Cos General de Policia
Cuerpo General de Policía
| |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | policia  | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Cos de Vigilància | ||||
| Creació | 8 de març de 1941 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 4 de desembre de 1978 | ||||
| Reemplaçat per | Cos Superior de Policia | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit |  Espanya | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Empleats | 8.200[1] | ||||
| Depèn de | Direcció General de Seguretat | ||||
| Format per | |||||
| Part de | Policia | ||||
El Cos General de Policia (CGP) va ser una institució armada espanyola que va existir durant el Règim franquista, encarregada de la recerca dels crims, homicidis i tasques de repressió política. La seva tasca no ha de confondre's amb les funcions de la Policia Armada, la qual s'encarregava del manteniment de l'ordre públic.
Història[modifica]
En finalitzar la Guerra Civil Espanyola en 1939, es reconstrueixen els antics cossos policials que havien quedat desorganitzats durant la contesa: el Cos de Vigilància i Recerca i el Cos de Seguretat. El 8 de març de 1941 es van reorganitzar les forces policials i oficialment és creat el Cos General de Policia.[2] La formació dels quadres es va fer entre els antics membres de la policia que haguessin superat la depuració, i també a través d'una nova selecció de candidats que es va fer al final de la guerra.[3] El perfil dels candidats acceptats per a ingressos anava des dels veterans de guerra, militants del "movimiento" o antics membres de la Guàrdia d'Assalt.[3]
També es va crear una secció dedicada a exercir les funcions de policia secreta, la denominada Brigada de Recerca Social (popularment coneguda com a Político-Social). El ministre de la governació Blas Pérez González va ser el principal organitzador de la Brigada Político-social en els seus orígens.[4] El comissari Roberto Conesa es va convertir en el cap de la Brigada social, sent conegut entre els opositors pels seus brutals mètodes d'interrogatori i tortura. També va destacar el policia Antonio González Pacheco àlies Billy el niño, que va arribar a convertir-se en la mà dreta de Conesa.[5]
En 1968 la seva plantilla de personal estava composta per 8.200 membres, entre inspectors, policies i funcionaris del cos.[1] En 1974 va ser creada una "agrupació femenina" composta per 70 efectius procedents dels cossos administratius i auxiliars, i que s'encarregarien de diferents funcions, com a informació, vigilància de persones o els registres i escorcolls de dones.[6]
Durant la seva existència va destacar la recerca d'alguns crims que van tenir gran ressò social, com va ser el cas dels assassinats comesos per José María Jarabo,[7] o els crims de l'emmetzinadora de València, Pilar Prades Santamaría.[8] També va destacar el cas de l'anarquista Salvador Puig Antich, al que s'atribuïa l'assassinat d'un inspector de policia i que va acabar sent executat al garrot vil.[9]
En plena "Transició", el 4 de desembre de 1978 el CGP va ser reorganitzat i succeït pel nou Cos Superior de Policia mitjançant la Llei 1978/55.[10] En 1986 aquest va desaparèixer i es va integrar en l'actual Cos Nacional de Policia (CNP).
Estructura orgànica i funcions[modifica]
Orgànicament depenia del Ministeri de la Governació, encara que directament ho fes a través de la Direcció general de Seguretat. Oficialment, el CGP estava encarregat de les funcions de recerca dels crims, delictes comuns i la repressió política. Dins del seu organigrama intern disposava de dues seccions pròpies:
- Brigada de Recerca Social, la policia secreta encarregada de la repressió contra els moviments de l'oposició.
- Brigada de Recerca Criminal, la secció encarregada d'investigar els crims i delictes comuns.
Referent a les qüestions d'ordre públic, intervencions i càrregues policials, aquestes van quedar sota jurisdicció exclusiva de la Policia Armada.
Divises[modifica]
Donada la naturalesa del CGP els seus serveis els prestava de paisà, tanmateix per a representació podien usar uniforme amb les divises de la seva categoria.
| Escales i Categories | Escala de Comandament | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.svg){kind=small} Espanya |
 |
 |
 |
 |
 | ||||
| Comissari Principal | Comissari General | Comissari de 1a | Comissari de 2a | Comissari de 3a/ Inspector en Cap | |||||
| Escales i Categories | Escala Executiva | Escala Bàsica | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Espanya |
 |
 |
 |
 |
 |
 | |||
| Inspector de 1a | Inspector de 2a | Inspector de 3a | Subinspector/ Agent de 1a |
Subinspector/ Agent de 2a |
Subinspector/ Agent de 3a | ||||
Escuts i emblemes[modifica]
-
Emblema del Cos General de Policia 1942. -
Emblema del Cos General de Policia 1954. -
Emblema del Cos General de Policia 1962. -
Emblema del Cos General de Policia 1972.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cos General de Policia |
- ↑ 1,0 1,1 Ramón Tamames (1974); Historia de España Alfaguara VII. La República. La Era de Franco. pág. 371
- ↑ Mariano Aguilar (1999); El ejército español durante el franquismo, pág. 62
- ↑ 3,0 3,1 Mariano Aguilar (1999); El ejército español durante el franquismo, pág. 63
- ↑ Ramón Tamames (1974); Historia de España Alfaguara VII. La República. La Era de Franco, pág. 501
- ↑ lavanguardia.com. «Billy el Niño: un apodo infantil para un supuesto torturador franquista», 05-12-2013.
- ↑ Julio de Antón (2000); Historia de la policía española, pág. 63
- ↑ Jarabo, los crímenes de un caballero español, en ElPais.com
- ↑ Garrote vil para la envenenadora, a ElPais.com
- ↑ Puig Antich, caso reabierto, en ElPais.com
- ↑ C. Pomares Ramón, J. Vadillo García (2012); La policía local como policía judicial, pág. 169