Cosmatesc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mosaics d'estil cosmatesc, aquest tipus de terres tot i que van arribar a exportar-se més enllà d'Itàlia, són un fenomen propi de la Itàlia medieval, amb el seu màxim desenvolupament a la ciutat de Roma i els seus voltants, on es van convertir en convenció. El nom d'aquest tipus de paviment prové d'un grup d'artesans que pertanyien a una poderosa família, els Cosmati, que s'havia especialitzat en decoracions anicòniques, de caràcter geomètric, a partir d'incrustacions de marbre procedent de restes romanes. A aquest taller se li deuen els paviments de San Paolo fuori le mura, Santa Maria Maggiore, Santa Maria in Cosmedin, entre altres.[1]


Els terres estan realitzats amb la tècnica de l'opus sectile, de la tradició romana, i que és recreada lliurement, fet que converteix les obres cosmatesques en un fenomen estrictament medieval. La Renovació (Renovatio) de la Roma clàssica implica que s'experimenti a nivell artístic una metamorfosis del material: per aquesta raó el marbre antic va ser recuperat i reelaborat en els tallers medievals. Des del segle VIII, el dret d'atorgar concessions per a l'explotació dels edificis antics com també les pedreres de marbre pertanyia al Papa. En canvi però als segles XII i XIII, aquests drets pertanyien, probablement, com un monopoli, a algunes famílies en les què la capacitat de processament de marbre era hereditària. És el cas de la família dels Cosma o Cosmati, que no només tenia el monopoli del marbre juntament amb altres famílies, sinó que també els treballava en els edificis, concretament en els del poder eclesiàstic.

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.142. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 de novembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cosmatesc Modifica l'enllaç a Wikidata