 0356107159.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]